Excursió: de la Farga de Bebié a Sant Quirze de Besora

Fitxa tècnica

Termes comunals: Les Llosses (Baix Ripollès), Montesquiu i Sant Quirze de Besora (el Bisaura)
Sortida: la Farga de Bebié
Arribada: estació de tren de Sant Quirze de Besora
Durada aproximada: 2 hores
Distància aproximada: 5 km
Dificultat: baixa


La caminada que proposem segueix el GR-151 el camí de l’Abat Oliba i també una part del GR-210 camí vora el Ter, per tant, trobem marques blanques i vermelles i també les grogues d’Itinerànnia dins del Ripollès. Té una bona combinació per a l’estiu: força ombres, paisatge fluvial, parc natural molt ben cuidat i una barreja d’història i patrimoni com són una colònia industrial i un castell. Té molt poc pendent (un parell de pujades que superen 100 m de desnivell) i es fa en un parell d’hores.

Els edificis de les antigues botigues i fonda dins de la Farga.

Agafem la sortida de la C-17 de la Farga que ens porta a sota el bloc de pisos dels Sunyers. Allà ens podrem aparcar per sobre el riu o per la banda dreta. Comencem pròpiament la caminada en el pal R189 d’Itinerànnia que marca el camí que porta a travessar el pont del tren sobre el riu Ter. Nosaltres, però, continuem per l’antiga carretera cap a la colònia, tot passant el fort revolt.

Pont del tren, pont d’accés a l’església, la fàbrica nova i l’estació de la Farga de Bebié.

Creuem el pont sobre el Ter que va a costat de l’església. Tirem a l’esquerra per la carretera i, just passat el pilar de la via, a la dreta, enfilem les antigues escales que ens porten directes. Enmig de boixos avui ben morts devorats per les erugues, arribem a l’estació de la Farga.

Escales que pugen al baixador de la Farga de Bebié.

Seguim la carretera. Pugem lleugerament pel bosc de roures i alzines fins a les cases del Solell, en millor estat. S’acaba el quitrà. El camí continua, primer per carretera fins a uns garatges abandonats i després ja en un corriol de molt ben seguir. De seguida trobem el senyal que entrem al Parc del Castell de Montesquiu. El camí, primer planer, després puja lleugerament i després torna a baixar entre roures, amb vistes al riu i a la C-17. A 1,5 km de la sortida arribem a la font de les Planeses, zona ombrívola, amb banc de pedra però que ara no hi raja aigua. Hi ha un imponent pollancre.

Font de les Planeses.

Seguim camí amunt fins a una carretera forestal que seguim amunt un tram. Quan trobem una nova pista, la prenem a la dreta, de baixada, seguint direcció al castell. Ja comencem a tenir vistes al poble de Montesquiu i també al turó presidit pel castell.

Castell de Montesquiu.

Quan passem el pas canadenc girem a l’esquerra i travessem el pont sobre la riera de la Solana, ara ben seca. Aquí és un punt de creuament, a la dreta la via i a l’esquerra una pista. De tota manera, enfilem, al davant, un corriol que és la pujada més costeruda (uns 100 metres de desnivell) que, a combinant escales, baranes i camí ens porta a l’aparcament del castell en uns 500 metres.

Roure arribant a l’estació de tren de Sant Quirze de Besora.

Seguim fins al final de l’aparcament 2 i entrem al camí de pedra que seguim a la dreta avall fins a la carretera. Som a una nova cruïlla de carreteres. Nosaltres seguim planers direcció a Sant Quirze. La carretera de quitrà en 1 km ens porta a l’estació. Passem a tocar de la gran casa de la Coromina. Per un tram envoltat de plataners i un roure memorable arribem a l’estació de tren de Sant Quirze.

L’estació de tren de Sant Quirze de Besora.
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>