Dona i tradició. Etiquetes que arrosseguem com a nenes i dones

Les tradicions han marcat el paper de la dona i de l’home en la societat actual. Seguim arrossegant patrons que ens persegueixen: tradició, rols, assignacions de tasques… arrelats al gènere femení.

La cura i la conciliació familiar ens recorden que hem fet petites passes però que encara queda molt de recorregut, perquè majoritàriament aquest paper el continua assumint la dona.

Cal recordar que el matrimoni era per sempre: fins al 1932 no es va implantar el dret del divorci, i en el seu inici havia de ser justificat. Cal tenir en compte que aquest fet era revolucionari, perquè la dona sempre havia estat primer al servei del pare, després al servei del marit i llavors fins i tot al servei d’empreses, que prohibien que continuessin treballant després del matrimoni.

Fins a finals del segle XVIII, amb l’arribada de la indústria, la dona no havia participat en el món laboral i no s’havia contemplat com a figura activa i remunerada, perquè el seu paper era merament d’assistent, de mare, d’esposa…

Em qüestiono per quin motiu el gènere estableix el sou de la persona, no pas la professionalitat o arribar als objectius establerts per les empreses. En l’actualitat, el sou dels homes és més elevat que el de les dones.

Segons l’Observatori de la Igualtat de Gènere (OIG), les estatístiques recullen les diferències salarials entre gèneres: les més elevades es donen en les activitats salarials i de serveis socials (22,3%), afavorint el gènere masculí. Aquestes xifres es publicaren el 22 de febrer de 2021, precisament el Dia Europeu per la Igualtat Salarial.

El 8M, Dia Internacional de la Dona, és una jornada de reivindicació per a acabar amb el sexisme, les etiquetes, la falta d’oportunitats, la diferència salarial, la participació en l’àmbit laboral i la pròpia igualtat en tots els àmbits. 365 dies per a reivindicar els mateixos drets que els homes i l’eliminació de tots els obstacles associats al gènere.

Cal esmentar que si no hem avançat més és perquè sempre hi ha algú que ens recorda en quina posició ens trobem: continuem emergents en un sistema patriarcal que és el dominant

La societat actual requereix que participem de forma conscient, activa, emocional i creativa, atès que els ritmes establerts són en creixement constant. L’educació i el respecte són dues de les vessants fonamentals per a continuar acompanyant la nostra societat.

Els mitjans de comunicació i les campanyes publicitàries marquen tendències, segreguen la població i continuen repetint patrons que separen els gèneres masculí i femení. En les campanyes de Nadal, la majoria utilitzen la imatge de la nena per a jugar amb nines, fer de mares o d’infermeres; en canvi, els nens solen anunciar pistoles i pilotes. Em demano en quin punt som i quina és la direcció adequada. Els roses i els blaus, tradicionalment emprats per a diferenciar els gèneres: nen, nena… No creieu que ja és hora de deixar d’etiquetar?

El creixement social gaudirà de més llibertat quan siguem capaços de respectar i acompanyar els nostres infants des de la mirada i creixement de la criatura, sense interferir i sense repetir patrons arrelats a les nostres tradicions.

Cal parlar de la sexualitat també diferenciada per gènere. En el cas de la sexualitat femenina i de la seva evolució, inicialment érem dones que no gaudíem del sexe com a tal i que exclusivament érem éssers reproductius, atès que la finalitat del sexe no era una altra que tenir descendència. Ara per ara, si una té una certa edat i no és mare, la qüestió que li solen fer és si no pot ésser-ne. No es contempla la possibilitat de no voler ser mare com a decisió lliure, de la mateixa manera que no cal tenir parella per a ser pare o mare. Tot i creure que hem fet grans avenços, hi ha patrons molt arrelats que costen de canviar, fins i tot en les ments més joves.

Sabies que les nenes de 6 anys ja es consideren menys brillants en comparació amb els nens de la mateixa edat? Els estereotips lligats al gènere comencen des de la primera infància i amb les etiquetes que arrosseguem.

En l’actualitat els nostres infants estudien l’aparell reproductiu com a tal, però és difícil que es parli de la sexualitat de manera oberta i sense tabús: la masturbació, el plaer, les relacions LGTBIQ+, les relacions consentides… El ventall d’estimar és tan ampli! I som les persones qui continuem jutjant les relacions que no són com la majoria; en lloc de veure simplement persones que s’estimen, continuem etiquetant.

És per aquest motiu que la figura de la dona no s’allunya tant de la dels nostres avantpassats i, per tant, cal col·laborar entre tots i educant des del nucli familiar i amb l’educació que rebem a les escoles.

Us convidem a reflexionar, a fer-ho tot plegat més fàcil. Ningú no us demana que entengueu tot el que passa al vostre voltant, sinó que ho respecteu. Res més.

Sabies, que les nenes de 6 anys ja es consideren menys brillants en comparació amb els nens de la mateixa edat? Els estereotips lligats al gènere comencen des de la primera infància i amb les etiquetes que arrosseguem.

 

8m, dones, escletxa salarial, gènere, lgtbiq+, plaer, salut, sexe, tabú,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>