El rotacisme

Rotar, a banda de fer el que ens dona la gana, és un fenomen curiós que afecta —precisament— els sons ròtics.

Els sons en qüestió són produïts mitjançant batecs, i els classifiquem segons la tensió —si vibren, com ruc o era—, el mode —la posició del so— i el punt d’articulació —amb quina part els fem—. Els francesos i els portuguesos els fan ben enrere, gairebé a la gola. El so és retroflex en hindi i els catalans el fem vibrar a la punteta de la llengua o a dalt del paladar. Fins i tot, algunes llengües eslaves la fan servir de vocal: per als bosnians drvo és un arbre, prst és un dit i trg és una plaça.

L’articulació dels sons ròtics són els darrers que s’adquireixen en la parla i força gent, en l’edat adulta, no acaben de pronunciar aquest so correctament. Segur que heu sentit algú que té problemes per a dir allò d’un carro carregat de rocs.

En els parlars de les Gimnèsies és habitual sentir Ervissa en comptes d’Eivissa.

Però bé, no ens derviem del tema: la cosa és que a vegades alguns sons en contacte amb altres es tornen ròtics. Sovint és la essa qui passa a erra: les dues són lerdues, dos dies són dordies, un mes més és un mermés i les fotos són lerfotos.

Els reis del rotacisme són els mallorquins, però també els algueresos. Els primers viatgen a Ervissa, però els segons celebren Naral en comptes de Nadal i mengen borets en comptes de bolets. Els valencians mengen corna i armeles, i nosaltres cotna i ametlles. No patiu, un dia parlarem d’aquesta -t- que tot ho reduplica.

Ara que ja heu vist el fenomen del rotacirme, tornem cap a casa nostra. Segur que aquí encara hi ha gent que parla de fantarmes i que va néixer el juriol, però la cosa no ve d’ara. Ve des que les cireres són cireres, perquè originàriament venien d’una ciresa llatina. I ja que parlem de menjar, penseu ara en les galetes camprodonines per excel·lència: d’on pot venir el seu nom? Exactament, del món episcopal.

Birba és producte d’un rotacisme històric: bisbe va passar a birbe i la e es va transformar en a per mor de la neutralització de les vocals. En tenir un mateix so per a dues grafies, la e es va transformar en a, atès que no sempre les lletres corresponen als sons. Un fenomen, per cert, molt comú a banda i banda de la frontera imposada: Costa/Coste, Plana/Plane…

I fins aquí l’article d’avui. Apa, que arriben lerpostres!

birba, erra, essa, rotacisme, sons ròtics,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>