El món dels moros

La dominació àrab en els Països Catalans fou, en alguns territoris, llarga i profunda. En les zones més septentrionals com la nostra els àrabs no s’hi van establir, però sí que ho feren més avall del Llobregat.

Són multitud els topònims d’origen àrab que es conserven des de llavors en els territoris meridionals i orientals (Alcúdia, Benicàssim), llinatges (Maimó, Arrom), així com diversos mots que tenen una altra correspondència dialectal (algeps/guix, alacrà/escorpí) o que provenen directament de l’àrab (aljub, sucre).

Sobre la toponímia i l’antroponímia potser en parlarem un altre dia, i potser sobre l’origen lèxic dels mots també. Avui vull parlar del concepte de moro entès com a forà i exòtic.

És palès que el món àrab dista en llengua, cultura i religió del nostre. El concepte que tenim avui de moro no és el mateix que el d’abans. Avui és utilitzat fins i tot com a insult i té una càrrega pejorativa, però abans volia dir simplement musulmà o àrab, referit als habitants de les terres del nord d’Àfrica.

Tot i el complement ‘de moro’, les figueres de moro no són pas d’origen àrab, sinó mexicà. Amb la conquesta espanyola de l’Anáhuac, la planta arribà a Europa i al nord d’Àfrica i això va contribuir a donar un accent àrab a la planta americana.

En un país profundament mediterrani com el català, l’intercanvi comercial i cultural ha estat des de l’antigor el pa de cada dia. El comerç feu que, en arribar un producte nou i evidenciat el seu exotisme, la cultura popular afegís de moro al símil establert amb el producte diguem-ne ‘local’.

Així, hi hagué el primer el blat i després el blat de moro, la figuera i la figuera de moro, el clavell i el clavell de moro, el meló i el meló de moro. I fins i tot algunes grosseries com el pardal de moro, que és com en diuen els mallorquins de les espardenyes o cogombres de mar. De fet, per a ells, un pardal és un penis. Feu vosaltres mateixos la comparació.

Si ens hi fixem bé, aquest de moro majoritàriament no tenia cap càrrega negativa, sinó que en denotava l’origen —sovint erroni— del producte.

En altres indrets del país van optar per una versió semblant: de les Índies. A les Balears, el que al Ripollès coneixem com a blat de moro, allà és blat de les Índies; i les nostres síndries són, per als valencians, melons d’Alger o melons de moro. L’afegitó de moro o de les Índies és equívoc perquè les figueres de moro són oriündes de Mèxic i el blat de moro prové de Centreamèrica.

Potser és que fem mal fet quan només ens centrem en l’origen?

blat de les índies, blat de moro, dacsa, figa de moro, figuera de moro, meló d'alger, meló de moro, nopal, síndria,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>