De la cornamusa

En aquest article us tornaré a parlar del Museu de la Música de Ceret. Aquesta vegada, a més de l’exposició dedicada al compositor Déodat de Séverac i de la qual us vaig informar el mes passat, també hi ha una exposició sobre les diferents cornamuses que hi ha dels Pirineus a la Mediterrània.

Hi podreu veure les cornamuses dels Països Catalans, amb un xic d’èmfasi en el model dit perpinyanès o nord-català. Ara que hi pensi, serà la primera vegada que la cornamusa catalana de les col·leccions del Centre Internacional de Música Popular serà exposada! Hi serà juntament amb la cornamusa fabricada a Perpinyà per Valentin Touron, conservada al Museu del Palau Lascaris a Niça, i que és l’única cornamusa catalana que porta claus, intent de modernització de l’instrument. El temps d’aquesta exposició torna al país.

https://music-ceret.com/music/wp-content/uploads/2021/05/affiche-sac-de-gemecs-site-733x1024.jpg
Cartell de l’exposició de cornamuses al Museu de la Música de Ceret.

Encara que el territori concernit sigui reduït —entre el Pirineu i la Mediterrània— permet d’observar que la cornamusa és un instrument força estès, així com el conjunt en el qual es produeix, ja sigui cornamusa amb percussió (per exemple el mizwad a Tunísia), cornamusa amb oboè (com és a Itàlia del Sud), o tot alhora (Països Catalans).

En el primer article que vaig publicar a latira (fa un any!) presentava la cobla de joglars o ministrers, subratllant la seua permanència als Països Catalans de l’Edat Mitjana fins avui dia. Voldria presentar-vos cada instrument, cosa que encara no havia fet del tot, i aprofitaré l’avinentesa començant per la cornamusa. Penseu, també, que enguany són els 30 anys del festival Cornamusam d’Olot.

Doncs bé, la cornamusa és un instrument ben present als Països Catalans des de l’Edat Mitjana. Avui dia el seu nom més conegut és el de sac de gemecs, però darrerament es pot observar com força músics volen promoure noms que no siguin tant pejoratius. I de noms no en falten! Coixinera, criatura verda, bot, borrassa, sac de les aspres, cames d’ovella, caterineta… en són uns pocs exemples. A Mallorca reben el nom de xeremies, sempre en plural.

Al Principat i a Mallorca presenta les mateixes característiques: un ordre que sol ser fet amb la pell d’una cabra, al qual es lliguen les nous que corresponen al bufador, al grall i als tres bordons. El bufador permet que el músic enviï l’aire dins l’odre, una vàlvula de cuir impedeix que aquest s’escapi pel mateix camí. El grall és la part melòdica. És un oboè perquè el seu interior és cònic i funciona amb una inxa doble. Els bordons, finalment, són l’element harmònic. Al nombre de tres —un de gran, un de mitjà i un de petit—, aguanten un acord que sol ser respectivament do-sol-do si el grall està afinat en do. Històricament hi ha hagut bordons muts. Sol ser el petit, encara que a Mallorca hi ha xeremies que han tingut el mitjà i el petit muts. Aquests són anomenats fiols.

https://www.institutdugrenat.com/wp-content/uploads/2016/05/img136-e1463587243395.jpg
Retrat de Paziols, famós cornamusaire rossellonès amb la vestimenta típica catalana

La cornamusa del Principat i les xeremies mallorquines van muntades de la mateixa manera: a la pota dreta de l’ordre hi va el bufador; a l’esquerra, el grall; i al coll, la nou dels bordons. El sonador aguanta l’odre sota el seu braç esquerra i té els bordons que pengen al davant.

La cornamusa dita rossellonesa presenta un muntatge diferent: a la pota esquerra hi va el grall, això sí, però el coll no s’aprofita. Es lliga endintre i es fa una obertura un xic enrere. Entre les dues potes on es lliga el bufador. A la pota dreta hi van els bordons, on hi ha una altra singularitat. La nou dels bordons té una forma trilobada, bastant sofisticada, en lloc de ser un bloc de fusta senzillament tornejat com tenen les seues germanes principatines i mallorquines. En el cas nord-català, antigament els bordons anaven aguantats estacats sota l’odre, cosa que permet caminar més còmodament durant les cercaviles.

A la Franja de Ponent i l’Aragó, el cas de la gaita de boto és un xic diferent. El muntatge, que també necessita un odre, és el següent: grall i bordó petit van junts en un bloc rectangular estacat al coll, a la pota dreta el bordó gran i a l’esquerra el bufador. Pel que fa la pràctica, a la Franja sonava acompanyada de dos oboès, les trompes, i tornem a trobar aquesta cobla d’origen medieval.

Tot plegat és un instrument més complex del que podia parèixer, sobre el qual hi ha molta de feina per a fer. Tenim la sort als Països Catalans d’haver-la conservada prou bé. Que duri!

borrassa, bot, cames d'ovella, caterineta, ceret, coixinera, cornamusa, criatura verda, països catalans, sac de gemecs, sac de les aspres, xeremies,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>