Excursió de Llanars a Faitús

Fitxa tècnica

Termes comunals: Llanars (Vall de Camprodon)
Sortida i arribada: zona esportiva municipal (pista coberta i piscina), davant de l’Hotel Grèvol
Durada aproximada: 3 hores i 15 minuts
Distància aproximada: 10,6 km
Dificultat: baixa


Aquesta vegada us proposem una excursió que segueix el recorregut de la pista d’accés motoritzat al veïnat de Faitús, en el terme municipal de Llanars. Tot i que no és pròpiament un sender, és de bon fer, tranquil·la amb poc trànsit i permet descobrir una zona de gran bellesa natural però poc coneguda.

Sortim de davant de l’Hotel el Grèvol, seguint la indicació de Carretera de Faitús. De seguida, deixem les cases per anar resseguint la riera de Faitús.

Llera de la riera de Faitús tot sortint de Llanars.

Passegem per una llera neta, amb salzes majestuosos i amb espais amb taules i bancs.

Salzes.

A la dreta tenim prats on pasturen cavalls, ovelles i vaques. Passem pel costat del cementiri municipal i la zona del camp de tir, presidida per faigs i una font, a tocar la riera.

La Font del Tir.

Poc després a l’esquerra passem el magatzem de biomassa i un trencant que porta a vàries cases.

Passats dos quilòmetres, arribem a la gran masia de la Moixa. La carretera canvia de marge de la riera després de creuar-la per un pont. El camí, fins ara molt plener, comença a pujar lleugerament. Anem trobant cases a la nostra esquerra i, al cap de poc, acabant l’esplanada, una resclosa a la riera.

Resclosa.

Tornem a travessar per un pont el rec i ara sí, que la carretera comença a enfilar amunt. De fet, hem de superar un desnivell de prop de tres-cents metres fins al cim de les darreres cases del nucli de Faitús.

Passem pel costat de la font del Griu i un quilòmetre amunt pel costat de la masia del mateix nom, amb totes les edificacions avui ruïnoses.

Des del Griu veiem serra Cavallera al fons.

Les vistes amb l’alçada van guanyant amplitud. Comencem a entreveure els lliços de les pastures de Serra Cavallera, al sud, i els boscos de Puig Moscós, al nord. Al seu darrera queda la collada verda i el Costabona.

Quan la carretera arriba al vell mig de la carena, passa per un tall de la muntanya, som a tocar l’oratori de Sant Pere.

L’oratori de Sant Pere.

Tal com s’indica, queda un quilòmetre amunt per a ser a les acaballes de la carretera. Ara, ja s’endevinen feixes, antigament conreades, al voltant de les cases del veïnat de Baix i del de Dalt. Carrers estrets i pendents amb cases arreglades però també d’altres abandonades.

L’ascensió i el cim de Freixenet.

Davant nostre hi ha la muntanya comunal de Llanars. Es respira pau i tranquil·litat en mig de boscos que a la tardor tenen una àmplia paleta de colors en barrejar, freixes, pins, avets, faigs… La tornada la fem per la mateixa carretera i, tot el que ha pujat, ara és baixada.

L’església parroquial de Sant Esteve de Llanars.
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>