Coses de gloses (7)

Diuen que qui dia passa, any empeny; i si és així, resolent les complicacions del dia a dia, resolem les de tot l’any. Com a bon refrany, també és aplicable, doncs, en aquest any turbulent de pandèmia. Un any en el qual, a l’hora de cantar, la màscara s’ha convertida en un inevitable complement de moda per a aturar el contagi.

Allò que no ha pogut aturar un any de pandèmia ha estat la cultura i amb ella la glosa, que no només ha sobreviscut sinó que ha estat una eina per a expressar emocions i reivindicar drets. Tot i sobreviure, la cançó improvisada ha patit les conseqüències de la covid veient minvar el públic i l’energia que aporta a les cantades, el caliu de la companyia i la proximitat.

© Alba Domingo

Amb el tancament de locals culturals, teatres, sales de concerts i les restriccions que afecten les activitats culturals, el món glosadorístic —com totes les branques artístiques— ha explotat la imaginació per a cercar solucions segures que els permetin d’actuar i seguir escampant la glosa arreu. En època de confinament, la de molts glosadors fou gravar-se glosant en terrasses i balcons a partir de la iniciativa #glosaviral.

Així mateix, la cultura en línia va arrencar amb força. L’associació de foment del glosat, Cor de Carxofa, va tirar endavant propostes a través de la xarxa com ara el Combat de la Vila de Gràcia i el Combat Glosa Xtream, disponibles a través del seu canal de YouTube. Així com també, l’experiència Glosa Closa que el grup Oidà! de Manlleu va realitzar juntament amb els companys del programa La rotativa de Ràdio Ona de Torelló.

És ben cert que, si hi ha quelcom que ha deixat empremta i ha començat a fer pòsit al llarg d’aquest any de pandèmia, ha estat l’auge de la creativitat virtual. Totes aquestes iniciatives han servit per a alimentar l’ànima durant el confinament. En un context de crisi global, la glosa ha permès a un col·lectiu poder aportar el seu granet de sorra per a impulsar la cultura popular.

La pandèmia no ha aturat la cultura, i encara menys, el món de la glosa

Realment la glosa ha estat present a les xarxes i han estat molts els glosadors que han compartit els seu do de forma filantròpica i nombrós el públic que l’ha rebut embadalit. No obstant això, després del confinament va arribar la desescalada i el món de la glosa, com qualsevol agent cultural, es va demanar: i després de la pandèmia, què serà de la cultura?

Pot semblar molt optimista, però és important nodrir-se de tot el que ens ha passat durant aquest any i cercar solucions a les noves necessitats de seguretat, capacitat, distàncies… Gaudim d’un fet avantatjós, i és que veiem afectats els canals de distribució i els espais d’oci i d’exposició artística, però no la creació de la pròpia art. Arriba el moment de reinventar-nos i oferir noves propostes atractives i originals perquè el públic vulgui tornar a gaudir d’espectacles de glosa en directe i no quedi a casa enganxat a la pantalla amb la possibilitat de consumir-los gratuïtament.

A més, instal·lats en la nova normalitat, l’important és el desig que hi ha dins les persones per a gaudir de la glosa o de qualsevol altra forma artística i cultural, sense la qual els éssers humans no podem entendre la vida. Tot fent una abstracció del passat i del futur, es fa palès que, malgrat que les circumstàncies siguin adverses, és necessari fer coses meravelloses. L’art és útil i la glosa ens ajuda a entendre i transformar el món.

Tanmateix, una vegada empès l’any és necessari tornar a començar i aprofitar el múscul que al llarg d’aquest temps ha aconseguit la glosa i la cultura popular per a fer un torcebraç amb qui faci falta i que aquest reconeixement arribi a bon port.

La presó de Lleida.

La presó de Lleida.
A la ciutat de Lleida
hi ha una presó
on tanquen entre reixes
petita, bonica
versos d’una cançó
lireta, liró.

Ara volen silenciar-la
de pressa, tant sí com no
i del que no s’adonen
petita, bonica
és que en fan més ressò
lireta, liró.

Empresonant el poble
sou el depredador
p(e)rò aviat sereu la presa
petita, bonica
no tindrem compassió
lireta, liró.

Canteu, canteu-ne presos
acabeu la cançó
aquesta és la vostra arma
petita, bonica
llibertat d’expressió
lireta, liró.

#LlibertatPabloHasél
cançó improvisada, català, corrandes, glosa, música, nyacres, romanço,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>