Elisabet Ferrer, presidenta de l’Associació de Dones de Planoles

Elisabet Ferrer és una ballarina amb una llarga trajectòria que va venir per primera vegada a Planoles quan tenia set anys. La seva família va ser de les primeres de fer-s’hi una casa. Fa un any i mig que va decidir quedar definitivament a aquest poble i una mica més que va ser nomenada presidenta de l’Associació de Dones de Planoles.

Parla’m del teu vincle amb Planoles.

En aquest poble vaig passar uns estius meravellosos. Passàvem tres mesos corrent per la muntanya, amb els amics i la colla, anàvem en bicicleta, fèiem excursions… teníem molta sensació de llibertat. Després, amb el meu fill, vaig voler que visqués el mateix. És un poble amb molts nens, hi ha moltes famílies amb criatures. Els estiuejants que hi venen també són joves i amb fills. És un poble molt viu. Ara ja som bastants els que hem quedat a viure aquí dalt.

 

Què va motivar fer aquesta associació?

L’Associació de Dones de Planoles es va crear fa uns trenta anys perquè les dones de Planoles volien fer coses per elles mateixes, sense haver de dependre dels homes. Hi havia les germanes Rosa i Roser Cosp, la Leonor Peiris, l’Antònia Surroca, la Conxita Parés i la Francesca Bonshoms, entre d’altres. De les fundadores, algunes ja no hi són i altres ja són grans. Volien anar al teatre, organitzar excursions i fer altres activitats. Primer funcionaven com un grup i es van constituir com a associació al cap d’uns anys. Llavors també hi van començar a participar dones i homes que estiuejaven.

 

Quines activitats feu?

Fem activitats molt diferents, des d’excursions com la que estem organitzant per primavera a Elna fins a muntar sortides al teatre a Barcelona. Aquest any anirem a veure un musical. Per primavera, organitzem la Festa de les Flors, comprem flors per a posar als balcons i fem un mercat. A més, sempre participem a la Marató de TV3 organitzant un sopar i una rifa per a recaptar diners. Hi col·laborem amb una quantitat important. Per carnestoltes portem una obra de teatre a l’escola rural del poble. I, enguany, hem fet el tercer mercat Canvi d’armari, que és un mercat de roba de segona mà que coincideix amb la fira de Tots Sants amb productes de la terra, olis, formatges i embotits. També aquest any vam organitzar el primer concurs fotogràfic de Planoles. En vam fer una exposició per a triar-ne els guanyadors i amb algunes de les fotografies hem fet un calendari de sobretaula i de penjar que venem a la fira.

 

És una associació de dones que també inclou els homes actualment?

Sí, l’associació, encara que fos promoguda per dones, des de fa un temps també admet els homes com a socis membres. Es paga una quota anual de només 5 €, simbòlica, i així hi pot participar més gent, fins i tot famílies senceres. Actualment, tenim uns 300 socis.

 

Teniu suport de l’Ajuntament?

Sí, tenim una subvenció anual per part de l’Ajuntament que, a més, ens cedeix un local als baixos del carrer de les Escoles 11 i que ens ajuda a la difusió de les nostres activitats. A més, cada any, el darrer dia de la festa major, l’associació convida el poble a xocolata i coca.

 

Des de quan n’ets la presidenta?

Fa temps em vaig fer sòcia i hi col·laborava en alguns actes. Em van proposar ser-ne la presidenta poc abans de venir a viure a Planoles, ara fa un any i mig, abans de la pandèmia.

 

Què t’agradaria fer a través de l’associació?

En aquell moment hi havia un cert cansament en la coordinació de totes les activitats. Vaig agafar la Maria Espinet, la secretària, de la meva generació, que ens coneixem de fa temps i fa una feina impressionant. Amb ella i amb la Dolors Coll, que és vicepresidenta, ho hem posat una mica en ordre i ho estem informatitzant tot per adequar-ho a les noves eines tecnològiques.

 

Quins pròxims actes prepareu?

L’activitat de cada any per a la Marató la farem pel pont de la Puríssima. Fem un sopar, una escudella i carn d’olla, i una rifa. Però encara hem de concretar molts detalls.

 

Hi ha altres associacions de dones com la de Planoles al Ripollès?

Tenim contacte amb l’Associació de Dones de Ribes, que també és molt activa. Si fem una sortida al teatre, els ho comuniquem i s’hi afegeixen. A Ripoll també n’hi ha una altra que té molt de pes.

 

Quin paper penses que haurien de fer les dones en aquesta comarca?

Les dones d’aquí han evolucionat molt. Jo les conec des de petita i les coses han canviat. Abans depenien molt més dels homes. I les joves, que també són mares, ja tenen una professió, com a tot arreu. Són dones que tenen moltes ganes de fer coses, tant les joves com les grans.

Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>