Dones que han revolucionat la ciència

Quants científics ets capaç d’anomenar? I quants jugadors de futbol? Si la resposta a la segona qüestió és un nombre superior que a la primera, això ja t’ha de fer replantejar algunes coses. Ara bé, passem a la següent. Dels que has pensat a les qüestions anteriors, quants són dones?

Si la resposta és el silenci o com a molt pots citar un o dos noms femenins és que una vegada més s’ha fet palesa la desigualtat que pateixen les dones en tots els àmbits. Perquè no és casualitat que quan pensem en grans científics tot d’una ens vinguin al cap noms com Einstein, Darwin, Mendel, Watt, Pasteur, Newton…Tots ells cognoms dels homes Albert, Charles, Gregor, James, Louis, Isaac… I les dones on queden? No eren prou bones per a fer ciència?

Sabem del cert que si el llistat d’homes és més llarg és perquè les dones han quedat arraconades també del món científic. Segurament en coneixeu alguna. Marie Curie, em direu. Maria Sklodowska n’era el nom originari. Posem-li el seu cognom i no el del marit amb el qual va passar a la història. Però n’hi ha més de dones. Fem-ne un petit repàs.

Ada Lovelace (1815-1852), filla del poeta anglès Lord Byron, va ser la primera programadora informàtica de la història. Va dissenyar una màquina que era capaç de resoldre equacions diferencials i va descriure el que es considera el primer algorisme.

Maria Skłodowska-Curie (1867-1934), com dèiem, va ser la descobridora de dos elements radioactius , el poloni —batejat en honor al seu país natal— i el radi —anomenat així per la seva intensa radioactivitat—, i va revolucionar els camps de la física i la química amb les seves investigacions sobre la radioactivitat que van permetre de conèixer millor l’estructura atòmica. Va ser la primera dona en rebre el Premi Nobel; que de fet en va rebre dos, el de Física i el de Química. Malauradament, va morir de càncer pel contacte estret amb els elements radioactius en una època on no es coneixien els seus riscs.

Henrietta Swan Leavitt (1868-1921), l’astrònoma que va descobrir com mesurar distàncies a l’univers. Alhora, en col·laboració amb Milton Humason va establir la llei de Hubble —que relaciona la distància i la velocitat de recessió de les galàxies— i va formular la teoria de l’expanció de l’univers i del big bang.

Rachel Carson (1907-1964) fou una biòloga marina que amb els seus escrits fou precursora del moviment ecologista. Amb el seu llibre Primavera silenciosa, on advertia dels efectes perjudicials dels pesticides en el medi ambient, va aconseguir la prohibició del DDT —insecticida que s’acumula i es transmet a la xarxa tròfica— als Estats Units el 1972.

Rosalind Franklin (1920-1958), la desconeguda descobridora de l’estructura de l’ADN. Gràcies a l’estudi i desenvolupament de les tècniques de difracció de raigs X, la científica londinenca va obtenir la famosa fotografia 51 de la molècula de l’herència. Aquella imatge va ser clau per a desxifrar l’estructura de doble hèlix de l’àcid desoxiribonucleic. Però no es va endur ella el mèrit. Un company seu de laboratori, el senyor Maurice Wilkins, va mostrar sense el seu permís la fotografia als biòlegs James Watson i Francis Crick. Tots tres van obtenir el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina el 1962. Franklin havia mort quatre anys abans de càncer, segurament per les radiacions rebudes al laboratori, i va quedar en l’oblit.

La famosa fotografia 51 obtinguda per Franklin, que permeté a Watson i Crick confirmar l’estructura de doble hèlix de l’ADN.

Jane Goodall (1934) és una primatòloga i etòloga britànica. Gràcies a les seves investigacions i observacions amb ximpanzés en llibertat ha demostrat que aquests primats són omnívors, que poden fabricar i emprar eines i que tenen un bagatge cultural. I encara va més enllà: afirma que l’única diferència entre humans i ximpanzés és el nostre llenguatge sofisticat. Molt recomanable el documental Jane de The National Geographic, on es plasma la seva vida i els reveladors descobriments amb els nostres parents més pròxims. Realment una dona inspiradora, molt estimada per tota la comunitat de biòlegs.

Josefina Castellví (1935), és una oceanògrafa catalana, que ha rebut nombrosos premis, entre els quals la Creu de Sant Jordi i la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona, en reconeixement a la seva tasca investigadora. Fou la primera dona del nostre país a participar en una expedició internacional a l’Antàrtida. En el documentari Els records glaçats (2013) explica la seva experiència.

En la fotografia, Josefina Castellví en un fragment del documentari Els records glaçats, d’Albert Solé (2012)
En la fotografia, Josefina Castellví en un fragment del documentari Els records glaçats, d’Albert Solé (2012).

Lynn Margulis (1938-2011), tot un mite per als biòlegs. Aquesta biòloga estatunidenca va desenvolupar la teoria endosimbiòtica, clau per a comprendre l’evolució dels éssers vius. La seva teoria dona resposta al fet que les cèl·lules eucariotes —aquelles que tenen el material genètic dins d’un nucli delimitat— tinguin orgànuls amb genoma propi com són els mitocondris o els cloroplasts. Aquests orgànuls haurien estat en el seu inici bacteris que van entrar dins de cèl·lules eucariotes primitives i es va donar una simbiosi.

Aquestes són només algunes de les poques dones científiques que han revolucionat el planeta. Reconèixer la seva feina és tan sols és el principi del camí cap a la igualtat. Però les dades mostren que queda molt camí per a fer: les dones representen només el 28% del total del personal investigador del món i a mesura que ascendim en la carrera científica aquest nombre és molt menor —essent la presència de dones en els rectorats de l’Estat de només un 2% davant del 98% de rectors homes—. Finalment, una altra dada que mostra el desequilibri: només s’han concedit a dones el 3% dels Nobel de ciències.

El millor homenatge que els podem fer és trencar l’anomenat sostre de vidre, és a dir, acabar amb les limitacions i discriminacions que eviten que les dones puguin ascendir en la seva carrera professional. Com diria Jane Goodall: no us rendiu.

ada lovelace, científica, dona, dones, henrietta swan leavitt, jane goodall, josefina castellví, lyn margulis, marie curioe, rachel carson, rosalind franklin,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>