El problema de saber llegir

No fa pas tants d’anys que la majoria de la població sap llegir. Fins fa quatre dies, ningú no sabia de lletra més enllà d’un parell de privilegiats. Amb l’escolarització obligatòria la cosa ha canviada, i malgrat que l’alfabetització ha suposat un avenç en pràcticament tots els àmbits, el món de la fonètica no sempre ha estat el vencedor.

El coneixement de la llengua escrita ha provocat certs canvis en la forma de pronunciar algunes paraules. Com que les veiem escrites d’una manera, les pronunciem talment com si l’ortografia fos una mena de déu que regís la fonètica. Però l’ortografia és sempre una convenció, perquè no sempre hi ha una correspondència entre so i lletra. Les coses no s’escriuen com es pronuncien. I aquí rau la qüestió.

En català hi ha paraules amb dos accents tònics. La majoria són paraules formades a partir de dos mots o de dos components que no s’han fusionat del tot. Extraparlamentari està format pel prefix extra i pel mot parlamentari, i totes dues conserven l’accent tònic. De no ser així, en el nostre parlar la primera e d’extra sonaria igual que la primera a de Parlament: neutra. És el mateix cas que portaveu: el mot conserva els dos accents. A dreta llei, i amb la normativa a la mà, podríem pensar que la o de porta, en trobar-se en una posició àtona, cal obrir-la en u. I per això darrerament sentim purtaveus a tort i a dret.

Una cosa semblant passa amb prendre o arbre. En la pronúncia del dia a dia, fins fa poc la primera r d’aquestes dues paraules era inexistent. Sempre s’havia pronunciat abre o pendre, però l’escriptura ha provocat que ara molts de joves ja marquin la primera r d’arbre, i fins i tot, corregeixin els qui no la pronuncien.

Els grups n, m, l i ll, precedits per una t, redupliquen el darrer so: setmana fa [səmmánə], cotna [kónnə], Betlem [bəɫɫέm] i batlle [báʎʎə]. La funció de la t és assimilar el so que la segueix. L’ortografia ens en marca l’assimilació, no pas que l’hàgim de pronunciar. Ara, però, ja són majoria els qui pronuncien setmana tal com s’escriu.

Que l’ortografia no ens faci traïdors!

canvi, català, fonètica, lectura, llegir, ortografia, pronunciació,
Publicat el

Comentaris

  • Com sempre, genial! Em posa molt nerviós en Pellicer per TV3 cada cop que pronuncia la i de seixanta… El fet de saber escriure també és especialment culpable que no pronunciem tan bé els idiomes estrangers que aprenem! Per exemple, en l’anglès això passa moltíssim, ja que és una llengua en què l’escriptura no té gaire a veure amb la pronúncia… És ben bé…!

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>