Excursió pel sud de Ripoll i Besora: la Farga de Bebié, Sant Moí i el Malveí

Fitxa tècnica

Termes comunals: la Farga de Bebié (Baix Ripollès i el Bisaura) i Sant Moí i el Malveí (Santa Maria de Besora, el Bisaura)
Sortida i arribada: a la Farga de Bebié
Durada aproximada: 3 hores
Distància aproximada: 9 km
Dificultat: baixa


Aquest cop la nostra proposta és una excursió circular per una zona molt poc habitada i coneguda a tocar el tram final de la riera de Vallfogona quan arriba al Ter a tocar la Farga de Bebié. La ruta és de bon fer amb només un parell de trams de pujada que tenen molt bona vista. La senyalització groga d’Itinerànnia hi és sempre present i també en la major part la blanca i vermella del GR 151. Serem en bona part dins del Parc del Castell de Montesquiu dins del terme comunal de Santa Maria de Besora i per la zona sud de Llaés del terme comunal de Ripoll. En total són 9 km dels quan dos terços passen per pistes forestal amb poc desnivell.

El pont té un pas de vianants paral·lel a la via que ens permet de passar amb seguretat.

Sortim de la Farga de Bebié. Anem a travessar el Ter abans del revolt i de les fàbriques. Hi ha unes escales que ressegueixen el riu fins al pont de ferro pel qual el tren travessa el Ter abans d’entrar al túnel de la Farga.

El riu Ter arribant a la Farga de Bebié.

El pont ja té un tram per a vianants paral·lel a la via que ens permet passar segurs i veure l’amplada del Ter. Just uns vint metres, un cop acabat el pont, el camí baixa per uns esglaons entre les 2 antigues casetes vinculades al ferrocarril. Passem pel mig d’un quintà i, creuada una carretera de terra, enfilem, a la dreta, un corriol. Puja, costerut, fins a l’ermita i la casa de Sant Moí.

La capella de Sant Moí, annexa al mas del mateix nom, es troba documentada al segle XIII, si bé va ser construïda a la fi del segle X. El mas i la capella formen part del castell de Montesquiu. Per les seves característiques, hom diria que és molt més anterior i que pertany a l’època preromànica. Al davant hi trobem el pou.

La capella està restaurada i tancada per una reixa que deixa entreveure l’absis amb pintures.

Interior de l’ermita de Sant Moí.

Al costat hi ha l’antic pou i després la casa, deshabitada. Aquí un plafó ens explica que som en el Parc del Castell de Montesquiu. Seguim per la pista de terra, força herbada aquí, que passa entre la casa i una cabanya enrunada. Trobem el pal d’Itinerànnia R188 Sant Moí. Tirem, a l’esquerra, en direcció a Ripoll pel GR151 que passa per la carretera forestal. De mica en mica entre els roures, anem veient a la nostra esquerra la conca del Ter per on passa el carril de pujada de la C17, a la riba esquerra, i la via del tren, a la riba dreta. Ens acompanya la remor de fons de fressa de cotxes, i de tant en tant, d’algun tren.

Ràpidament tot és tranquil·litat, anem entrant en el bosc de roures i boixos sense rama. La carretera va fent petits trams de baixada i ens anem acostant al curs final de la riera de Vallfogona. El curs fluvial ha erosionat el fons de la vall deixant entreveure la roca que configura gorgues.

Curs entre roques de la riera de Vallfogona.

Quan entrem en unes feixes més planeres, deixem la carretera i enfilem, a la dreta, un corriol, primer costerut i després planer que va resseguint la riera. El corriol va baixant fins a trobar la confluència amb la riera de Vallfogona de la riera de Llaés, més estreta. La creuem per enfilar, durant un quilòmetre, el fort desnivell de la carena. Pugem entre roures i una forta olor de les mates de farigola. Tot arribant al cim, veiem, a la dreta, el Morro del Quer i els cingles del Teixidor i a baix, les ruïnes de la casa de Malveí. Al nord es van veient els cims del Pirineu.

Aiguabarreig de la riera de Llaés, a la dreta, amb la riera de Vallfogona.

Fet el cim, arribem a una carretera de bosc al serrat de Malveí on hi ha el pal R187 d’Itinerànnia. Aquí deixem el GR i continuem les marques grogues d’Itinerànnia, a la dreta, direcció Santa Maria de Besora. La carretera va baixant per la solana fins a trobar-ne una altra que agafem a la dreta avall, cap a travessar de nou la riera de Llaés per un passallís. Aquí torna la pujada, tot seguint pel costat de Malveí.

Carena que puja al serrat del Malveí.

Anem enfilant carretera, poc més d’un quilòmetre, per l’obaga, on alguns faigs es barregen amb els roures i pins. Pugem en direcció a la serra de Beví fins a la terrellera rocosa del Coll de la Bassa (pal R190 d’Itinerànnia). Ara tirem, a la dreta, pista avall cap a Sant Moí i la Farga. De seguida, nous plafons ens donen la benvinguda a territori del Parc i travessem un bosc, més obert, de roures i alzines. Un quilòmetre i tres-cents metres tornem al pal R188 a sobre Sant Moí i d’allà al pont del tren i a la Farga, punt d’on hem sortit.

Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>