El Contrapàs Xinxina

El contrapàs Xinxina —o Xinxilla en alguns casos— és un ball originari del Pallars que, malgrat el seu nom, té poc a veure amb el típic contrapàs estès per Catalunya.

No ens ha quedat constància d’on li ve el seu nom. Joan Amades (1890-1959) ens el descriu com un ball alegre, fàcil de ballar i amb una melodia breu, a diferencia del contrapàs més conegut, que ens el descriu com una dansa greu de moviments complicats i melodia llarga.

Anteriorment era típic dels moments de gatzara i alegria. Es ballava en aplecs, reunint un gran nombre de persones. És interessant destacar que sovint s’utilitzava per fer el què en deien anar de camí: els assistents a l’aplec s’afileraven i el ballaven si es volien divertir o anar de pressa tot fent via cap a l’ermita o lloc de celebració. Cantaven cançons que es poguessin aplicar a la melodia del ball, i el ballaven fent grans salts quan tocava avançar i fent passos molt petits quan tocava recular.

Per a ballar-lo ja un cop a lloc, amb públic i acompanyats de músics, totes les paralles es disposaven fent una fila, alternats, primer el ballador amb la seva balladora al darrere. El primer paborde trencava dansa tot sol i feia una volta. Quan arribava al punt per on havia entrat, la seva balladora s’afegia al ball i feien la volta els dos junts. Llavors, una a una, s’anaven afegint noves parelles cada vegada que la parella anterior passava per davant del punt d’entrada. Primer entraven aquelles parelles formades pels pabordes i finalment les de la resta de balladors. Cada parella entrant havia de situar-se ràpidament darrera de la que tenien davant i començar a ballar.

L’efecte general era el següent: en alguns compassos determinats, més freqüents, balladors i balladores avançaven mirant endavant; en altres, reculaven mirant endavant; i en un tercer moviment, reculaven, la balladora mirant endavant i el ballador es girava de cara a la balladora. Els tres moviments s’anaven alternant. Finalment, quan havien entrat totes les parelles, s’aturaven i quedaven tots col·locats en rotllana. S’agafaven de les mans, de cara endintre, i ballaven endavant i endarrere, encongint i eixamplant la rotllana, fins que acabava el ball.

La documentació sobre el Contrapàs Xinxina es pot consultar en el fons Carles d’Abàsolo dipositat en el Museu Etnogràfic de Ripoll (carpeta 1440).

Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>