Excursió de Rocabruna a la Mare de Déu del Coral

Fitxa tècnica

Termes comunals: Camprodon (Vall de Camprodon) i Prats de Molló i la Presta (Alt Vallespir)
Sortida: Rocabruna
Arribada: Santuari de la Mare de Déu del Coral
Durada aproximada: 2 hores i mitja
Distància aproximada: 8 km
Dificultat: baixa
Atenció, zona ramadera: no sortiu de l’itinerari marcat, no empipeu el bestiar, porteu els gossos lligats i deixeu els filats tal com els heu trobats


L’excursió que proposem salta des de Rocabruna fins al santuari de la Mare de Déu del Coral en el terme comunal de Prats de Molló i la Presta. Té un desnivell de pujada assumible en els 3 km i mig fins al coll de Vernadell i després tot és baixada per pistes fins a quatre-cents metres abans d’arribar al Coral, que se segueix un corriol entre el bosc de pins i avets. Està senyalitzat amb la marca groga d’Itinerànnia fins a la frontera amb la Catalunya del Nord on la senyalització és una ratlla groga i una ratlla vermella. Es pot fer bé entre dues hores i mitja i tres hores.

Venint de Camprodon per la Giv-5223 entrem a Rocabruna. Podem deixar el cotxe en un aparcament a l’esquerra on hi ha bústies i una vagoneta de ferro patinable. També s’adverteix que cal estar atents que hi ha un ramat i que cal portar els gossos lligats. Aquí comença l’excursió, seguint la carretera amunt que passa entre arbres blancs, cirerers i roures. Fet un quilòmetre, continuem per la carretera de l’esquerra en la qual trobem alguns trams de betó.

Can Pubill al Tossal.

Anem sortint a pastures i prats amb falgueres. En un trencant, agafem la carretera de la dreta que ja ens obre grans vistes cap a la zona de Rocabruna (al sud) i la serra de Monars (a llevant). La pujada va sent molt més suau. Passem un tram molt assolellat i entrem en un espai més de bosc amb alguns petits rierols. La carretera s’acaba i ja es veu alguna cavitat que endevina que som per sobre de les mines de les Ferreres on a l’edat mitjana es feien importants extraccions de minerals de coure.

Ara el camí continua en corriol, força planer, dins del bosc de faigs, pins i boixos. Comença a enfilar molt costerut passades les ruïnes d’una casa. Al cap de mig quilòmetre arribem al coll de Vernadell on hi ha el pal d’Itinerànnia corresponent al R82. Anem lleugerament a l’esquerra i trobem una carretera, força herbada al principi, que ja baixa per la vessant del Vallespir.

La serra de Monars.

Al cap de poc, passem al costat d’una camioneta verda abandonada. En primer revolt ja comencen les marques gorgues i vermelles que ens guiaran fins al Coral. A la nostra dreta segueix la serra que porta al Comanegra. Sortim a una prats per sota la casa de Casademont i després passem pel costat esquerra de la casa de can Pubill. Ara la carretera és de terra i feta una ziga-zaga arribem a una cadena i entrem a la carretera que del Coral, ampla, engravada i transitable per a tot tipus de vehicle. Enmig d’avets continuem un quilòmetre a la nostra dreta. A l’esquerra s’indica un corriol que, força empinat, quatre-cents metres avall ens porta a les edificacions del Coral. L’ermita del segle XVII està adossada a un gran edifici que serveix d’hostatgeria.

Nostra Senyora del Coral està situada al sud del terme i a l’est del Coll d’Ares, a una altitud de 1.088 m. L’ermita és propera al Puig de les Cubinyes (1.253 m), al nord-est i el Tossal (1.281 m), al sud-oest.
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>