Déodat de Séverac

No seria gens estrany que no haguéssiu sentit mai a parlar del compositor Déodat de Séverac. Enguany celebrem el centenari de la seua defunció amb un petit decalatge, ja que morí a Ceret el 24 de març de 1921. Aprofiti l’avinentesa per a presentar-vos, un bri a contratemps, aquest músic nascut l’any 1872 a Sant Felitz de Caraman, avui dia Saint Félitz Lauragués, no gaire lluny de Tolosa.

És un músic ben singular per moltes raons. Una d’aquestes és el seu amor pel sud, oposat a París: quan el seu nom comença a ser conegut a la capital francesa, torna al seu país i més endavant s’instal·la a Ceret.

Per què Ceret? Perquè és allà que sent la cobla Cortie-Mattes per primera vegada, quan està escrivint el seu òpera Héliogabale. La sonoritat dels tibles i de les tenores l’entusiasma tant que decideix d’incorporar-los a la seua obra.

De formació ben clàssica, pensa però que la inspiració d’un compositor ve de la seua terra (una de les seues obres té per títol Le Chant de la terre, ‘El Cant de la terra’). No és estrany, aleshores, que s’enamorés de la cobla i dels seus músics, intèrprets de balls de moda, d’aires d’òpera, però gent del país que coneix el repertori que anomenem tradicional.

Séverac repetirà l’experiment d’incorporar els tibles i les tenores a l’orquestra clàssica: ho farà pel Cant del Vallespir sobre un poema del ceretà Jean Amade (no el confongueu amb el folkorista Joan Amades i Gelats!), i per l’òpera Hélène de Sparte, avui perduda.

Aprofiti per a informar-vos que del 3 de juliol al 24 de desembre de 2021 hi ha una exposició sobre el compositor occità, i català d’adopció, al CIMP a Ceret. Més coses encara hi trobareu!

Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>