Dissociació

En aquesta ocasió m’agradaria explicar-vos el significat d’aquesta paraula. No us parlaré pas de tecnicismes, sinó que el meu objectiu és que pugueu entendre de què es tracta.

La dissociació es defineix com la desconnexió entre elements que habitualment es troben vinculats o associats entre si. Aquesta es dona per una falta de connexió entre els pensaments, la memòria i el sentit d’identitat de la persona.

Segons el Gabinet Psicològic Mataró, els trastorns dissociatius representen un grup de psicopatologies caracteritzades per alteracions o fallades en la memòria, la identitat, la consciència i/o la percepció. Així, comporten una desconnexió entre pensaments, records i accions que poden provocar que la persona surti de la realitat de forma involuntària, causant problemes greus en el seu funcionament diari, i podent tenir una durada de minuts a anys. A més, encara que la seva prevalença en la població general és relativament baixa (2-3%), freqüentment apareixen davant successos potencialment estressants, i especialment davant els traumàtics.

«Biel i la seva cuirassa».

Per a comprendre això últim s’ha proposat la idea que, quan patim o som davant d’un esdeveniment greu o extrem, la nostra ment necessita escapar-se o evadir-se de tot això pel seu potent impacte emocional. La dissociació actuaria, per tant, com un mecanisme de defensa.

Per tal de sobreviure a un fet traumàtic, l’ésser humà necessita aquesta tècnica: cos i ment desconnecten entre si. Situacions com viure una guerra, la pèrdua d’un ésser estimat, l’abús físic o l’abús sexual infantil, entre d’altres, són situacions d’alt nivell d’estrès que poden ser factors de dissociació.

Davant d’un trauma, la persona s’ha de reconstruir a si mateixa per a poder fer front a qualsevol situació quotidiana (festes familiars, trobades amb amics, activitats de lleure…) i ha d’aprendre a relacionar-se en els grups de convivència, en l’entorn familiar i laboral… cada grup del seu context, per a continuar fent caminet.

«Anna i la bombolla protectora».

I si parlem de fer caminet, és hora de recordar-vos que formo part de l’Associació Reach, on treballem per la prevenció i la sensibilització de l’abús sexual infantil, i que hem iniciat fa poc una campanya a la plataforma Verkami. És un projecte educatiu que consta de dos minirelats: Anna i la bombolla protectora i Biel i la seva cuirassa, il·lustrats per Emma Morales, i un quadern d’exercicis per a la protecció i l’empoderament de la infància, El Planetari de les Emocions. Ens cal aconseguir l’objectiu de 4800 € en un termini de 40 dies. Ara per ara ja hem passat l’equador, però encara ens manca el 35 % del finançament. Volem agrair-vos, per tant, cada una de les vostres col·laboracions per creure en el nostre projecte i fer-ne difusió.

Ens trobareu en aquest enllaç: https://vkm.is/associacioreach

Gràcies per ajudar-nos i creure en el nostre petit gran projecte. Esperem poder arribar a centres educatius, biblioteques, famílies, etc., les millors eines d’acompanyament en les diferents etapes evolutives dels infants.

Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>