Excursió de Vallfogona a Vidrà per Milany i Puig l’Obiol

Fitxa tècnica

Comú: Vallfogona de Ripollès (Baix Ripollès) i Vidrà (el Bisaura)
Sortida: plaça de la Vila de Vallfogona
Arribada: plaça de Vidrà
Durada aproximada: cap a 5 hores
Distància aproximada: 13 km
Dificultat: mitjana-alta

L’excursió salta la serra de Milany i comunica el Ripollès i el Bisaura. Té 13 km de distància, però com que la meitat és de pujada i sorteja un desnivell positiu de 700 m, calen ben bé entre quatre hores i mitja i cinc per a fer Vallfogona-Vidrà pel GR3 (marques blanques i vermelles) que també és una variant del GR 151 Camí del Bisbe i Abat Oliba.

Sortim del nucli medieval de Vallfogona, plaça de la Vila avall, cap a can Rafart, i en el passeig del Meridià Verd trobem varis pals indicadors al començar el camí del pont medieval que baixem. Un cop travessat el pont, agafem a l’esquerra i de seguida enfilen un camí empedrat que segueix per les feixes de la Portella amunt, amb magnífiques vistes al poble i a la vall. Passat un tram entre pins i avellaners arribem als darrers quintans i pugem fins a trobar la pista forestal que arriba a Milany per les Artigues.

La seguim durant dos quilòmetres tot passant per un bosc de pins i després per una fageda ben cuidada, dins del comunal Rodolà, fins arribar al rec de les Artigues. Quan l’acabem de passar, deixem la carretera i enfilem, a l’esquerra, un corriol que puja amunt, amb força pendent, durant un quilòmetre dos-cents metres.

Passem a tocar de les ruïnes de can Gallart, travessem vàries pistes i arribem a una part de bosc que s’ha tallat per recuperar pastura i continuem amunt seguint les marques blanques i vermelles fins a sortir a la carena de Milany per una tanca. El castell ens queda a la dreta sobre un altiplà rocallós que val la pena visitar per veure les restes de les dependències que cada any la Diputació de Girona i l’Ajuntament de Vidrà van fent excavar.

El Castell de Milany fou un castell termenat al cim del Milany, un puig que domina la vall que comunica Vallfogona amb la plana de Vic. Es tracta del castell català bastit a una major alçada. Avui dia l’estat és de ruïna, és al límit municipal entre Vallfogona i Vidrà i ha estat catalogat com a bé cultural d’interès nacional.

Seguim per la carena en direcció oposada al castell. Només uns metres per la carretera i agafem un caminoi per sobre que passa per la vessant sud de la carena entre mates de boix fins arribar a un filat que mai no creuarem, que fa la divisió de finques i de terme entre Vallfogona i Vidrà. Aquí hi ha moments que coincideixen marques del PR C59 (blanques i grogues). Seguim pel pla de la Bronza i Plana Vidala fins al Collet de l’Amorriador (pal d’Itinerànnia R11) on el GR3 se separa definitivament del PR C59 i marxem, a la dreta per les marques blanques i vermelles, resseguint el fil tot enfilant la pujada fins al pic més alt de la serra, Puig l’Obiol 1.543 m enmig d’arbres.

Cartell del puig de l’Obiol.

De seguida el corriol baixa a la dreta resseguint, un quilòmetre, la carena entre faigs i boixos. Tot baixant, al cap de poc trobem un fil a la nostra esquerra, tenim vistes sobre la granja abandonada de les Comes, el Puigsacalm i Bellmunt més al fons. Deixem la carenada, prenent un corriol que gira a l’esquerra avall en mig del bosc i, a no trigar, entre els arbres es veu a la nostra dreta la casa del Barretó i els seus planells.

Uns quatre-cents metres després arribem al coll de l’Home Mort on hi ha una creu i una tanca de partió entre finques i, tot seguit, el corriol esdevé una carretera antiga que mig quilòmetre avall arriba al coll dels Plans. Allà trobem un pal indicador a peu d’una carretera planera que agafem a l’esquerra fins al coll de Cristòfol on hi ha un nou pal. Tirem direcció Palou Xic, tot seguint un corriol que passa a ras d’un soca gran de faig (no en direcció al cim de Palou) i que al principi és poc marcat però ràpidament es fa molt seguidor entre l’obaga de faigs de Palou.

Passats pràcticament uns dos quilòmetres i, ja amb grans vistes al veïnat de Ciuret, arribem, primer a la bassa, i després a la casa de Palou Xic. La voregem per sota fins a la carretera que seguim a l’esquerra un km i mig. Passades les primeres cases de Vidrà, agafem un camí que baixa per uns graons i rampa amb barana fins a l’hostal la Creu de l’Arç amb un majestuós roure i uns quatre-cents metres, passada la pista poliesportiva i un parc som a la plaça de Vidrà.

Vidrà és un comú de la comarca d’Osona però pertanyent a la província de Girona. Fins al 1989 el comú pertanyia a la comarca del Ripollès. També forma part de la comarca natural del Bisaura.
artigues, bisaura, milany, puig l'obiol, vallfogona, vallfogona de ripollès, vidrà,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>