El vedell d’or

Capitalisme i consumisme no són més que dos de tants ismes que han significat un sistema pel repartiment dels recursos. Des que l’home es va fer agricultor, fa 15.000 anys, no s’ha trobat cap manera que satisfaci tothom i distribuir també vol dir poder. En el segle XX hi havia dos sistemes enfrontats per fer-ho. En un, consideraven que els recursos i el poder per remenar-los havien d’estar en mans d’un govern centralitzat que els distribuiria per avançar en el camí de la uniformitat. L’altre considera que tothom pot aspirar a tenir més recursos, sense tenir en compte si és a costa de la disminució dels d’uns altres. L’objectiu és la plena llibertat de cadascú per acumular poder i riquesa.

A finals de segle el sistema d’economia centralitzada va fer fallida, i des de l’altra banda ho van vendre com una victòria. Ja no hi havia enemic, i ara que ja n’hi ha un, en Putin, resulta que és dels seus. Evidentment, per tenir molts recursos, algú els ha d’aportar i ara ja no es poden cobrar delmes com abans. Solució: una altra doctrina, el consumisme. En no haver-n’hi prou amb el consum necessari, han anat inventant un infinit de falses carències i han introduït en l’imaginari col·lectiu la mentida que valor i preu són el mateix. El valor de la propietat és tan confús per a molta gent que fins i tot consideren els fills o els animals de companyia com una possessió. Ho veiem amb els casos de pares que s’enfronten, a vegades amb violència, als professors.

El col·lapse d’un dels dos sistemes del segle XX no va significar cap victòria, més aviat el contrari, tal com veiem ara. La cursa per ser el primer a distribuir riquesa ha multiplicat els enemics i el mon trontolla.

El sistema de mercat lliure ha estat prou hàbil per fer anar de la maneta el capital, la tecnologia i la ciència, en lloc d’anar cadascun per la seva banda. Això fa que el capitalisme acumuli poder econòmic, noves tecnologies i avenços científics, que per una banda permeten armament més eficaç i destructor, i per l’altre, assortir els mercats d’inutilitats que mantinguin la majoria ocupada.

El cert és, que en tots els sistemes, tan diferents, hi ha una constant que es repeteix: els recursos sempre estan en mans d’una minoria que s’enriqueix al cost d’una majoria.

Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>