El porró

«Quan més s’alça més s’abaixa!». Aquesta és l’endevinalla que he escollit per a presentar-vos el protagonista de l’escrit d’avui, un dels millors amfitrions de les llars catalanes de fa uns quants anys i també el recipient català per excel·lència. I és que com molts ja haureu endevinat, el meu record en aquesta ocasió va pel porró, el qual segur que els qui tenim una certa edat recordarem de casa nostra i com a element indispensable del nostre dia a dia. Tot i això, poc a poc s’ha anat rellevant a causa de la utilització d’altres recipients, potser més pràctics però menys sostenibles i compromesos amb l’eliminació de deixalles, i consegüentment, amb el medi ambient.

Recordo que durant la meva infància, gairebé a totes les cases hi havia el porró damunt de la taula, ple de bon vi per si durant els àpats o al llarg del dia venia de gust de fer un traguinyol. En aquells temps també és cert que el porró ens estalviava l’ús constant de gots, ja que tothom sabia beure a galet, fins i tot la canalla, que aprenia a veure a mà alçada bo i imitant els seus pares en aquest art. Era divertit d’aprendre a aixecar el porró i jugar a veure qui l’alçava més amunt. Cal aclarir, però, que en el cas dels més petits se’ls omplia el porró amb aigua o begudes més adequades per a un infant.

Una altra tradició molt oblidada avui dia és la suca-mulla. Recordo que l’avi amb el porró abocava una mica de vi al pa i hi afegia un polsim de sucre. Renoi, que n’era, de bo!

Per altra banda, i si continuem fent un xic més de memòria, podríem recordar també la bona acollida dels bars i restaurants de l’època. Per exemple la que ens oferien el bar Molina i can Lleida, situat aquest darrer entre Ripoll i Campdevànol, els quals rebien la seva clientela amb una taula a l’entrada amb un pa i un gran porró, per tal que qui ho desitgés el pogués enlairar per a fer-ne un glop.

Finalment podem dir que el porró s’ha convertit en un símbol de la tradició catalana, i és per això que encara avui el podem veure en moltes de les festivitats populars de les nostres contrades. També apareix en molts dels refranys populars, donant-nos dites com «el porró no fa senyor; beure amb porró fa trobar el vi millor», «no hi ha res millor que un trago amb el porró», «si aixeques massa el porró, aniràs potser de cantó», «qui el porró no sap alçar no és bon català»… que ens fan agafar consciència de la rellevància del paper que va tenir el porró anys i segles ençà. És cert que en algunes llars la substitució del porró encara es resisteix, però com també diu el refrany «roda el món i torna al Born» qui sap si potser després d’aquest record serem més els qui ens animarem a recuperar-lo.

català, cultura, galet, porró, tradició,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>