Del dia a dia

L’alarma del despertador, cops de porta que indiquen que ja ha començat el dia, el primer cafè del matí, la torradora que salta… Aquestes són algunes de les rutines que vivim dia a dia i que repetim diàriament. Parlem del quotidià, d’allò que passa de forma habitual.

Em passa pel cap que, en moltes ocasions, quan les coses passen tan sovint, normalitzem el fet que passin. No reaccionem davant de segons quines situacions i possiblement deixen de tenir pes i valor. Això passa, per exemple, amb tota la informació que llegim als diaris, sentim a la ràdio o veiem al noticiari.

Si fem un recull de les darreres notícies d’agressions i abusos sexuals, detectarem que diàriament els mitjans de comunicació ens informen de situacions que ja donem com a habituals. És alarmant!

Tot seguit veurem una petita mostra de les notícies publicades els darrers mesos per algun dels mitjans més coneguts del territori.

El diari Ara, el dia 25 de febrer de 2020, titulava «Dues violacions cada tres dies a Catalunya: un 19% més d’agressions amb penetració». No podem normalitzar, sota cap pretext, aquesta situació. Dues violacions cada tres dies vol dir que una dona que ha començat el dia com qualsevol altra, que possiblement s’ha dutxat, ha esmorzat a casa i ha preparat tot allò que li fa falta per a començar un dia aparentment quotidià, perquè la diferència és que avui, sense saber-ho, viurà un fet que li canviarà la vida per sempre: una violació.

Dues violacions cada tres dies vol dir que, avui, sense saber-ho, una dona viurà un fet que li canviarà la vida per sempre: una violació.

Algú sense cap dret decidirà sobre el cos de l’altra persona, sense consentiment, sense cap remordiment o consciència, sense aturar-se a reflexionar en cap moment sobre com aquesta persona començarà el dia l’endemà d’haver patit una violació. No us remou per dins? No podem enfocar aquestes situacions des d’una altra mirada? Cal canviar les lleis i protegir els qui han patit una agressió, abús o qualsevol altra situació en què els drets de la persona han estat vulnerats. El més important és prevenir perquè no passi, prevenir perquè deixem de veure aquests fets com a quotidians. I actuar col·lectivament.

El 29 de setembre d’enguany a SER Catalunya entrevistaren Joan Ignasi Elena. «El percentatge de detencions per agressions sexuals a Catalunya és del 62% i no del 83% com va afirmar el conseller d’Interior de la Generalitat. Segons les dades que recullen els Mossos d’Esquadra, el 2020 a Catalunya es van registrar 815 casos d’agressió sexual i van ser detingudes 506 persones», afirmava. Cal tenir present que qui ha patit un abús o una agressió sexual en moltes ocasions no denuncia el fet per por, pel què diran, per vergonya, per pressió social o familiar. Per tant, cal crear espais i lleis que agilitzin aquest procés de vital importància.

Llegim ara aquests cinc titulars de notícies del 3/24: «Set detinguts a Badalona per agressió sexual a una dona, que està hospitalitzada» (30/09/21), «França xifra en 330 mil les víctimes dels depredadors sexuals de l’església catòlica» (05/10/21), «Investiguen una denúncia de violació múltiple a Reus» (06/10/21), «Investiguen 173 casos de violència sexual en només un any en una universitat francesa» (08/10/21), i «Pornhub [plataforma de vídeos pornogràfics] i les 50 dones obligades a tenir sexe davant la càmera arriben a un acord. Denuncien violacions, explotació sexual i infantil i tràfic de persones entre altres abusos» (20/10/21).

Al Diari de Girona trobem continguts com «Són ja fins a 24 jugadores que han denunciat a l’exseleccionador de Veneçuela, acusat de cometre abusos sexuals» (07/10/21), o titulars com «Jutgen a porta tancada el monitor acusat d’abusar d’una nena de quatre anys a Torroella» (08/10/21).

