Coses que se’ns obliden

D’aquesta pandèmia en podríem aprendre força lliçons que, com a societat, segurament ens farien millors. Però si us dic la veritat, no soc gaire optimista, ans al contrari. Crec que tendim a repetir la història: torna l’extrema dreta, qüestionem la ciència, donem credibilitat a opinions poc o gens formades en la qüestió en particular, tenim a reduir la realitat i fenòmens complexos actuals en relats simplistes, la massa tendeix a deixar-se endur per la por i compra tots aquests relats com a veritats que només donen una falsa seguretat…

Aldous Huxley: «Potser l’única lliçó que ens ensenya la història és que els éssers humans no aprenem res de les lliçons de la història»

Els professionals realment formats i experts no dediquen el seu temps a publicar a internet. La societat, davant d’entorns d’incertesa i a falta d’informació fiable i contrastada, tendeix a la rapidesa en detriment de la precisió. Ens comportem així pel fet que fem servir l’heurística –dreceres de la ment que prenem per a processar la informació ràpidament, un mecanisme creat al llarg de l’evolució per a ajudar-nos a sobreviure—, per a simplificar problemes complexos. Però la supervivència va lligada a la rapidesa, no pas a la precisió, com per exemple el biaix de disponibilitat.

La poca tolerància a la incertesa fa que ens tornem cada cop més bàsics i estúpids. De fet, la paraula estúpid ve del llatí stupidus, del verb stupere que vol dir ‘quedar paralitzat’ o ‘atordit’.

Deia Albert Einstein: «hi ha dues coses que són infinites: l’estupidesa humana i l’Univers. I de l’Univers no n’estic segur».

Val la pena recordar unes de les lliçons que amb aquesta pandèmia hauríem de tenir molt presents, i és que com a societat hem deixat de banda la gent més gran.

Aquesta història va dedicada als més grans, que sovint els deixem de banda.

Deixeu-me que us expliqui una història. La història parla d’un ancià internat en un geriàtric. El seu fill, un important directriu d’una empresa internacional, i del seu net, un noi encantador que estima el seu avi. El relat comença el dia en què el jove passà per l’oficina de son pare. El secretari el fa passar.

–Què has de menester? —demana el pare d’una manera bastant hostil—. Una altra vegada t’has ficat en problemes? Perquè si ets aquí…

–No em fa falta res —respon el jove, desafiador—. Ja t’he dit que no et penso demanar res més si ho puc evitar. El tema és l’avi.

–Què li passa, al teu avi? Segur que està bé. Si no, ja m’haurien avisat.

–T’han trucat uns quants cops del geriàtric però no reben resposta. Els diuen que estàs ocupat.

–I és veritat. Segur que és qualsevol ximpleria. Li diré al secretari que hi truqui.

–Ja ho he esbrinat jo —diu el jove—. L’avi necessita que li duguis un calefactor petit per a la seva habitació.

–Un calefactor?! —vocifera, a crits, l’home—. Amb la calor que fa?! Si home…

–Papa, hi he anat. El lloc és força fresc i l’avi passa molt de temps quiet. De tota manera, és l’avi qui diu que té fred.

–Mira, jo no treballo com treballo per a malbaratar els diners. Si necessita un calefactor, que li’n donin un al geriàtric, que per això em cobren cada mes la fortuna que em cobren. I si et sembla que has d’ocupar-te de la seva temperatura, compra-li tu una manta amb la teva paga.

El jove surt de l’oficina sense dir res. De nit, quan el pare arriba a casa, veu el noi al menjador amb una manta estesa sobre la catifa. Per sorpresa seva, l’està retallant per la meitat.

–Aquesta no serà la manta que has comprat per al teu avi, no?

–Sí —li respon el jove, gairebé sense mirar-lo.

–I per què la talles per la meitat?

–M’anticipo —respon el jove.

–No t’entenc —respon son pare—. T’anticipes a què?

–Sí —respon el jove mentre retalla—. Portaré al geriàtric la meitat de la manta. L’altra la guardaré per a tu, per a quan tinguis la seva edat.

Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>