El got mig…

Els descobriments, els nous coneixements i tecnologies és evident que comporten canvis socials que determinen maneres de viure diferents. I dic diferents perquè no goso afirmar si per bé o per mal. Hem reduït les distàncies, buidem la comunicació de qualsevol signe de reflexió, vivim més anys i tenim mitjans per adaptar-nos a qualsevol temperatura. Hi ha qui en diu d’això evolució, com si tot fes anar endavant sense possibilitat d’anar enrere. Jo no soc tant optimista. Hi ha coses que no canvien, que duem gravades en la nostra memòria emocional com un tatuatge, malgrat que sigui atàvica. Per exemple, el foc, present en totes les religions i en la occidental, la nostra, fins i tot va servir per a inventar l’infern i, excepte Divendres Sant, ha d’estar sempre encès al costat del sagrari, com ho deuria estar a les coves quan es va descobrir abans d’aprendre a provocar-lo.

Ens ha permès de cuinar els aliments, controlar les temperatures, fer vapor per a la industrialització, inventar el motor d’explosió, il·luminar gràcies a l’electricitat que a la vegada és la mare de les noves tecnologies. També va substituir el ferro, la pedra i la fusta per a eliminar més fàcilment els congèneres, a la competència per l’aigua, el poder religiós, el petroli o el coltan. És evident que les prioritats socials es modifiquen però el fons, matar-se per tenir-ne més, segueix sent el mateix. El primer pal o pedra tirada va ser en el seu moment una arma de destrucció massiva com ho són ara els míssils més moderns o l’escampament de virus letals. No és el mateix matar-se a cops de roc que amb una bomba nuclear, però els motius són els mateixos. Posseir més que els altres.

Les noves tecnologies han creat arqueologia en menys de mig segle.

Ara vivim tots pendents de les noves tecnologies que permeten escampar qualsevol informació a qualsevol punt del planeta des d’un petit aparell que ens cap a la butxaca. Un invent tant important com el descobriment del foc o la invenció de la roda i a més a una velocitat desconeguda. Les noves tecnologies han creat arqueologia en menys de mig segle, tal com demostren els preus desorbitats que adquireixen els models d’ordinador més primitius en les subhastes de col·leccionistes.

Mai no s’havia escrit i llegit tant com ara, però hem tornat al pragmatisme més primitiu de l’escriptura. Al primer text escrit que hi ha notícia, aquell codi de lleis escrit sobre pedra buit de bellesa i sentiment. Les informacions volen sense deixar temps a la reflexió, a l’acte de comunicació entre congèneres, quan creixen de manera desmesurada malalties mentals com les crisi d’ansietat o la depressió en allò que anomenen la part del món més desenvolupada.

La capacitat de l’home per a adaptar-se és més lenta que l’aplicació de noves eines.

L’adaptació a noves maneres de viure al mon gràcies als invents té un preu. L’equilibri és molt difícil. La capacitat de l’home per a adaptar-se és més lenta que l’aplicació de noves eines. Penso en la opinió que deuria tenir sobre el descobriment del foc la primera persona que es va cremar. Els primers que en treuen utilitat són els ambiciosos, els qui fan servir les noves invencions per sobreposar-se als altres. Això és un fet que no té res a veure amb la capacitat de felicitat de la gent. Tampoc de la infelicitat, en el fons tot és com sempre i encara no s’ha creat res en contra del pitjor de la condició humana, de la cobdícia, de la crueltat, de la inconsciència i el sotmetiment de l’home per l’home. La natura, com sempre, fa el seu propi curs i el temps transcorre naixent i morint a la vegada.

Durant el segle XX es va produir un important canvi pel que fa a la mobilitat. Grans carreteres plenes de motors de combustió. Al món occidental, disposar de vehicle propi es va convertir gairebé en un dret i en molts casos en una obligació social. Ara, recomanen limitar-ne l’ús perquè el planeta, el curs natural de les coses, se’n ressent. El mercat s’ha intentat convertir en la única evolució possible i sempre amunt, sense tenir en compte que per mantenir-lo han creat en la gent necessitats inexistents.

Tinc molt clar que els invents, les noves eines, apareixen per a quedar-se. El que no tinc tan clar és si això significa anar amunt o avall. En tot hi ha les dues cares i jo no soc ningú per a pensar que cap invent farà que em converteixi en quelcom més important que una formiga.

Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>