Coses de gloses (8)

Enguany l’hivern no és especialment fred i els dies assolellats que ens obsequia acompanyen a passejar i gaudir de la natura. Són molts els elements que m’agraden d’aquesta estació, un d’ells la forma dels brancatges dels arbres nuus. Les branques són les parts d’un arbre en les quals creixen les fulles i que es desvien del tronc normalment per a poder aconseguir els raigs solars amb més facilitat. Aquesta comparació d’allunyar-se del principal —el tronc— per a assolir un objectiu em porta a pensar en aquelles persones que en una conversa no donen detalls del que és més important, sinó que dediquen temps i energies posant en relleu qüestions supèrflues o simplement divagant. És allò que, malgrat no sigui adequat en català, en diem popularment anar-se’n per les branques. Ara podríem debatre quina seria doncs l’expressió encertada per a descriure aquest fenomen, però podeu estar tranquils que no fugiré d’estudi i parlarem de glosa.

Un fet que compartim els glosadors és que sempre acostumem a tenir moltes coses a dir i, si trobem qui ens escolti, ens posem a descabdellar fil com si ens donessin corda. Més encara si podem establir una conversa en glosa: llavors les deixem anar a raig de càntir durant hores i sol passar que ens acabem desviant del tema principal amb facilitat. Només ens cal provocar un petit gir a les situacions de cada dia o a allò que succeeix en aquell precís instant per tal d’aconseguir els millors temes per a cantar. Efectivament, totes les coses que desencadenen un diàleg o debat poden ser bons temes per engegar unes corrandes improvisades.

Núria Casals, Ferriol Macip ‘Farri’ i Francesc Ribera ‘Titot’ al Combat de Glosa d’Esplugues de Llobregat. Amb l’acompanyament musical de Marcel Casellas (contrabaix), Marçal Ramon (acordió diatònic) i Coloma Bertran (violí). Fotografia de Manel Martí.

Tot i aquesta facilitat inherent dels glosadors per les converses llargues i espontànies, quan la glosa fa el salt a l’escenari és necessària estructura i organització. Tanmateix, un cop llegida aquesta afirmació, potser us demanareu com és que cal estructura i organització per dur a terme un espectacle basat en la improvisació. Doncs, si bé és cert que les glosadores improvisen, les proves a les que estan sotmeses i el ritme de la mostra o combat de glosa no es pot improvisar.

A dalt de l’escenari, on no hi ha un context natural, la ponicana és la persona encarregada de generar situacions i proposar temes als glosadors que improvisen. És algú que forma equip amb els glosadors i que té per objectiu fer-los reeixir i treure el millor de cada un d’ells. La ponicana prepara el guió de l’actuació en solitari. Ho fa amb antelació i tenint en compte les característiques del lloc i el públic potencial. De la mateixa manera que adaptarà l’escaleta a les necessitats del moment, tant del públic com dels glosadors, per tal que l’espectacle de cançó improvisada sigui un èxit.

Un fet que compartim els glosadors és que sempre acostumem a tenir moltes coses a dir i, si trobem qui ens escolti, ens posem a descabdellar fil com si ens donessin corda.

Si parlem d’escenari, de seguida em ve al cap un bon amic glosador del que m’agradaria parlar-vos, en Ferriol Macip i Bonet «Farri». En Farri és un gran company en el glosat. És un cantador que ajuda en tot moment a fer créixer l’espectacle i del qual he après moltes de les coses que explico. Una de les coses que vaig aprendre ja fa temps, en una de les primeres glosades que vam fer plegats, és que els glosadors ho sabem tot. Tenim la resposta a totes les qüestions imaginables. I això rau en el fet que, com diu en Farri, per a respondre podem optar per tres camins: dir la veritat, dir una mentida o anar-nos-en per petaneres tot fent-nos una mica l’orni.

A la vida, com a la glosa, tot passejant un bonic dia d’hivern, potser us trobareu atrapats en una conversa amb algú que no convé que sàpiga o no n’ha de fer res d’allò que us està demanant. Així doncs, com a bons glosadors, quina és la vostra opció de resposta? Jo em sembla que trio anar-me’n per les branques o, millor dit, fugir per la tangent. I és llavors que diuen que n’és de xerraire aquesta noia! Sempre està carregada de cançons!

A través de les màscares

Monotema als mitjans,
serà veritat o mentida
o una realitat a mida
que controlen els més grans.

La pandèmia de la por,
del passaport que segrega
a la societat que, cega,
neda en mars de confusió.

Donem-hi unes quantes voltes
sense que ens venci l’estrès
i malgrat ser carnestoltes
Vegem màscara a través.

La glosa està cantada amb la melodia de la cançó «Mariner, bon mariner», popular algueresa.

Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>