El lleó no em fa por

Sovint vivim o sentim explicar històries que semblen extretes de la més profunda ficció, però que encara que ens resultin sorprenents, inversemblants o fins i tot impossibles, gairebé sempre s’acaben convertint en aquells relats que queden ja per la memòria històrica d’un poble.

Avui en Joaquim Puig Roca ens vol compartir una d’aquestes històries que va tenir lloc al seu poble d’origen i comú veí: Sant Quirze de Besora.

Ja fa molts anys va arribar, un bon dia, tal com era habitual, un circ a la població. Els espectadors estaven ansiosos de veure els seus herois ambulants que tanta emoció, tensió i riures els portaven, però en aquella ocasió no va ser ben bé així.

En plena funció —i tenint en compte que en aquells temps els sistemes de seguretat eren força escassos—, el trapezista va caure dalt a baix del trapezi i es va lesionar els dos braços, davant la mirada preocupada del públic. Com a conseqüència d’aquesta situació, es va suspendre la funció immediatament i acte seguit el personal del circ va decidir allargar la seva estada a Sant Quirze per tal que l’artista es recuperés.

La bassa on trobaren l’animal.

Però l’infortuni d’aquell circ no va acabar aquí, ja que durant la posposada estada es va morir el lleó. A causa d’aquesta situació, el domador i tot el personal del circ requerien dels serveis d’algú del municipi a qui poguessin encomanar la tasca d’enterrar a la bèstia de grans dimensions. Un veí de la població es va oferir per fer la curiosa missió a canvi de cobrar una petita recompensa, i sense pensar-s’ho dues vegades, van tancar el tracte: així, aquell intrèpid santquirzenc enterraria l’animal.

El circ finalment va marxar amb el trapezista força més recuperat, però sense el desafortunat lleó. Un temps després i amb l’arribada del bon temps, una família va anar d’excursió a la bassa que hi ha al km 3 direcció al collet de Sant Agustí.

La família gaudia del seu dia a l’aire lliure quan de sobte van veure un gros animal surant sobre la bassa. Com ja haureu endevinat, es tractava del lleó del circ, el qual el senyor no va enterrar, sinó que va llançar a la bassa després de lligar-li una pedra al coll. La bèstia, en omplir-se d’aigua, va surar, tot donant el darrer ensurt a la família d’excursionistes.

Espero que hàgiu gaudit llegint aquesta història, que una vegada més ens demostra que molt sovint la realitat supera la ficció!

Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>