De síndromes i deliris

Durant la darrera setmana d’agost i les primeres de setembre vaig poder observar en diversos mitjans de comunicació impresos les referències que feien, com cada any, de l’anomenat trastorn postvacances: un trastorn psíquic i físic que pateix una persona després de les vacances, causat pel fet d’haver d’afrontar novament les pressions professionals i domèstiques. De ben segur que als nostres avis i besavis els feia molta mandra haver de fer feina després de les vacances —en cas que tinguessin la sort de poder-se permetre un descans laboral—, però no es contemplava aquesta situació com un trastorn de l’estat anímic.

Aquest exemple em fa reflexionar sobre la necessitat que tenim com a espècie de crear —sobretot en aquestes darreres dècades— gran varietat de síndromes i trastorns per explicar un seguit de reaccions emocionals que tothom pot manifestar en algun moment o altre. La necessitat de posar nom i classificar, de saber que allò que ens passa no és irracional, que té un nom i que entra dins de la normalitat i que el veí, segurament, també ho pateix.

Un altre exemple, no reconegut oficialment com a trastorn mental, és la síndrome de l’impostor. Fou citada per primera vegada l’any 1978, però darrerament s’ha tornat a posar ‘de moda’. Segons els seus creadors, les persones que la pateixen creuen que el seu èxit professional és qüestió de sort, que en realitat no són bons fent la seva feina i que en qualsevol moment els altres descobriran aquest frau. Però qui no ha patit més d’una vegada a la feina per no fer les coses bé? El que seria patològic, des del meu punt de vista, seria justament tot el contrari!

Fragment d’un episodi dels Simpson, en el qual Homer creu ser el Messies

Deixant de banda aquestes síndromes més populars, crec que és interessant exposar-ne algunes de menys freqüents que tenen una simptomatologia molt curiosa però molt invalidant per a la persona que les pateix.

La síndrome d’Ekbom provoca un deliri pel qual la persona creu que pateix una infestació de paràsits, tant al propi cos com a casa. Els afectats poden arribar a autolesionar-se a causa de gratar-se compulsivament per les suposades pessigades. Si ja ens molesta que ens rondi un mosquit, imagineu-vos conviure constantment amb aquest deliri.

La folie à deux —o à trois/quatre/famille—, conegut en català com a deliri compartit, és un fenomen molt curiós pel qual el deliri d’un individu es comparteix amb el seu entorn, en la majoria de casos es comparteix entre membres de la família.

La síndrome de Capgras o la il·lusió dels dobles provoca a la persona afectada la creença irracional que una persona o més d’una, normalment del seu entorn, han estat substituïdes per impostors. A vegades, fins i tot creuen que els propis animals de companyia han estat reemplaçats per uns altres.

La síndrome de Cotard, coneguda també com a deliri de negació, és potser la més invalidant de totes. Amb aquesta síndrome les persones creuen que s’han mort, i fins i tot, que pateixen un procés de putrefacció. Estan convençudes que no existeixen i tenen greus problemes per a establir relacions socials.

Si us plantegeu visitar Terra Santa, estigueu al cas de no patir deliris pels quals us penseu ser un personatge bíblic i comenceu a predicar i resar contínuament. Coneguda com la síndrome de Jerusalem, fins i tot la família més famosa d’Amèrica que il·lustra aquest article se’n feu ressò.

Aquestes cinc síndromes són només uns exemples de les moltes que hi ha. Podeu imaginar-vos que conviure amb elles no és gens fàcil per a la persona que les pateix ni pel seu entorn, sobretot les que provoquen una major alteració en el dia a dia i en la funcionalitat. Cal cercar ajuda professional com més aviat millor per tal d’iniciar un tractament que faciliti la vida al pacient i al seu entorn. I recordeu que no heu de jutjar el que veieu, perquè mai no sabem quan podem anar a Jerusalem i creure’ns ser un nou Messies.

deliri, síndrome,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>