Tal com veiem, aquestes notícies es converteixen en quotidianes pel fet que passen cada dia i més del que pensem. Tot i el gran volum de notícies que rebem, encara és una realitat que s’amaga. És possible que siguin tan quotidianes que ja no ens impacten? Sí, ens provoquen uns instants de neguit, però de seguida passem al següent titular.

Totes aquestes notícies parlen de violències i d’abusos sexuals. Per abús entenem tota acció de desigualtat, engany o aprofitament que sorgeix pel fet de sentir-se superior. L’abús sexual en la infància és qualsevol conducta de naturalesa sexual en què hi ha un procés de manipulació i coerció; una relació d’asimetria d’edat i de poder i falta de consentiment ja sigui per maduresa emocional, edat i/o capacitat cognitiva en la qual el perpetrador cerca la seva pròpia gratificació sexual.

Ens cal una llei àgil, protectora i que tingui al centre de les intervencions la persona que ha patit algun tipus de violència sexual, per tal de garantir que les denúncies arribin fins al final i que l’abusador rebi una sentència.

Les dades i xifres sobre els abusos sexuals durant la infància són esgarrifoses:

  • Entre un 10 i un 20% de la població ha estat víctima d’abusos sexuals en aquesta etapa.
  • Segons la Universitat de Salamanca, 1 de 4 nenes i 1 de cada 7 nens pateixen aquest tipus d’abús abans de tenir 17 anys.
  • El 60% d’aquests no rebrà mai cap tipus d’ajuda i el 90% no dirà res fins a l’edat adulta.
  • 8 de cada 10 agressors són coneguts pels infants.
  • El 80% dels abusos es donen en l’entorn intrafamiliar i/o conegut del menor.
  • Tan sols un 15% de professionals dins de l’àmbit escolar, en què els menors ho han comunicat, ha estat notificat a les autoritats competents.
  • Fins a un 5% d’homes joves i adults presenten pensaments, desitjos, fantasies i /o conductes d’abús sexual infantil. Cal dir que hi ha entitats professionals que els acompanyen de manera terapèutica.
  • 3 de cada 10 casos arriben a judici (30%) i, donada la escassa unificació de serveis, han de testificar una mitjana de quatre vegades, revictimitzant la víctima.

No podem donar per quotidià tot allò que passa molt sovint, que passa de forma habitual. Cal parlar-ne per tal de crear consciència i deixar-ho de veure com un tema tabú. Si en parlem, ho visibilitzarem.

Arribats en aquest punt, hem de recordar que hi ha eines per a la prevenció, detecció i atenció dels abusos sexuals durant la infància:

  • Cal crear consciència, parlar obertament de la sexualitat, rebre educació afectivo-sexual respectuosa i promoure la coneixença del cos. Cal entendre i educar que per a mantenir una relació sexual ha d’haver-hi consentiment i desig per ambdues parts.
  • És necessari crear unitats especialitzades d’atenció a les persones que han patit qualsevol tipus de victimització sexual, per tal de garantir que la persona agredida es senti acompanyada per rebre atenció sanitària i denunciar aquests fets.
  • En el cas de la infància, val a dir que el model Barnahus es comença ja a implementar a Catalunya. A Tarragona trobem la Casa dels Infants, un servei per a l’atenció integral i acompanyament de menors que han estat víctimes de violències sexuals. El servei compta amb un equip multidisciplinari en un entorn infantil i acollidor on es troben tots els professionals especialitzats en la matèria, amb l’objectiu que el menor es recuperi el més prest possible, s’acceleri tot el procés judicial i evitar així que el menor hagi de fer múltiples declaracions.
  • Ens cal una llei àgil, protectora i que tingui al centre de les intervencions la persona que ha patit algun tipus de violència sexual, per tal de garantir que les denúncies arribin fins al final i que l’abusador rebi una sentència.
  • Cal també oferir formació a tots els professionals i agents socials per tal de promoure l’estandardització i implementació de protocols que vetllin pel benestar i protecció de la infància.
  • Majoritàriament les agressions sexuals que es denuncien es produeixen a persones de gènere femení, però això no vol dir que no hi hagi abús o agressions a persones de gènere masculí.
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>