L’excursió que proposem en aquesta edició va des de Ribes de Freser fins a Campelles i passa per un dels cims emblemàtics de la vall: l’ermita de Sant Antoni. Es fa en un parell d’hores. Encara que la distància és de 4,5 quilòmetres, el desnivell és molt fort i, per tant, cal agafar-s’ho amb calma i deixar-se meravellar per les vistes tot fent un bufet. Trobem durant tot el recorregut les marques grogues d’Itinerànnia.

A Ribes, el camí que puja a Campelles s’agafa al carreró de davant de l’Hotel Sant Antoni, a l’esquerra de la N-260. Just abans d’enfilar el caminoi cap a la nostra dreta, hi ha el pal d’Itinerànnia R145 Camí de Sant Antoni. Tot seguit el camí travessa per un pont la via del tren R3 que puja cap a Puigcerdà. I aquí ja comencen el 2,3 km de pujada forta.

Es van fent ziga-zagues entre antics horts i zones de conreu amb parets de pedra seca encara ben visibles. Avui però l’herba, les falgueres i els avellaners se n’han apoderats. La qüestió és que tot pujant es van obrint les vistes i quan entrem en un tram ja més de bosc s’acaben les feixes i tenim uns metres planers.

Anem enfilant entre pins, boixos —ara per ara en bon estat— i petits roures. Quan som a l’alçada de l’estació de la Renfe veiem al recte la zona del camp de futbol i el Taga imponent. Quan ja falta poc per arribar a Sant Antoni, ja tenim una vista més d’ocell que ens permet veure de dreta a esquerra el Taga i el poble de Pardines presidida pel Puig Cerverí i a l’esquerra el Balandrau amb Ribes al fons.

A sobre nostre ja es deixen veure les antenes de Sant Antoni. El camí planeja lleugerament a la dreta fins al pal RF1 Sant Antoni on el camí fa cruïlla també cap a Roques Blanques. A l’esquerra, sortim al costat de l’ermita i l’edifici annex. Davant fa un petit turó amb una creu de terme i a l’altra banda de la carretera i l’aparcament una zona de pícnic entre pins amb barbacoes. Baixant el turonet, hi ha un monument que als més joves no els deu dir res: un monòlit en record del naturalista i divulgador Félix Rodríguez de la Fuente.

El sender continua per sobre la carretera entre els bosc de pins. Ample i ben seguidor va baixant fins a trobar la carretera de betó. Ara la vista ja és a la vall del Rigat. Tenim al davant la carretera que puja a la Collada de Toses. Carretera avall, sortim a sobre uns prats de pastura (amb cavalls ara) i tenim just al davant Ventolà i una mica a l’esquerra Planoles.

Al revolt deixem el betó i anem al pal R144 situar al coll de la Cassassa. Aquí ja veiem a la dreta el Puig de Dòrria i a sobre la collada de Maials.

Seguim direcció Campelles per una pista de terra que va força planera entre pastures. S’enfila en el darrer tram i ja comencem a trobar les primeres cases de Campelles. Agafem a l’esquerra el carrer Prat de la Vila i ja som a l’entrada amb l’estelada i l’escultura de Domènech Batalla amb el nom de Campelles.