Eren tan feliços que no ho publicaven a les xarxes socials

El títol d’aquest article amaga una realitat molt present, perquè hi ha com una mena d’obligació de semblar feliços o semblar tenir vides perfectes. Les xarxes socials han modificat la manera que tenim de relacionar-nos amb els altres, amb el món i amb nosaltres mateixos.

Moltes vegades passa que projectem en aquests espais moltes de les nostres mancances i necessitats que sovint no som conscients. Per exemple, hi ha qui necessita publicar estats o fotografies en els seus perfils per la necessitat natural de trobar un reforç, aprovació, reconeixement, etc. Hi ha qui té la idea que si hom no publica el que fa o el que viu és com si en realitat res no hagués passat. O encara pitjor, el missatge interioritzat: només valc si l’altre em veu o em dona la seva aprovació.

Les xarxes per si soles són neutres, la diferència rau en l’ús que en fem. La manera saludable implica no cercar l’aprovació dels nostres contactes ni tenir la necessitat que aquests sàpiguen què fem en cada moment. Això implica, directament, tenir una bona autoestima.

El pes de la valoració que fem sobre nosaltres mateixos, on el posem? A fora o a dins? Deixeu-me que us expliqui una història.

La metàfora del billet arrugat

A la universitat un professor feia temps que observava que les seves classes no motivaven de forma suficient i detectava que l’autoestima cada vegada era més baixa, així que un dia va començar la seva classe sostenint un billet de 500 € mentre l’ensenyava als alumnes. A l’aula hi havia en aquell moment més d’un centenar d’estudiants, als quals va demanar:

–Qui de vosaltres voldria que li regalés aquest billet de 500 €?

Immediatament es van aixecar moltes mans, tal com era de preveure. El professor va dir llavors:

–Donaré aquests 500 € a un de vosaltres, però primer deixeu-me fer això.

El professor va rebregar el billet i tot seguit va exclamar:

–Algú el vol, encara?

Les mans es van tornar a aixecar i fins i tot més que abans.

–Bé —va replicar—, què passa si ara faig això?

Va llençar el billet al terra i el va començar a trepitjar amb la sabata. L’aixecà, completament aixafat i brut, i tornà a demanar si algú encara el volia. Les mans de gairebé tots els estudiants s’aixecaren ràpidament.

–Bé, ara seguiu-me —va dir, mentre sortia per la porta de classe.

Sense aturar-se, va arribar a l’exterior de l’edifici. Esperà que acabessin de sortir tots els seus alumnes i quan tots el van haver envoltat, de nou va agafar el billet brut que portava i el va llançar en un toll ple de fang i fulles seques, tornant-lo a trepitjar perquè quedés totalment immers en el llot.

–Algú de vosaltres el voldria, encara? —va demanar a la concurrència, veient un altre cop com totes les mans s’aixecaven—. Benvolguts alumnes, acabeu d’aprendre la lliçó més important de tot el curs.

Els alumnes es miraren entre si, perplexos, sense acabar d’entendre què volia transmetre’ls el vell professor, però va seguir parlant:

–No importa què li hagi passat, al billet. L’he arrugat, llençat al terra, calcigat, ficat en el fang més brut i malgrat tot, encara el voleu. Per què? És molt senzill: perquè encara no ha perdut el seu valor. Encara val 500 €. Moltes vegades en les nostres vides som calcigats, rebregats i tirats al fang. La vida i les circumstàncies ens fan passar moments durs i ens sentim com si fóssim inservibles, no pas com si no servíssim absolutament per a res. No obstant això, no importa què us hagi passat o què us pugui passar: vosaltres no perdreu mai el vostre valor perquè el que valeu no resideix en la situació que us envolta ni en les condicions en què viviu en cada moment. El veritable valor resideix en el vostre interior i això no canviarà mai. I cap cosa, per més dura o dolenta que sigui o que passi, podrà modificar el valor interior de cada un de vosaltres. No ho oblideu. Brut o net, calcigat, arrugat o impecablement planxat, vosaltres sou el que hi ha a dins vostre.

Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>