Per carnaval tot s’hi val: dites i refranys catalans

Diu la dita que «per carnaval tot s’hi val». I si li fem cas, avui ens permetrem el luxe de recordar algunes dites i refranys de casa nostra que són propis d’aquestes dates.

La Candelera (2 de febrer), quaranta dies després de Nadal, tanca el cicle de Nadal i n’enceta un altre: el de carnestoltes. El cicle de carnaval comença de ple amb el dijous gras o dijous llarder. La dita més famosa és la de «dijous llarder, botifarra menjaré», però també n’hi ha d’altres: «la setmana dels tres dijous, que la dotzena tindrà tretze ous», «dijous gras, coques de llardons», «avui les coques amb llard que mengen a cremadent esvaloten el jovent. Qui se’n poguera fer un fart!», «per Dijous Gras carn fins al nas», «peus de porc per a dinar i llardons per a berenar, botifarra per a sopar i a dormir i descansar». Antigament el dijous gras solia marcar l’inici d’una setmana dedicada a atipar-se amb menjars copiosos, la majoria derivats del porc, com els llardons.

Per a situar carnaval en el calendari, que és una festa mòbil, cal comptar set setmanes després de la primera lluna plena, un cop passat el solstici d’hivern. Per això ens trobem dites com «de Nadal a Carnestoltes set setmanes desimboltes», «de Nadal a Carnaval set setmanes per igual», «Carnaval i Dijous Sant sense lluna no es veuran» o «Més tard o matiner, carnestoltes al febrer».

El període carnavalesc és conegut per les mascarades d’arrel pagana. Amb l’arribada del cristianisme, el carnestoltes s’oposà al període que precedia, la quaresma, un temps de dejuni i formalitat litúrgica, i s’hagué de cristianitzar. Per carnaval els instints no es reprimeixen: el vell és jove, el nen és adult, l’home és dona, l’animal és humà. Els excessos són a l’ordre del dia. Per això trobem dites com «per carnestoltes bones voltes», «per carnaval més vi que pa», «cornuts i pagar el beure», «un bon mentider diu sempre alguna veritat», «qui vol viure, de tot s’ha de riure» o «vols mentir? Digues el que sents a dir». I fins i tot, «casament per carnaval, casament que res no val».

Festa de Dimarts de Carnaval a Pardines: nois i noies fumant una cigarreta (1951). © ACRI150-44-N-1886.

El Rei Carnestoltes és qui marca l’autoritat durant aquest temps de disbauxa. Durant els dies que dura la celebració, ell és qui governa en un món capgirat. Per això es diu que «el carnestoltes és el rei dels poca-soltes».

Fa fred, per carnaval. Febrer sol ser dur, i si bé la Candelera ha marcat el pronòstic del temps amb la famosa frase de «si la Candelera plora, l’hivern és fora; si la Candelera riu, l’hivern és viu», la paremiologia popular ens diu que «després de la Candelera, carnestoltes ve al darrere». També ens diu que «carnaval gelat, espiga granada», «pluja per carnestoltes, pasqües bones», «qui per carnestoltes s’assolella, per Pasqua crema la llenya» i que «carnestoltes mullades, pasqües assolellades».

El darrer dia de carnaval és el Dimecres de Cendra, l’endemà del Dimarts de Carnaval. El Dimecres de Cendra és l’enterrament de la sardina: és la fi de carnaval i l’inici de la quaresma. I sembla que no és un període que vulgui encetar-se: «carnestoltes, quinze voltes i Nadal fos cada mes, tots els dies fossin festes i la quaresma mai vingués». Ja ho sabeu, doncs: «la quaresma és arribada i ja ho podeu considerar: no podrem menjar costelles sinó ous i bacallà».

Enguany, tal com sabeu, a molts de llocs s’ha hagut de canviar la data de carnaval, però espero que amb aquestes dies sentiu una mica més proper el carnestoltes i que el pugueu gaudir a la vostra manera. Que passeu un bon dijous llarder, un bon carnaval i una bona quaresma!

Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>