Excursió de Dòrria a la collada de Toses per la Creu de Meians

Fitxa tècnica

Comú: Toses (Vall de Ribes), Alp i Vallcebollera (Cerdanya)
Sortida: església de Sant Víctor de Dòrria
Arribada: hotel de la collada de Toses
Durada aproximada: 3 hores
Distància aproximada: 9,5 km
Dificultat: mitjana

L’excursió que us proposem transcorre dins del terme comunal de Toses, concretament en la zona del nucli de Dòrria. Puja a la Creu de Meians, límits amb Catalunya Nord i Alp, seguint el camí dels Carlins i acaba a l’antic parador de la collada de Toses. Són 9,5 quilòmetres, la major part de pujada de bon fer i amb vistes esplèndides a la vall del Rigat i als cims de Pla d’Anyella i la Molina. Sempre hi ha marques grogues d’Itinerànnia que van amb les vermelles i blanques del GR11 fins a la Creu de Meians, i de la resta se’n troben també unes de blaves i unes de blanques.

Sortim de l’Església de Sant Víctor de Dòrria enfilant el carrer amunt que ja és el Camí dels Carlins. Quan acabem el carrer trobem el GR11 en una pista de terra, ampla i en bon estat, que seguim a mà esquerra. La carretera, que va al bosc de Dòrria, passa entre pastura amb ginestes. De seguida passem uns pollancres majestuosos que deuen amagar alguna font. Fet mig quilòmetre, la pista fa un revolt on hi ha el pal d’Itinerànnia D4 Collet del Bosc de Dòrria. La continuem, planera, en direcció Vilallobent pel GR11.

Dòrria.

Passat un rierol, entrem en el bosc de pins. La pista continua pujant lleugerament però el camí marcat ens porta per dreceres que ens permeten sortejar les ziga-zagues de la carretera. La continuem a la dreta enfilant. Anem creuant petites torrenteres i, mica en mica, els pins van essent menys. Aquí el GR11 passa un bon tram per sota de la pista per on sí que continuen les marques d’Itinerànnia. Som a la muntanya de Palós amb una pastura plena de mates i ginebres amb alguns rierols on s’hi poden veure marmotes i tot. Quan portem uns cinc quilòmetres i mig, prenem la pista de la dreta amunt i entrem, de nou, en un bosquet de pi. Abans de creuar un rierol enfilem a la dreta per un corriol que, dret, ens porta a la pastura de la Creu de Meians.

A pocs metres de la pilona amb la pilona amb la creu hi ha pal d’Itinerànnia R167 Creu de Meians, el filat i una gran fita que delimita la frontera administrativa entre els dos estats. De tots els indicadors, que n’hi ha una colla, seguim la banderola verda del PR 727 direcció el Parador Vell pel Pla de la Bassa. Ara trobarem rocs marcats amb pintura blava (aquest PR 727) i també alguns rocs més amb marques blanques, que eren de la cursa Núria-Queralt. Les vistes al Pla d’Anyella a la nostra esquerra i a la Tossa d’Alp al davant són impressionants. Anem seguint al costat del filat que delimita finques en una gran pastura seguida per vaques i cavalls. Pugem i baixem petits turons. A la nostra esquerra es veuen antics búnquers de l’època franquista. Arribem a un vèrtex geodèsic on tenim tots els cims, on s’hi veuen els remuntadors de les pistes hivernals, de la Molina al davant i a la dreta els cims de sobre Puigcerdà, ja ben bé els Pirineus nord-catalans.

La creu de Meians marca la frontera imposada.

Ara deixem el filat i anem lleugerament a l’esquerra passant per sota la línia d’alta tensió i trobant rocs amb marques blaves. Fem un tros de carretera molt herbada i ens anem decantant cap a l’esquerra pels prats amb vaques i algun rierol. Mica en mica trobem més ginebres i pinets fins a entrar el corriol en un bosc. El corriol, ample i bon seguir, baixa fort fins entrar a la N-260. Cent metres a la dreta trobem la cruïlla de la collada i l’hotel.

alp, catalunya nord, cerdanya, creu de meians, dòrria, la molina, meians, pla d'anyella, toses, vallcebollera,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>