Diuen que els nens ja no saben jugar

Els nens i joves cada vegada tenen menys temps i espai per a jugar. Amb l’horari escolar, les activitats extraescolars, entrenaments esportius i partits… tenen una agenda tant o més atapeïda que la dels adults (això m’ho diuen ells, a més de ser una evidència).

I quan parlo de jugar, n’excloc els videojocs, videoconsoles, mòbils, tauletes… Per a mi això no són jocs, són entreteniments estèrils, més enllà de fer passar el temps amb el cervell en mode off.

El joc només es dona si hi ha unes condicions de llibertat i no judici. Aquestes són les condicions que s’han de crear i aquest és el joc que s’ha de protegir.

 

Per què s’ha de protegir el joc?

  • El joc és la principal i primera eina d’aprenentatge. Contribueix a la cohesió social i fomenta el reconeixement de l’alteritat.
  • Reforça la confiança en un mateix en tant que ésser únic i diferent, i proporciona eines per a la resolució de conflictes.
  • El joc és un excel·lent entrenament per a la capacitat negociadora. Condueix a la comprensió i acceptació dels límits i les normes, i condueix inevitablement a l’autonomia. Afavoreix l’expressió de la imaginació, i connecta amb el moment present, posa el cervell en mode on.
  • Totes aquestes conseqüències del joc autèntic es traduiran, en el futur, en eines imprescindibles per a la vida adulta. Els nens creixeran amb un cervell entrenat i no anestesiat.
© Maite Amàrita.

Com podem protegir el joc?

  • No intervenció dels adults, no proposar ni dirigir (però el nen ha de saber que hi som).
  • Observació dels interessos del nen.
  • No fent interpretacions (això ho fa per… diu que, però pensa…).
  • Jocs no estructurats, sense instruccions ni finalitat (afavoreixen el joc simbòlic).
  • Deixar espai per a imaginar, descobrir, crear…
  • Potenciar el joc autònom.
  • Equilibrar els jocs estructurats i els jocs no estructurats.
  • No culpabilitzar (amb aquests… tan bonics i no hi vols jugar?)

 

El temps per a jugar

  • Qüestionar la nostra relació amb el temps i amb el temps lliure. En tenim? Com l’omplim? La seva manera d’encarar el temps de jugar serà un reflex de la nostra manera d’estar.
  • Si no ens donem temps per a parar, si sempre anem amb presses, si fem mil activitats alhora, no podem demanar als nens que juguin amb tranquil·litat, que es concentrin, que estiguin en l’aquí i l’ara.
  • Donar-li temps per trobar el seu joc, encara que s’avorreixi. El temps de l’avorriment és un temps de gestació de la capacitat creadora. Pot provocar una crisi perquè els posa en una situació nova. Paciència. Insistir en oferir aquest temps. Sense pressa.

 

El lloc per a jugar

  • Ordenat, lloc de permanència, amb les coses al seu abast. Un espai protegit (sense tele, no un espai comú de la família…).
  • El joc també es dona en la natura, que proveeix el nen de material inesgotable per al seu joc simbòlic perquè no hi ha joguines, tot el material en la natura és no estructurat.
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>