Costums nadalencs del Ripollès

Sortosament per a tots s’està acabant el maleït 2020! Un any que ha engegat en orris la majoria del nostre dia a dia, i el calendari festiu no n’ha estat una excepció. Estem a les portes d’un Nadal, que segur que serà atípic i no gaire alegre en algunes famílies. Malgrat això, i mal ens pesi, la vida continua.

Per aquest motiu, des de la revista latira us convidem a conèixer alguns dels costums que antigament se celebraven a la comarca del Ripollès aquests dies.

Cenyint-nos a la festa de Nadal direm que a principi de segle XX era habitual que els masovers de cases de pagès donessin capons o pollastres als propietaris d’aquelles. Un altre hàbit estès entre els forners de Ripoll consistia en obsequiar els clients amb coques. Aquesta generositat també era present a les adrogueries i en els locals de venda de vi a l’engròs que, el diumenge anterior a Nadal, lliuraven torró i vi als compradors.

Rebuda dels Reis d’Orient al davant de l’ajuntament de Ripoll, el 5 de gener de 2014. © Agustí Dalmau

En l’àmbit rural a la nit de Nadal es preparaven unes esplèndides xocolatades. La xocolata es prenia en plats talment com si fos escudella o farinetes. En acabar es prenia un glop de vi o d’aiguardent i després tothom cap a escoltar la missa del gall. Una altra tradició o creença de pagès d’aquest dia consistia en deixar encesa la llar de foc mentre anaven a missa a fi que la Mare de Déu pogués escalfar-se i també es deixava un llençol per a abrigar-hi el seu fill.

Les creences i les pors feien que aleshores es tingués una imatge sobredimensionada —i fins i tot idealitzada— del món més proper, en aquest cas de la natura i dels boscos. No és estrany, doncs, que quan es cerqués un bon tió per a fer-lo cagar, es digués l’expressió Pobre arbre! en tallar-se un arbust o arbre per a aquesta fi. Costum molt difós en una contrada en què el medi forestal era font de vida per a carboners, feixinaires, serradors, esclopers, etc. La desaparició progressiva de les llars de foc d’habitatges suposà un canvi en l’essència de la festa en haver d’escalfar-se el tió amb una estufa o bé en posar-lo sota un braser.

Amb el canvi d’any, en alguns pobles es materialitzaven transaccions comercials de compravenda de fusta al bell mig d’un bosc. Lluny d’aquesta connotació, en trobem una altra de més real en el Monestir de Santa Maria de Ripoll. A la portalada romànica del segle XII, joia mundial de l’art medieval, els monjos del cenobi van immortalitzar els dotze mesos de l’any amb una escena de la seva economia diària. La cria i posterior matança del porc, la plantació i sega de blat, o la recollida de raïm i l’elaboració de vi són a grans trets els principals elements del calendari ripollès.

Un dels actes més entranyables d’aquests dies serà, sense cap mena de dubte, la cavalcada de Reis si és que n’hi ha. La gent de Ripoll cantem cada 5 de gener una cantarella que data de finals del segle xix, i segons el periòdic La Veu Comarcal (16/1/1915) va ser introduïda per gent de fora de Ripoll. En aquell setmanari també es publica la lletra de la cançó, que a grans trets és la mateixa que cantem actualment.

Amb anterioritat a aquesta cançó —segona meitat del segle XIX— es cantava «Els Reis arriben per la claveguera de can Gasch». A la façana principal d’aquesta casa, situada on hi havia hagut l’Acadèmia Catòlica, es trobava l’entrada d’una claveguera per on es deia que venien els Reis. A l’època no hi havia cavalcada de Reis i tampoc hi havia recollida de cartes ni la recepció dels Reis davant els infants.

La cançó dels Reis forma part de la nostra essència, com ho palesa que només es canta a Ripoll. Per això s’ha de continuar cantant i, sobretot, ensenyar-la a les noves generacions:

El Reis arriben

porten torrons

de la Mallorca

de la cua torta.

Els Reis de l’Orient

porten coses per a tota la gent.

Si fillet, no fillet

coca blanca, coca blanca

si fillet, no fillet

coca blanca i torronet!

Relacionat amb aquesta diada tan entranyable hi ha un costum abans molt estès i actualment gairebé inexistent. Els fillols anaven a cals padrins a cercar el tortell que aquests els regalaven; la mida del dolç estava relacionat amb les possibilitats econòmiques del padrí i amb l’edat del fillol o fillola.

Ripollesos esperant els Reis a la plaça de l’Ajuntament de Ripoll, el 5 de gener de 2016. © Agustí Dalmau
cavalcades, nadal, reis d'orient, ripoll,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>