El jardiner d’ànimes

Per la meva experiència, m’agrada veure la feina d’un entrenador (coach) com la d’un jardiner. Potser un jardiner d’ànimes és una cosa grandiloqüent, però només volia cridar-vos l’atenció. Perdoneu-me. M’explico.

Un jardiner és una persona que acompanya el creixement d’una planta, un arbre, etc. Ell només crea les condicions necessàries per a desenvolupar el potencial que ja hi ha a dins. Tota la resta ocorre i l’ha de fer la llavor.

El jardiner estima la feina que fa. Quan agafa una llavor, encara que només sigui una cosa petitona, és capaç de veure tot el potencial que té. Per això hi creu i posa la voluntat i tota la feina necessaris per a veure realitzada aquesta visió, creant les condicions òptimes per a potenciar aquest desenvolupament.

Fruit de la meva activitat professional —el que m’ha ensenyat la meva feina amb persones i equips, especialment el que m’han ensenyat els nens— he vist que en aquest procés d’acompanyar el creixement i el desenvolupament de potencial humà hi ha quatre elements bàsics. Recordeu que això és vàlid per a mi i per a la meva experiència, per això sigueu escèptics: filtreu-ho per la vostra experiència i valoreu si té sentit per a vosaltres. Tant se val si sou jardiner, pare, educador, entrenador: valoreu-ho vosaltres com a persones.

El primer és voler o estimar, per exemple, allò que fas, el voler canviar o valorar i preservar l’autoestima de l’alumne. Recordes quin és el professor del qual en teniu un més bon record? Com us feia sentir?

El segon és creure. I creure no ve pas de l’enteniment, sinó del fet de veure i posar la voluntat per a fer el que faci falta perquè aquesta visió es faci realitat. Les persones no canviem no perquè no puguem, sinó perquè no estem disposats a fer les coses que calen fer.

El tercer és afavorir, crear les condicions necessàries perquè es pugui desenvolupar. Un nen, per exemple, necessita un ambient en què se senti segur i volgut. Una persona necessita desenvolupar hàbits i rutines que l’acostin al seu propòsit.

El quart i el darrer de tots és potenciar aquells elements (passió, capacitats, característiques, talents…) que es revelin en la persona que hi ha darrere de tot allò que no és, o allò que l’entorn li diu que hauria de ser.

De la mateixa manera que una llavor, cada un guarda un potencial en el seu interior, encara que a vegades ens vegem o ens sentim una mica petits. En realitat, en totes les persones hi ha llavors intrínseques al seu ésser que necessiten ser desenvolupades.

Deixeu-me que us expliqui un conte.

https://images.pexels.com/photos/4207908/pexels-photo-4207908.jpeg?auto=compress&cs=tinysrgb&dpr=2&h=750&w=1260
Els japonesos tenen el concepte ikigai per a parlar de quan hom troba allò que li apassiona i li dona sentit per a aixecar-se cada matí

 

La botiga de llavors

Una dona va somiar que entrava en una botiga del mercat, i per sorpresa seva, trobava Déu que l’atenia.

–Què veneu, aquí? —va demanar-li.

–Tot el que desitja el vostre cor —li respongué Déu.

A penes creia el que sentia, però la senyora va demanar-li el millor que podia desitjar un ésser humà:

–Vull una ment tranquil·la, amor, felicitat, saviesa i ser lliure del temor. I no tan sols per a mi —va afegir—, sinó per a totes les persones del món.

Déu somrigué tot dient-li:

–Crec que no m’heu entès… Aquí no venem els fruits, només venem les llavors.

entrenament, personal,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>