No he perdut el temps, he perdut la pressa

Sents que el dia a dia és un caos i que et deixes portar per una infinitat de tasques? No estàs sol. En la societat actual, en què tot són presses, tot és urgent i tot és immediat, és normal que la vida esdevingui un desequilibri constant.

Així, és habitual dedicar la major part del temps a la feina —desplaçaments, vuit hores laborals i pausa per a dinar— i altres obligacions tot relegant les amistats, la família, l’esport, el descans o la lectura un espai ínfim setmanal.

No passa res. Això és el més habitual, encara que no sigui el més natural. El problema sorgeix quan aquest es converteix en quelcom crònic. Quan la teva vida es converteix en un desordre constant o bé et sents esgotat.

Aturem-nos a mirar-ho. Hem canviat els ritmes naturals pels ritmes artificials, és a dir, hem canviat el temps que serveix en l’elaboració de processos naturals —temps biològics interns i naturals, per exemple veure una planta, els cicles naturals, el coneixement del cos…— pel ritme que ve marcat per un temps numèric, quantitatiu i productiu procedent de l’agricultura i la industrialització, en què ve reflectida per la dita el temps és or. De fet, modifiquem els ritmes naturals pels temps productius i la seva rendibilitat sense importar-ne les conseqüències.

Això ho englobo en dues maneres diferents de veure el temps:

El temps nutritiu és el temps que dediquem a crear i a tenir cura. El resultat és expandir, desenvolupar i enfortir. Per exemple, el temps que dediquem a la nostra parella, als nostres fills, als nostres pares, etc. influirà en el vincle d’aquests.

El temps alimentari és el temps que dediquem a produir. El resultat és acumulatiu, és el temps que fem servir per a després poder pagar o comprar coses materials, o bé les rutines que omplen el nostre dia a dia. Per exemple, el temps que passem fent una feina que ni ens motiva ni ens omple però que ens ajuda a arribar a final de mes. Una enquesta feta per la consultora Gallup l’any 2017 a l’Europa oriental afirmava que tan sols una de cada deu persones se senten a gust amb la seva feina.

Vivim en un entorn en què la nostra societat promou i reconeix el temps alimentari. Evidentment tot això té un preu per a les nostres ments, cossos i el nostre entorn.

James Suzman antropòleg ha viscut 10 anys amb els san (ju/‘hoansi), una societat que viu aïllada al Kalahari (Namíbia) que porta una vida gairebé inalterada durant prop de 100.000 anys. Entre les coses que ha descobert en aquest temps és que només treballen quinze hores setmanals i dediquen la majoria del temps a tasques domèstiques, a les arts i a socialitzar. Els san diuen que acumular és corrosiu, que crea tensions i gelosia i que està mal vist, per exemple, un jove que vol destacar i porta molta carn. Quan ho fa, els altres se’n burlen.

T’imagines com seria la societat amb aquest tipus de mentalitat?

Si estàs cansat de córrer amb la sensació d’estar ancorat amb les mateixes rutines que et menen a una vida poc equilibrada, et proposo un exercici per a prendre consciència: realitzar aquells canvis que et portaran a sortir d’aquest punt.

Com que m’allargaria massa, si t’interessa escriu-me al correu (info@reinventat.org) posant d’assumpte «latira» i t’ho enviaré per correu perquè ho puguis fer.

Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>