Els cavallets

Avui, amb aquest escrit, homenatgem els cavallets, popularment coneguts com els cavallitos, que tants anys han estat font de diversió i rialles per als més menuts de la casa.

Parlem amb en Pere, que ens explica com va ser que la seva família s’iniciés en aquesta labor que ha vist créixer diferents generacions de ripollesos.

Conta en Pere que tot va començar quan son pare, en Lluís Planchart Andreu, d’Osor (la Selva), treballava d’ajudant a l’atracció de les barques d’en Rovira, tan típiques antigament de totes les festes. L’atracció de les barques no només va fer ensenyar a en Lluís la seva vocació, sinó que també fou gràcies a aquestes que va conèixer la seva dona, la Teresa Torné de Ripoll, ja que fou en una de les parades a la població quan van tenir el goig de trobar-se.

Al cap d’uns anys, a finals dels cinquanta, en Lluís va decidir de muntar la seva pròpia empresa i va ser llavors quan va obrir el negoci dels cavallets. D’aquesta manera, en Lluís va començar a anar de poble en poble i de festa en festa per a divertir tota la canalla.

Els nous cavallets al passeig Ragull.

Van ser molts anys els que en Lluís va estar al capdavant del negoci. Ara en fa uns quinze que es va jubilar, essent el seu fill Pere —qui ens conta avui aquesta història— qui porta actualment el negoci. En Pere, de fet, coneix des de sempre aquesta tasca i la porta a la sang. Ha ampliat el negoci i l’ha fet créixer amb un inflable i amb una mítica màquina de cotó de sucre, tan típica de les fires d’ara fa uns anys.

De fet, de ben segur que som molts els ripollesos que hem pujat o hem acompanyat algú a pujar els cavallets. Segur que, tal com comenta en Pere, una de les particularitats que més recordem —i que de fet ens han fascinat més a totes les generacions— és el fet que, a més de pujar a l’atracció, hi ha l’atractiu d’haver d’aconseguir el plomall. I és que una de les característiques que fan especials els cavallets d’en Lluís i d’en Pere és que a cada viatge hi ha una corda amb una pilota lligada de la qual en surt un plomall. El repte consisteix que al llarg del viatge els nens intentin agafar-lo: si ho aconsegueixen, se’ls dona un billet gratuït per a un altre viatge. En Pere explica que tot i que realment hi ha mainada molt atenta i àgil a l’hora d’agafar el plomall, intenta que el premi vagi una mica repartit per tal que almenys una vegada tothom pugui gaudir-ne. Aquesta particularitat ja s’ha convertit en tota una tradició, i tal com comenta emocionat en Pere «és bonic veure que els pares, avis o fins i tot besavis, quan acompanyen la mainada als cavallets, demanen si encara es fa aquest repte, perquè ho recorden de quan ells mateixos eren petits».

Els cavallets antics.

Els cavallets actuals no són els primers que va comprar en Lluís, ja que aquells els va vendre. Li demanem a en Pere quin dels cavallets té més èxit i comenta que tot i que cadascú té les seves preferències, alguns dels que més èxit tenen són el tren, la figura del mig que és un ovni i el cotxe de bombers, ja que les campanes que tenen li donen un atractiu i fa que cridi l’atenció.

Amb tants d’anys al capdavant dels cavallets, tant en Lluís com en Pere ens podries explicar un bon grapat d’anècdotes i curiositats. De fet, en Pere conta que una de les més recents va ser quan fa uns dies a Sant Feliu de Pallerols (la Garrotxa) va pujar un grup de iaies d’entre 75 i 85 anys i que van demanar-li, sobretot, que els tirés la pilota.

També comenta que pel que fa la màquina de sucre que hem comentat abans, molta gent li’n va a comprar per a recordar aquest dolç tan característic d’abans. Fins i tot recorda que una senyora, tot i que el metge li ho havia desaconsellat, cada festa major de Rocaprevera feia un extra i n’anava a comprar per a poder viure un petit luxe un dia a l’any.

La primera vegada que els nens pugen a l’atracció sol ser especial i s’aconsella que hi pugin acompanyats. De fet, segurament els adults en aquell moment també viuen el luxe de recordar l’emoció de pujar als cavallets i de recordar temps passats quan eren canalla.

Esperem que per molts anys els cavallets puguin anar passant de generació en generació i facin divertir grans i petits.

Els nous cavallets al passeig Ragull, en una fotografia d’hivern.
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>