El vell barri vell

Fa trenta-tres anys un anunci televisiu adreçat a la ciutat de Barcelona va fer-se d’allò més famós. Una noia jove i guapa començava a maquillar-se tot mirant la càmera, com si fos davant del mirall. De fons, una veu en off contava totes les millores que s’havien fet a la ciutat de cara als Jocs Olímpics que s’havien de celebrar quatre anys més tard. Sé que molts de vosaltres recordeu l’anunci… i també en recordeu l’eslògan. Exacte: Barcelona, posa’t guapa!

Darrerament, quan passejo pel barri vell de Ripoll no puc evitar pensar en aquest anunci. No hi ha dubte que Ripoll es va posant guapo.

El procés de millora del centre de Ripoll va començar fa quinze o vint anys. Les places s’embelliren, s’arranjaren els carrers. Les velles façanes de les cases històriques que donaven al riu i a les places principals van repintar-se i foren restaurades.

L’abril del 2015 es demoliren els blocs de pisos dels carrers Trinitat i Pirineus. Fou el moment que aparegué el pou que trobem avui entre la via que uneix els dos carrers.

Han passat els anys i aquest procés no s’ha aturat. A part de les millores urbanes s’han creat zones d’aparcament perifèriques que han alliberat el centre i l’han fet més còmode per als vianants, més idoni per a passejar, més bonic.

Avui, però, m’agradaria centrar-me en una de les parts antigues del poble: el conjunt i entramat que formen el carrer de la Trinitat —o dels Valls— i el seu germà, el carrer dels Pirineus, a tocar de la murada. Amb els companys de la Comissió per la Recuperació de la Memòria Històrica —deixeu-me que posi el nom complet— vam documentar que aquests carrers dataven del segle XII. Alerta, amics, que parlem de 900 anys.

Amb motiu dels atemptats a la Rambla de Barcelona el 17 d’agost de 2017, es pintà un mural de Superlópez en una de les parets dels pisos enderrocats entre els carrers Trinitat i Pirineus. S’hi feu, també, un parc infantil. En aquesta fotografia el podem observar a la part central. També hi podem veure, d’esquerra a dreta, la plaça de Gonçal Cutrina i el fortí de l’Estrella, les restes de la murada, la localització del nou bar Celler, la zona de jocs infantils i el pou que aparegué després de l’enderrocament de les cases i, finalment, el bar Petit París i els garatges de Cal Metge Agustí.

Per a mi, de petit mai no havia estat el carrer Trinitat ni dels Valls: era simplement el carrer de casa la iaia, perquè allà vivia la mare de ma mare i també hi vivia l’àvia d’un amic meu amb qui vam començar a jugar als records, una tarda qualsevol, discutint sobre els nous i els antics negocis del carrer dels Valls. Amb el full a la mà intentàvem situar la localització exacta dels que recordàvem, convençuts com estàvem que coneixíem cada pam de carrer.

No fou una tasca senzilla. Encara hi ha negocis i localitzacions que no ens quadren, ni a mi ni a ell. I això, per què? Doncs perquè en alguns casos no parlem tan sols de negocis desapareguts, sinó d’edificis avui enderrocats.

Perruqueria de Can Rabasseda. L’obrí en Josep Rabasseda Sala el 1940. El seu fill, Antoni Rabasseda Colomer, continuà el negoci fins que es va jubilar. ©Arxiu fotogràfic de Miquel Parés, dipositat al Museu de Ripoll.

En aquesta zona de què parlem, la part més vella del barri vell —però no pas la més cèntrica i popular— el canvi ha estat espectacular. S’ha recuperat un tram de la murada, s’ha refet el fortí, s’han obert places i fins i tot s’ha pintat un mural.

Aquesta fruiteria començà essent una carboneria. La regentaven en Rossend Terradas i l’Àngela Altarriba des del 1939. En fer-se gran, la seva filla Lourdes continuà el negoci, fins que es jubilà el 1996. ©Arxiu fotogràfic de Miquel Parés, dipositat al Museu de Ripoll.

Els vells carrers medievals respiren, hem millorat des de tots els punts de vista. Però hi ha cops que no podem evitar de pensar —dubto que només em passi a mi— en els vells carrers de quan érem petits, grisosos i polsegosos, amb llambordes a terra i voreres fetes de lloses. El passat sempre torna amb una lleugera capa de vernís, feta d’enyor i de melangia.

El carrer dels Pirineus abans de la gran remodelació. Al fons, el fortí de l’Estrella, que veurem amb més detall a la pròxima foto. ©Arxiu fotogràfic de Miquel Parés, dipositat al Museu de Ripoll.

Com que al cap i a la fi es tracta de parlar d’història he volgut portar-vos aquestes fotografies per a recordar aquests antics negocis que ja no existeixen i veure, de passada, l’aspecte que tenia tot plegat no fa pas tants anys. La història és recordar el que ja no hi és, però ja ho hem dit mil vegades: no hi ha res millor que veure de nou el que en algun moment havíem vist i viscut i ja no recordàvem.

Així d’autèntic lluïa el fortí de l’Estrella poc abans de començar a restaurar-se. ©Arxiu fotogràfic de Miquel Parés, dipositat al Museu de Ripoll.

 

En aquest portal del carrer Trinitat, avui enderrocat, hi tenia el negoci un drapaire i venedor de roba ambulant: Can Mateu. La seva dona es deia Genoveva Formatgé. ©Arxiu fotogràfic de Miquel Parés, dipositat al Museu de Ripoll.

Era el vell Ripoll dels nostres pares i avis. El Ripoll que havia restat quasi immutable durant dècades i que nosaltres vam tenir la sort de poder veure abans que la modernitat s’obrís camí.

La darrera foto és del mític bar Celler, en la seva localització original. Tot i que la casa fou enderrocada, es reinstal·là al mateix carrer Trinitat fins avui mateix, a tocar de la plaça Capranica. ©Arxiu fotogràfic de Miquel Parés, dipositat al Museu de Ripoll.

No hi ha ningú que no recordi amb afecte, per molt de temps que passi, el carrer de casa la iaia. I de cop, un regust a la boca… de codonyat i de pa amb xocolata.

carrer, història, pirineus, ripoll, trinitat, valls,
Publicat el

Comentaris

  • Uns recods molt macos, en transporta a la meva infantessa, ja que jo vivia aquest carrer!
    Can rabadesa quants ratos havia passat doncs anavam a jugar alla,i a ca la lurdes anavam a recollir llenya tots els nens i nenes i ens pagavan 2.50cnts.
    I marxavan tan contens i el drapaire quantes ampolles de cava,diaris i tot el que trobavem aviam portat!

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>