El Ball del Ciri

El Ball del Ciri es ballava el segon dia de Festa Major a Castellterçol (el Moianès). El nom li venia del fet que les balladores portaven un ciri a la mà esquerra durant el ball. Un ciri que, un cop finalitzada la dansa, oferien a l’altar de Sant Víctor. En algun moment en la història del ball però, el ciri es perd, i és substituït per un ram de flors artificials, tot i que el nom original es manté. Les balladores també portaven la morratxa o almorratxa: un petit càntir blanc amb quatre o cinc brocs ple d’aigua d’olor, adornat amb flors i cintes de colors. El ball servia per fer el relleu dels càrrecs d’administradors de l’altar de Sant Víctor i demés patrons de la vila: tres parelles de balladors abandonaven el càrrec (administradors sortints), i tres parelles de balladors el juraven (administradors entrants).

L’any 1942, Aureli Capmany (1868-1954) ens el descriu. Segons les seves notes, la música del ball estava composta de dos temes melòdics de setze compassos cadascun. Obrien el ball les sis parelles formades pels administradors sortints i els entrants, que passejaven pausadament formant una rotllana al centre de la plaça, mentre sonava el primer tema. Cada balladora sortint portava la morratxa a la mà dreta, amb la qual ruixaven al públic amb aigua olorosa quan giravoltaven durant el ball. A la mà esquerra, hi havien portat el ciri en temps més remots, o el ram de flors artificials en temps més recents. Cada ballador anava descobert i portava un barret de copa a la mà esquerra.

Quan arrancava el segon tema, els balladors feien girar la seva balladora perquè passés del seu costat al seu davant. La saludaven amb una inclinació de cap i li donaven l’esquena. Llavors avançaven així, el ballador d’esquena a la balladora, amb pas pausat mentre durava el segon tema. A continuació tornava a començar la música del primer. En aquell moment, els balladors es posaven el barret i es giraven per mirar la seva parella, i marcaven el pas de la següent manera: ells, dos passos en fora, tres endins, tres en fora i tres endins; elles, en direcció contrària, dos endins, tres en fora, etc. Quan tornava a canviar el tema, els balladors anaven cap a la balladora de la parella que tenien al davant per a passejar al seu voltant i tornar; les balladores anaven cap al ballador de la parella que els anava al darrere per fer el mateix.

Repetien tot aquest procés fins a sis vegades. Quan finalitzava la sisena repetició, les balladores sortints feien entrega dels seus objectes a les balladores entrants. Un cop fet el relleu, repetien el ball sis vegades més, amb un canvi significatiu: quan finalitzava la segona repetició, un dels balladors llençava una ampolla o un altre atuell similar de vidre contra la paret o teulada d’una de les cases de la plaça. Aquesta objecte de vidre es trencava en representació de la morratxa, que així se salvava de la destrucció per als anys següents. En finalitzar la quarta repetició, un segon ballador feia el mateix, trencant una altra ampolla.

En acabar l’última repetició, arribava el moment més esperat del ball. El tercer ballador feia el mateix gest que els anteriors, però retenia l’ampolla a l’últim moment, enganyant el públic i obligant als músics a tocar els dos temes altra volta. Això es repetia tantes vegades com volgués el tercer ballador, amb la idea d’allargar el ball, fins que finalment decidia llançar-la, moment en què acabava la dansa.

La documentació sobre el Ball del Ciri es pot consultar en el fons Carles d’Abàsolo dipositat en el Museu Etnogràfic de Ripoll (carpeta 1137).

ball del ciri, castellterçol,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>