El deixondir de la consciència

La guerra és pau. La llibertat és esclavatge. La ignorància és força. Són els tres lemes del partit del Gran Germà a la reconeguda novel·la 1984. Aquell món hipotètic, fred i terrorífic del qual ens parlava George Orwell ha arribat.

Vivim immersos en un planeta on han guanyat les dictadures. A vegades amb el cap ben alt i amb cara d’arrogància, o d’altres cops emmascarada en un suposat estat fictici on tot s’hi val per preservar la seguretat dels individus. Però una cosa tenen en comú totes elles: l’anihilament de la consciència.

La pandèmia de la covid19 ha estat l’excusa magnífica per accelerar el procés cap a crear una societat inconscient. Tothom obligat a ser vaccinat com el bestiar amb vaccins en fase d’experimentació. No et podies ni plantejar no posar-te-la sense rebre una allau de crítiques i d’insults. Si no es vol vaccinar, que es mori!, vaig arribar a sentir. De temps per a pensar, debatre i reflexionar, gens ni mica. Qui pensi diferent o qui dubti s’ha d’aniquilar.

Aquest és el pensament que es crea a les dictadures. I per primer cop a la història estem vivint una dictadura d’abast mundial, que apel·la que el món se’n va en orris per aconseguir el suport d’una munió de seguidors inconscients enganxats a les pantalles. Als multimilionaris que fan anar els fils dels líders polítics, i als mateixos governants, ja els interessa tenir un estat de caos mundial a velocitat hipersònica que polaritzi la societat. La seva ment maquiavèl·lica no té fronteres.

Les pitjors dictadures s’encarreguen, sense ocultar-ho, d’empresonar els dissidents, de tancar els diaris, de prohibir tota manifestació pública i d’esborrar la informació i reescriure la història. A la imatge, celebració del 70è aniversari de la pujada al poder del Partit Comunista xinès a la plaça de Tiananmen, tristament coneguda arreu per l’assassinat de més de 10 mil manifestants contra les polítiques del règim.

Vivim així en una societat totalment encegada per les TIC —inicials de Tecnologies de la Informació i la Comunicació—. En el mar de notícies falses i de sobresaturació de la informació costa no morir-s’hi ofegat. D’altra banda, la tecnologia ens vigila tots els nostres moviments per a la nostra seguretat i llibertat. Estem rastrejats per càmeres a cada xamfrà, a cada semàfor, a cada botiga, a l’aire lliure. Estem escoltats i vigilats per les càmeres i micròfons dels nostres dispositius electrònics. Localitzats permanentment amb el GPS del mòbil intel·ligent i de les seves aplicacions que ens han de fer la vida més fàcil. Encegats per la dictadura del més guapo a Instagram, que s’encarrega de tenir-nos enganxats i que ens impossibilita poder connectar amb nosaltres mateixos.

La tecnologia que ens havia de fer més lliures ens ha fet més esclaus. Ara hi estem enganxats les 24 hores del dia i quedar-se sense mòbil ens causa síndrome d’abstinència. La característica principal d’aquest món modern és la immediatesa, que causa estrès i un comportament efímer d’una societat mundial polaritzada entre aliats i enemics.

Que la guerra és pau ja ho proclamaven els militars, i ho ben coneixen els governants que volen el poder del món. Estar constantment en guerra li va molt bé a un estat, perquè mentre estàs preocupat per allò que faran els enemics, no et planteges que el veritable enemic és qui t’encoratja a viure en aquest estat d’inconsciència mortal com és una guerra. La nova guerra que estem vivint ara entre potències mundials, i que tot just ha començat quan la pandèmia ja no donava de més, no és casual.

Si vis pacem, para bellum, inscripció llatina fotografiada a la paret d’un menjador d’una antiga bateria militar espanyola, i que es tradueix com “Si vols la pau, prepara la guerra”. Estar constantment en guerra li va molt bé a un estat, perquè mentre estàs preocupat per allò que faran els enemics, no et planteges que el veritable enemic és qui t’encoratja a viure en aquest estat d’inconsciència mortal com és una guerra.

La llibertat és esclavatge significa que la societat que viu esclavitzada se sent lliure perquè és incapaç de veure què hi ha més enllà, en una metàfora del mite de la caverna de Plató. La hipnotització de les pantalles dels nostres mòbils, en constant reclam vibratori i sonor, n’és la cirereta del pastís.

Finalment, la ignorància és força és una idea que reforça les anteriors, i que significa que una societat ignorant mai es posarà en contra dels seus botxins. La ignorància i el desconeixement és així el pitjor mal de la societat moderna, perquè fa caure les persones en una letargia inconscient. Les pitjors dictadures s’encarreguen, sense ocultar-ho, d’empresonar els dissidents, de tancar els diaris, de prohibir tota manifestació pública i d’esborrar la informació i reescriure la història. A les dictablanes, que en són la resta, no els cal fer-ho de manera tan evident perquè la ignorància de la pròpia societat ja s’encarrega per si sola de donar-los tot el poder.

La solució passa indubtablement per tornar a l’essència, trobar estones de contemplació, admirar el silenci i prendre consciència del nostre cos. A la imatge, monjo budista eixint de la caseta on viu.

Fa falta un deixondiment de la consciència per sortir d’aquesta letargia mundial sense precedents que estem vivint. Estem en un punt decisiu de la història de la humanitat que ens situa en una cruïlla: viure conscients o morir com a espècie. De nosaltres depèn apagar el mòbil i encendre la ment, sortir de la caverna que no ens deixa veure la llum.

La solució passa indubtablement per tornar a l’essència, a la natura acollidora i al ritme que marca la Mare Terra, la nostra oikos, la nostra llar. Viure una vida més real, en contacte amb la terra que ens nodreix, amb respecte envers els altres éssers vius, en la pau interior que es troba dins de cadascú de nosaltres. En trobar estones de contemplació, en admirar el silenci, en prendre consciència del nostre cos.

Ens cal comprendre que al món no hi ha bons i dolents, sinó que tots som humans que volem aconseguir viure feliços. I per connectar amb la resta de persones d’una manera compassiva i amorosa és imprescindible, abans, connectar amb la nostra essència, amb la nostra ànima. I fer-ho a ritme lent, des d’un racó solitari, i sense cobertura.

Mare, portami lontano a naufragare, via da queste sponde, portami lontano sulle onde. [Mar, porta’m lluny a naufragar, més enllà d’aquesta riba, porta’m lluny amb les onades.]

Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>