Els uis de con eres petita

Quan de petit sortia d’escola algun cop anava a la Closca a comprar llaminadures. Ma mare m’esperava a la plaça dels Porcs i sempre la feia petar amb algú, ja fos al Xartel o a Ca la Ripi. Un dia ella parlava amb la Teresa, la propietària de la Closca, i per allà rondava una noia molt tímida d’uns d’onze anys. Al cap de poc va entrar una senyora gran que, en veure la criatura, va exclamar ben fort: nena, tens els mateixos uis de con eres petita. Sempre que passo per allà davant penso en la frase d’aquella dona i en la cara de la pobra púber en sentir el compliment.

Els uis de con eres petita ens evidencien dues coses: la primera, que qui diu uis és una persona jove que ja ha perdut el so lateral palatal sonor (ll, [ʎ]) o és algú d’una edat avançada que pertany al dialecte oriental del català. La segona, que aquest con també ens indica l’edat, l’origen i tal vegada l’estatus del parlant.

Anem per parts. Això de dir uis no és pas res estrany: la iodització —anomenada també ieisme històric— és un tret propi del bloc oriental del català i és un fenomen amplament estudiat. El canvi de ll [ʎ] a i semivocàlica [j] es conserva sobretot a la Catalunya Vella i a les Balears, i passa en certs grups que provenen del llatí (C’L, G’L…) en interior de paraula. Els uis, la paia, les oveies… fins fa uns anys encara es distingien els polls dels pois! Avui ens sembla impensable aquesta distinció, que la considerem fins i tot vulgar. Ara ja pràcticament tan sols ho fan els veis.

El segon cas és més senzill. Els diftongs —dues vocals que es pronuncien en un sol cop de veu— a vegades costen en certs parlars i tenim tendència a monoftongar-los, sobretot els creixents, ja sigui en neutra [ə], en o tancada [o] o en u [u]: de aigua fem aiga (els mallorquins aigo i els menorquins aigu), de guatlla fem gotlla i de pasqua fem pasca. I goita, de quan a vegades fem con. La monoftongació en determinats mots és considerada molt vulgar i ens fa la sensació d’algú que no ha tingut accés a l’educació (quan > con, quatre > cotre). En canvi n’hi ha d’altres que els fem sense pensar, o fins i tot els fem per una voluntat de distinció dialectal. O no us ve de gust demanar una aiga quan sou a Barcelona?

ieisme històric, iodització, monoftongació,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>