Del flabiol

En l’article anterior presentava la cornamusa catalana. Seguint l’estructura de la cobla de joglars o ministrers ara toca, doncs, presentar aquest instrument que ens és tan familiar: el flabiol.

El flabiol és una flauta de finestra i bisell —és el mateix sistema que la flauta dolça— que té vuit o nou forats, tres a la part de sota i cinc o sis a la cara superior. La tipologia més antiga el fa d’una sola peça i sense bec, com són els flabiols emprats a Mallorca però també els flabiols que anomenem d’Arbúcies, que també es fa de dues peces, el cap i la cama, habitualment amb un bec. Entre els segles XIX i XX els fabricants li afegiren claus. Tradicionalment era fet de boix o de ginjoler, també de banús o de granadillo. Se sol tocar d’una sola mà —l’esquerra, sobretot si porta claus—, però també va existir una pràctica a dues mans.

No és pas gaire llarg, més o menys uns 25 cm, tres dels quals són el pas de l’aire. Per la seva llargada, el seu buidat —cilíndric— és més aviat gros. El flabiol és un instrument de carrer, que antigament en la cobla de joglars o ministrers i recentment en la cobla de sardanes que coneixem avui dia, ha de sonar enmig dels instruments de canya doble i de broquet.

Com que ja vaig tractar el tamborí el novembre passat, en aquest article em dedico només al flabiol. Recordaré tan sols que sempre va acompanyat d’una percussió, ara per ara sistemàticament tocada pel mateix flabiolaire, que antigament també podia ser un timbaler a part.

Quan se n’estudia la història, hom pot observar que el flabiol és un instrument que ha evolucionat poc. La seva modernització és recent, d’uns quaranta anys, fruit de la col·laboració entre el flabiolaire Jordi León i el lutier Pau Orriols. La modernització consistí en posar-lo al diapasó d’aleshores (la de 440 Hz) i apropar la seva escala al que s’anomena temperament igual, ço és, l’afinació del piano. Aquest treball es feu pel flabiol que diem de cobla, és a dir, el de quatre claus que sona amb la cobla de sardanes.

D’esquerra a dreta, tres facsímils de flabiols històrics de ginjoler, flabiol sec de boix al to modern i flabiol de cobla de granadillo.

Cal dir que fins aleshores els flabiols de cobla seguien models heretats del segle XIX, que perpetuaven un diapasó i una escala que eren els de la cobla de joglars. Els fabricants tan sols hi havien afegit aleshores tres claus. No cal estranyar-se, llavors, que durant dècades aquest instrument fou poc considerat pels compositors de sardanes que havien seguit un recorregut clàssic, com és el cas de Joaquim Serra, que ho va deixar per escrit en el seu Tractat d’instrumentalització per a cobla (1957).

Enguany s’ha celebrat el 125è aniversari del naixement del flabiolaire Quirze Perich de Sant Feliu de Buixalleu, i es festejaran —desitgem-ho!— alguns actes per al centenari del naixement de Josep Verdaguer ‘Roviretes’, flabiolaire de Folgueroles, que no es pogueren fer l’any passat —no sé si em cal precisar-ne la raó…—. Aquestes dues figures són importantíssimes en la transmissió de la pràctica del flabiol a fora de la cobla de sardanes, i és una sort que es pogué recollir llur testimoniatge i un bri de llur pràctica d’aquest instrument.

Com la cornamusa, el flabiol és un instrument que ens arriba directament de l’edat mitjana, probablement estès per tot Europa —un avantpassat seu de segle XIV fet d’os fou trobat a Gal·les!— però perdurà als Països Catalans gràcies a la cobla de joglars. Té dos cosins, el friscalettu de Sicília i el flageolet dit francès —en oposició al flageolet anglès—, que fou un instrument molt popular des del Renaixement fins a la Primera Guerra mundial i no tan sols a França.

Aquest instrument que aguanta dins d’una butxaca no és tan senzill com sembla. Si voleu aprendre més coses sobre el tema, cada any el primer cap de setmana de novembre a Arbúcies s’hi celebra la Festa del Flabiol. Enguany serà la 37a edició, i cal desitjar que ens puguem tornar a trobar!

Visca el flabiol!

arbúcies, cobla, festa del flabiol, flabiol, flageolet, flauta, friscalettu, joquim serra, sardanes,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>