Els bolets: animals o plantes?

Acomiadem l’estiu i arriben els primers ruixats de tardor. Els caducifolis comencen a despullar-se i el terra és un entapissat de fulles de tonalitats càlides. L’olor de terra humida ens fa sentir benestar. Grans i menuts agafem els cistells de vímet i eixim amb un somriure a cercar bolets.

Al nostre país hi ha una gran tradició boletaire i una gran diversitat de fongs, que es tradueix en l’existència de més de mil noms populars de bolets. Tots en coneixem de comestibles i de mortals, i en podríem fer aquí un llarg llistat. Sabem distingir-los i posar-los noms, però sabem quin tipus d’organisme és un bolet? És una planta? És un animal? Com el classifiquem?

Bé, ja avanço que no és ni una cosa ni una altra. Sovint als fillets se’ls ensenya que a la natura tot allò que veiem —és a dir, que no és vida microscòpica— ho podem classificar o bé com una planta, si és sèssil; o bé com un animal, si es mou. D’aquesta manera, podem tendir a pensar que un bolet és una planta: ni es mou, ni té boca i ens pot recordar una espècie de plantona amb arrels. Però el cert és que els fongs són més pròxims als animals que a les plantes.

Cada any s’han de lamentar intoxicacions per ingesta de bolets tòxics. © Aina Zarco

Es tracta d’organismes heteròtrofs com nosaltres, és a dir, que tenen com a font de carboni la matèria orgànica, però fan nutrició per absorció. La majoria són organismes descomponedors, de manera que tenen un paper essencial en el tancament del cicle de la matèria en els ecosistemes. Són així un grup d’organismes eucariotes —formats per cèl·lules amb un nucli diferenciat— que constitueixen un regne propi, el regne Fungi.

Hem de presentar així els fongs com el que són, un grup d’éssers vius ben diferenciat. Tenint present que ens estem referint als fongs veritables (eumicots) i no pas a d’altres grups d’organismes que també els hem anomenat fongs però que en realitat pertanyen al regne dels protists, com seria el cas dels estranys fongs ameboides. La taxonomia dels fongs autèntics està en constant revisió degut als recents estudis moleculars, però per entendre’ns els podem classificar en quitridiomicots (principalment fongs paràsits de tot tipus d’organismes), glomeromicots (fongs simbionts que formen micorizes amb les plantes), zigomicots (floridures negres com la del pa), basidiomicots i ascomicots. Els dos darrers grups són els que fan els populars bolets i són els que ens interessa recordar quan anem al bosc.

Si el lector no s’ha perdut entre la terminologia científica de l’article, potser es fa una pregunta que cal aclarir: fong o bolet? Són sinònims? Doncs bé, la resposta és que el bolet és el cos fructífer del fong, l’estructura reproductiva on es produeixen les espores, com si es tractés del fruit d’un arbre. La major part de l’organisme no la veiem, i es tracta d’un miceli d’hifes, de filaments microscòpics, enterrades.

 

Tallar-los o arrencar-los? Les opinions són diverses i susciten múltiples respostes.

El tema de si hem d’arrancar o tallar els bolets ja és fins i tot un debat de país. La qüestió, però, és encara sobre la taula

Així, normalment, l’organisme és un miceli que pot arribar a viure milers d’anys! Com el fong gegant del gènere Armillaria que ocupa quasi 900 hectàrees a un bosc d’Oregon, al nord-est dels Estats Units. En un moment determinat de la vida de l’organisme, quan les condicions ambientals són les adequades (temperatura i humitat favorables), el fong fa els bolets, on s’hi formen les espores per a la seva dispersió. Però com hem arribat fins aquí? D’on surt aquest miceli?

Quan les espores es dispersen i troben el substrat adequat, germinen en forma de miceli. Però aquest miceli per si sol no dona el bolet. Cal que abans es fusioni amb un altre miceli. En els dos grups de fongs formadors de bolets el cicle és lleugerament diferent, però en tots dos casos cal que dos micelis compatibles es trobin en algun moment.

Els ascomicots, amb més de 60.000 espècies conegudes, representa el 60% del conjunt dels fongs. Dins d’aquest grup hi trobem els llevats, els oïdis (causants de la malura blanca o cendrosa de la vinya), i d’altres que fan bolets com les cassoletes o les preuades múrgoles i tòfones. La major part de bolets comestibles, així com també els més perillosos, els classifiquem dins del grup dels basidiomicots, amb unes 30.000 espècies conegudes.

El mataparents (Boletus satanas) és un bolet força tòxic. La seva ingestió provoca trastorns gastrointestinals, amb vòmits i diarrees, que es manifesten poc després del seu consum. En tallar-lo, es torna blau tot d’una.

Són així basidiomicots els rovellons, els ceps, els rossinyols, els camagrocs, les trompetes de la mort, els fredolics, les llenegues, els ous de reig i tota la resta que puguem arreplegar pel bosc per fer un bon guisat. Però alerta! Cada any s’han de lamentar intoxicacions, algunes de les quals mortals, per d’altres bolets que sovint per confusió o desconeixement acaben al nostre plat. N’és el cas de la farinera borda (Amanita phalloides) o dels bolets de mantellina (Cortinarius sp.).

Finalment, vindria la pregunta de cada temporada boletaire: tallar o arrencar? Tot un tema de debat de país. Alguns experts diuen que si es talla el bolet, la part del peu que queda sense arrencar es podreix i que això podia perjudicar el miceli. Però ben mirat, molts bolets que no són collits també es fan malbé i això no sembla que hagi de perjudicar l’organisme. Malgrat que no hi ha una opció correcta, sempre que collim un bolet ho hem de fer amb cura de no perjudicar el miceli, i, per tant, arrencant-lo amb suavitat o tallant el peu. I, per descomptat, no arrencant aquells bolets que no coneguem i no removent tot per allà on passem. Que el nostre pas pel bosc deixi el menor rastre perquè tots puguem gaudir de la seva bellesa.

bolets,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>