El bar Colón

Avui parlem amb la Maria Camps Prat, de noranta-dos anys, i els seus dos fills: la Irene Roig Camps i l’Agustí Roig Camps, que ens expliquen com van iniciar la seva etapa al capdavant del conegut i ja desaparegut bar Colón situat al carrer Mossèn Cinto Verdaguer de Ripoll.

Tot va començar quan el seu pare, en Cristóbal Roig, conegut com Cristòfol o Tòfol, que havia viscut tota la vida als Casots de Sant Sadurní d’Anoia (Alt Penedès), fou destinat a Ribes de Freser a fer el servei militar. Allí hi va conèixer la seva futura dona, la Maria Camps Prat, nascuda a Rialb (Queralbs, Vall de Ribes) i que en aquell temps vivia a Ribes de Freser.

Més tard, i un cop casats, van decidir de venir a viure a Ripoll i obrir una fonda amb el germà i la cunyada de la Maria, l’Agustí Camps Prat i la Montserrat Soler. Així, tots quatre regentaren l’hostal Ca la Paula de Ripoll.

Al cap d’un temps, però, en Cristòfol i la Maria van decidir independitzar-se i obrir el seu propi negoci. Així va ser com van fer-se càrrec del bar Colón.

Vista del bar Colón des del pont d'Olot.
Vista del bar Colón des del pont d’Olot.

Val a dir que casualment el bar es deia Colón com el cognom del descobridor d’Amèrica, que com tots sabem, de nom portava el mateix que l’amo del bar, en Cristòfol Roig Juvé.

La Irene i l’Agustí recorden que al bar hi havia molta vida, sobretot els dissabtes quan s’omplia de pagesos que venien al mercat i es trobaven al Colón per fer tractes d’animals. «S’hi movien molts de diners en efectiu, entre aquelles parets», expliquen. També comenten que en aquell temps, per a tancar un tracte es feia una encaixada de mans i així quedava segellat. Els clubs d’hoquei i de futbol també es reunien allà. De fet, en Cristòfol havia estat president del Club Futbol Ripoll durant uns anys.

L’interior del bar amb en Tòfol al centre.

Una de les coses que més els inquietava era la proximitat del riu. Sobretot a la Maria, que ja havia viscut alguns aiguats: un a Rialb, on sempre havia viscut amb la seva família i d’on en van haver de marxar perquè l’aiguat se’ls ho va emportar tot, essent llavors quan es van traslladar a Ribes de Freser, on van viure el segon aiguat i finalment un de darrer a Ripoll.

Vista des del balcó del bar Colón. Al fons, el pont de Macià Bonaplata.

Al Colón hi havia un balcó amb una terrasseta, on més d’una vegada els havia entrat aigua. Recorden que fins i tot en algunes ocasions, si el cabal del riu pujava gaire, havien de quedar-hi a fer guàrdia durant la nit. De fet, és en aquest mateix edifici en què hi podem veure una placa on es recorda on va arribar l’aigua en la inundació del 17 d’octubre del 1940.

Placa en què es recorda el nivell de l’aigua en l’aiguat de del 17 d’octubre de 1940.

Tot i això, en aquells temps encara no tenien el bar Colón, però el record de la placa els feia tenir respecte de la proximitat del riu.

Era un local molt gran i on hi treballava molta gent, sobretot els caps de setmana, quan arribaven a ser una desena de persones treballant-hi. La Maria estava a la cuina, amb la seva mare i la seva tia que l’ajudaven. La Irene i la seva germana, la Paquita, també donaven un cop de mà al bar i l’Agustí ho feia quan pujava els caps de setmana, ja que estudiava a Barcelona.

Una de les coses més típiques del bar Colón n’eren les seves tapes, com ara el piqui-piqui —calamars amb patates— o la tripa. Tanmateix, i com diu l’Agustí, els calamars a la romana també eren espectaculars i la Irene afegeix que una de les que més venia a cercar la gent era el cervell arrebossat. «Realment, quan fèiem cervell, volava», explica.

Targeta propagandística del bar Colón.

El vermut dels diumenges i quan la gent sortia del cine també eren dos moments en què s’omplia de gom a gom el bar. Un altre moment de feina era quan hi parava a esmorzar gent que venia amb autocars a fer turisme al Ripollès.

La Maria recorda que treballaven moltes hores. Ella era l’encarregada d’obrir el bar a les 6 del matí i en Cristòfol el solia tancar a vegades més tard de les 12 de la nit. Els caps de setmana, i de forma clandestina, s’hi organitzaven partides de cartes, timbes i de daus i llavors en Tòfol tancava encara més tard. Al cap d’uns anys es va aconseguir que els bars poguessin fer festa un dia a la setmana, i en el cas del Colón va ser els dimarts.

Un altre aspecte que recorden és que al Colón van tenir-hi un dels primers televisors i això era també un aspecte pel qual la gent anava al bar.

En Cristòfol amb dos clients del bar.

Finalment, l’any 1976 van decidir tancar el bar, ja que els fills van emprendre altres camins. La Maria i en Tòfol van vendre’l i allà hi van obrir el Banc Condal. Com a tracte, es va acordar que es feia el traspàs a compte que en Cristòfol quedés com a treballador del banc, en el qual hi va estar treballant uns 11 o 12 anys.

Ara, passats els anys, la Irene i l’Agustí comenten que realment es treballava moltes hores i que era una feina lligada, però que realment recorden aquella com una bona època plena d’anècdotes i vivències.

Vista de l’antic Pont d’Olot, encara encarrilat amb el carrer de la Font, des de la terrassa del bar Colón.

En Quico, el marit de la Irene, afegeix un detall que segurament ens farà gràcia a tots: «jo anava cada dia al Colón a dinar amb el col·legi, que ens feien una mitja pensió per a tots els escolars de les monges. El dimarts, dia festiu que no hi havia la Maria i en Cristòfol, però que ens obrien només per a nosaltres per a donar-nos el dinar pensava: ostres, avui no hi ha la Maria ni en Tòfol a la cuina, només les seves filles, la Irene i la Paquita… avui no menjarem tan bé com de costum!». Qui li havia de dir que, uns anys després, ell també formaria part de la família Roig Camps…!

Les fotografies del Colón

Vista des del balcó del bar Colón. Al fons, el pont de Macià Bonaplata.
La façana del bar Colón.
Fotografia de família del bar Colón. Al centre, en Cristòfol. A la seva dreta, els quatre cambrers del bar: en Josep, en Jaume, en Joan i en Manolo. A la seva esquerra, en Pepet d’en Matadero, que vivia davant de l’escorxador i que els ajudava tot fent de cambrer; la tia, Remei Camps i la Maria Camps.
Fotografia en què es pot veure en Tòfol que serveix una beguda.
L’interior del bar.
En aquesta imatge de 1980, abans de començar les obres d’enderrocament del Pont d’Olot per a encarar-lo amb el carrer del bisbe Morgades, veiem que el bar Colón ja havia desaparegut i al seu lloc hi apareixia el Banco Condal —que uns anys després es convertiria en Can Carlón—. Al centre, els pisos enderrocats del que posteriorment seria el Banc de Sabadell i a la dreta, la casa Muntades. Font: © ACRI150-44-N-1314.

Voleu saber com, l’any 1980, quatre anys després de tancar el Colón, l’Ajuntament de Ripoll decidí de canviar de localització el Pont d’Olot? Feu clic aquí.

Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>