El matalasser

En aquesta ocasió voldria recordar el matalàs de llana, un aliat imprescindible amb qui de ben segur molts de nosaltres vàrem compartir moltes hores de son. Tot i així, aquest ara ja poc comú matalàs, necessitava més atencions que no pas actuals, i és per això que en aquesta ocasió tenim l’oportunitat que un matalasser ens ho expliqui de primera mà.

En Joan Guitart Tarrés, actual veí de Manlleu, va viure la seva infantesa al Santuari dels Munts (Sant Agustí de Lluçanès) i va aprendre l’ofici de matalasser, juntament amb els seus quatre germans, de son pare. Tot i així, ell fou l’únic dels quatre germans que va continuar la professió.

En Joan conta que els matalassers sempre havien estat uns personatges peculiars. Una de les millors èpoques que recorda són les dècades dels seixanta als vuitanta, un moment que a més de viure intensament l’ofici, també tenia un tracte molt pròxim amb la gent de pagès i amb la gent del poble, que sempre li oferia una relació molt familiar i de molt agraïment. «En molts casos fins i tot et quedaves a dormir a casa dels clients», recorda. Afegeix que a mesura que anaven passant els anys, aquest tracte familiar es distanciava sobretot per culpa de les màquines que anaren sortint.

Un matalàs de llana amb els bastons que es feien servir per a picar-la.

Els matalassos antics estaven fets de llana d’ovella, i la tasca del matalasser consistia en obrir els matalassos, estovar-ne la llana tot picant-la i a continuació repartir-la de nou per dins del matalàs i cosir-lo. En Joan comenta que la gràcia del matalasser era la manera com picava la llana amb uns bastons, sovint fets de boix o de castanyer. Els bastons tenien la peculiaritat que eren complicats de trobar. «La gent gaudia molt del moviment dels bastons. A vegades érem com un circ perquè ens plantàvem a la plaça del poble, posàvem un tendal al terra i de seguida estàvem envoltats de canalla i de gent gran comentant la jugada dels moviments dels bastons i d’aquell so tan característic i musical», recorda.

El matalasser explica que el moment de repartir la llana «era el pas més difícil del matalàs», i que a continuació es cosia a una velocitat que ell defineix com a «endimoniada». De fet, recorda més d’una punxada. «Dels matalassos se’n cosia una part i l’altra es cosia a l’anglesa, tot cosint un rivet a l’exterior. El cosit a l’anglesa s’utilitzava perquè el matalàs tingués més consistència i perquè estèticament queda molt més bé».

A vegades hi havia qui en comptes d’un matalàs en tenia dos, un sobre de l’altre per tal de dormir més amunt. Un altre costum força estilat era el d’airejar diàriament la flassada, és a dir, tots els llençols i mantes amb què ens abrigàvem per sobre del matalàs per tal que quedessin ben ventilats.

Estris utilitzats en la confecció del matalàs.

Un dels moments que tal vegada recordareu és quan ens estiràvem per primera vegada al matalàs acabat de fer. Aquella nit el notàvem tan diferent, semblava que dormíssim sobre d’un altre matalàs! De fet, i respecte d’això, en Joan explica que «en general els matalassers tenim mala fama, sobretot des que no fem els matalassos a casa dels clients, perquè ens asseguren que els canviem la llana. Avui dia encara ho diuen de tant en tant!».

El matalasser recorda moltes anècdotes d’aquella època. Una de les més sorprenents la comparteix amb nosaltres: «sempre s’ha dit que la gent guardava els diners a dins del matalàs, però la veritat és que de totes les vegades només vaig trobar-ne un cop, de diners, i no va ser a dins, sinó a sota. Sí que hi he arribat a trobar, algun cop, encara que resulti complicat de creure, un tros de totxana. El més increïble ha estat un niu de rates amb uns ratolins ben eixerits. De fet, puc dir que alguns matalassos gairebé tenen vida pròpia de la porqueria que un s’hi pot arribar a trobar».

Avui dia la feina de matalasser gairebé és extinta i en Joan ara fa feina de tapisser. Tot i així, per als amants del matalàs de llana continua oferint-los la seva tècnica, gaudint encara del seu ofici. També s’ha sabut reinventar fent exhibicions a les fires medievals de la seva art d’estovar llana.

És interessant que la gent no ens oblidem dels oficis artesans, i en aquest cas, de la tècnica utilitzada per a elaborar matalassos. Realment és un ofici ple d’història i que de ben segur que en cada matalàs en Joan hi va dedicar tot el seu afecte perquè aquella llana oferís el millor descans al seu propietari.

Tal com diu en Joan, la màxima seria: «si una tercera part de la nostra vida la passem sobre del matalàs, per què no hem de tenir-ne cura i tractar-lo com si fos de la família?».

Els bastons utilitzats per a picar la llana.
matalàs, matalasser, ofici, tradició,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>