El bany de bosc

El shinrin-yoku —bany de bosc o bany forestal— és una pràctica japonesa que consisteix a fer una passejada pel bosc d’una forma meditativa i especial. Es tracta de agafar per a escoltar, estar tranquil, acceptar i reconèixer la presència d’un mateix i deixar que els sentits sentin i gaudeixin del que hi ha la seu voltant mentre es fa una passejada.

El bosc pot ser una medecina, però no n’hi ha prou amb una simple caminada entre els arbres: cal absorbir el bosc amb tots els sentits. El poder restaurador del contacte amb la natura ha estat experimentat i intuït durant segles. De fet, hem de pensar que hem passat el 99,9% de la nostra evolució en ambients naturals.

Les nostres funcions fisiològiques encara estan adaptades a aquests entorns i en el dia a dia podem assolir una sensació de benestar. Sincronitzem els nostres ritmes amb el del medi.

Segons estudis realitzats per científics japonesos, l’impacte d’aquests banys forestals en la salut és clar: baixen la pressió arterial, enforteixen el sistema immunològic i redueixen les hormones a l’estrès i la incidència d’infarts*.

Un bosc del Ripollès.

Si ens parem a observar, hem canviat els ritmes naturals pels artificials, hem canviat el temps que serveix en l’elaboració de processos naturals (temps biològics interns i naturals, com la collita o els cicles naturals) pel ritme que ve marcat per un temps numèric, quantitatiu i productiu procedent principalment de la industrialització, en què ve reflectida per la dita el temps és or. De fet, modifiquem els ritmes naturals pels temps productius i llur rendibilitat sense que importin les conseqüències.

Cada cop més estem immersos en el món digital i ens desconnectem cada cop més de la natura i la realitat física (interacció, comunicació, relació…).

Això em recorda a una experiència que vaig passar al desert amb els amazics. Quan conversava amb ells, en parlar de la bellesa i de com d’inhòspit podia ser el desert, veies que ells se’n sentien part. No us imagineu que parlava amb gent gran, sinó amb una generació més jove que jo. Aquest sentiment romania i el podia sentir.

Sobre això us explicaré una història de com més estem desconnectats del nostre entorn, més tenim una visió mercantilista de la natura, no com altres pobles i cultures que viuen formant-ne part.

Això va passar el 1854. El president dels EUA, Franklin Pierce, de tendència esclavista i expansionista, va enviar una carta al cap Seattle de la tribu suquamish per a comprar-li els territoris del nord-oest que avui formen l’estat de Washington. La resposta del cap fou la següent:

El gorg de Malatosca, a Sant Joan de les Abadesses.

«La terra no ens pertany, nosaltres pertanyem a la terra» (cap de la tribu suquamish de Seattle)

«El gran cap de Washington mana paraules, vol comprar les nostres terres. El gran cap també mana paraules d’amistat i benaurances. Això és amable de part seva, ja que nosaltres sabem que ell té molt poca necessitat de la nostra amistat. Però en tindrem en compte l’oferta, perquè estem segurs que si no obrem així l’home blanc vindrà amb pistoles i ens prendrà les terres. El gran cap de Washington pot comptar amb la paraula del gran cap de Seattle, així com poden els nostres germans comptar amb el retorn de les estacions. Les meves paraules són com les estrelles: no amaguen res.

»Com es poden comprar o vendre el cel o la calor de la terra? És una idea estranya per al meu poble. Si fins ara no som amos de la frescor de l’aire o de la resplendor de l’aigua, com ens la podeu comprar? Nosaltres decidirem en el nostre temps. Cada part d’aquesta terra és sagrada per a la meva gent. Cada agulla de pi, cada riba arenosa, cada racó fosc del bosc, cada clar i brunzidor insecte, és sagrat en la memòria i experiència de la nostra gent.

»Sabem que l’home blanc no entén els nostres costums. Per a ell, una porció de terra és la mateixa que una altra, perquè és un estrany que ve de nit i pren de la terra el que li fa falta. La terra no és la seva germana, sinó el seu enemic. Quan ell l’ha conquistada, segueix endavant. Deixa la tomba de sos pares enrere i no li importa. Així, les tombes de sos pares i els dret de naixement de sos fills són oblidats. Son apetit devorarà la terra i deixarà enrere un desert. La vista de llurs ciutats fa mal als ulls de l’home  pellroja. Però tal vegada és perquè l’home pellroja és un salvatge i res no entén. No hi ha cap lloc tranquil a les ciutats dels homes blancs. Cap lloc per a sentir les fulles a la primavera o el brunzit de les ales dels insectes.

Un bosc del Ripollès.

»Si jo decideixo d’acceptar, posaré una condició: que l’home blanc tracti les bèsties d’aquesta terra com a germans. Jo soc un salvatge i no entenc cap més camí. He vist milers de búfals podrint-se en les prades, abandonats per l’home blanc que passava al tren i els matava per esport. Jo soc un salvatge i no entenc com el ferrocarril pot ser més important que els búfals que matem tan sols per a sobreviure. Què serà de l’home sense els animals? Si tots els animals desapareguessin, l’home es moriria d’una gran solitud espiritual, perquè qualsevol cosa que passés als animals també passaria a l’home. Tot està relacionat. Tot el que fereix la terra fereix també els fills de la terra. Els nostres fills han vist sos pares humiliats en la derrota. Els nostres guerrers han sentit la vergonya. I després de la derrota converteixen llurs dies en tristeses i embruten llurs cossos amb menjars i begudes fortes.»

El text és una mica més llarg, això és tan sols un fragment. Us aconsello de cercar-lo i llegir-lo sencer, que val molt la pena. Acaba de la següent manera:

«Quan el darrer pellroja hagi desaparegut de la terra i llur memòria sigui tan sols l’ombra d’un núvol que creua la prada, aquestes coses i aquestes prades encara contindran els esperits de la meva gent, perquè ells estimen aquesta terra com el nounat amb el cor de sa mare. Si us venem la nostra terra, estimeu-la com l’hem estimada nosaltres. Tingueu-ne cura tal com nosaltres n’hem tinguda. Retingueu-ne a la ment la memòria de la terra tal com us la lliurem. I amb totes les vostres forces, amb totes les vostres ganes, conserveu-la per als vostres fills. Estimeu-la així com Déu ens estima a tots. I una cosa sabem: el nostre Déu és el mateix que el vostre, aquesta terra és preciosa per a ell. L’home blanc no pot estar exclòs d’un destí comú.»

Noah Seattle, cap de la tribu suquamish (EUA)

 

*Miyazaki ha realitzat des de 2004 estudis amb més de 600 persones als boscos. Llurs treballs, juntament amb el del seu company Juyoung Lee, també de la Universitat de Chiba, van demostrar que, en comparació amb caminades urbanes, els banys forestals aconseguiren rebaixar un 12,4 % els novells de l’hormona d’estrès cortisol i un 1,4 % de mitjana la pressió arterial. La incidència d’infarts es reduí també un 5,8 %.

Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>