Excursió d’Abella a Pardines per la Collada Verda

Fitxa tècnica

Termes comunals: Abella (Vilallonga de Ter, Vall de Camprodon) i Pardines (Vall de Ribes)
Sortida: plaça de Santa Llúcia d’Abella (Vilallonga de Ter)
Arribada: plaça del Pedró de Pardines
Durada aproximada: 4 hores 45 minuts
Distància aproximada: 13 km
Dificultat: mitjana-alta

Atenció, zona ramadera: no sortiu de l’itinerari marcat, no empipeu el bestiar, porteu els gossos lligats i deixeu els filats tal com els heu trobats

Aquest cop proposem una excursió per les pastures d’estiu que uneixen les valls de Ribes i Camprodon. Tot i que gran part passa per carreteres de muntanya, la dificultat es troba en la llargada i en el desnivell, de més de 400 metres de pujada (que dura unes dues hores i mitja) i també un bon pendent de baixada. Els paisatges, a la primavera i l’estiu, són d’immensitat de verds amb les vistes poc conegudes de la Serra Cavallera i el Taga al sud.

Tota la ruta està dins de la xarxa d’Itinerànnia (marques grogues) que cal cercar atentament sobretot en els trams on no hi ha arbres. Som en un espai natural protegit —el PEIN Serra Cavallera— i amb molt de bestiar, així que molt de respecte al patrimoni natural. No hi accediu en cotxe i porteu sempre els gossos lligats.

Comencem la caminada al nucli d’Abella, terme comunal de Vilallonga de Ter. Sortim de la plaça de Santa Llúcia, on hi ha el plafó informatiu. Agafem la carretera de betó que, per sobre de mas Batlló, baixa en direcció de la font de les Dous. Passem pel costat dels contenidors i seguim pel carrer de baix encara entre cases. Anem baixant fins a travessar el torrent de Salomó.

Comencem a pujar entre freixes i pastures afeixades fins a Can Gallina i un parell més de cases. Anem enfilant per la pista. A sota el cartell de Can Benet agafem la carretera de l’esquerra. Poc després s’acaba el betó i continua una pista de terra que es va enfilant. Es van trobant miradors cap a Abella i el Pirineu.

Abella és un petit nucli de població de Vilallonga de Ter. Se situa a uns 1250 m d’altitud, a la vora esquerra de la riera d’Abella. A mesura que pugem, veiem al fons els Pirineus.

Anem pujant i la vegetació ja és més d’alta muntanya: alguns pins i ginestes que, al juny, estan en floració de groc espectacular i també varis tipus d’orquídies silvestres. Avancem i trobem el pal d’Itinerànnia R98 les Dous i continuem amunt, direcció Pardines.

Travessem una tanca que limita l’accés cap a la muntanya dels vehicles no autoritzats. Ve un tram de pista més planera amb grans vistes al Pirineu. Després de fer un gran revolt, arribem al cim de la cloterada de la gran pastura. La pista es va desdibuixant perquè ara només la segueixen el bestiar i els caminants.

Vista panoràmica de les pastures al nord de la serra de les Pasteres.

Durant la primavera i l’estiu, hi veiem vaques i cavalls que pasturen en ramats. Ara ja força més planer, el camí ens porta a passar per l’esquerra d’un gran cornadís i després a tocar un gran abeurador. Aquí, enfilem lleugerament a l’esquerra, entre un clap on afloren roques, fins a un altre abeurador i de seguida, planejant som a la carena. Es el punt de la partió de finques i terme amb un filat i el pal R54 Font dels Ocells a la Collada Verda.

Davant nostre tenim tot de pastures, ja de Pardines: els Plans Pòrtoles, el de les Arenes vorejats al sud pel Coll de Pal i Serra Cavallera i, més enllà el Taga, que veiem per la vessant nord, l’única que té arbres.

Continuem el camí arran de tanca, planer fins que passem pel costat d’una fita del comunal on a la dreta avall s’endevina una pista de terra entre el prat. Hi baixem i hi seguim a l’esquerra avall.

Passem pel pal Pd3 que indica que ja som a la Collada Verda. Cent metres endavant arribem a la pista que, transitable en 4×4, uneix les valls de Ribes i de Camprodon. No la deixem més, ja que ens porta fins a Pardines. Tot baixant, trobem trams de forta pendent entre paisatges de pins i ginestes. Creuem varis torrents.

La pista de la Collada Verda amb el Puig Cerverí al fons.

A la nostra dreta tenim el Cerverí. A l’esquerra, tot i que el bosc d’avellaners i freixes no ens els deixen veure gaire, Puigllangord, la masia de Can Roca, i els veïnats de Puigsac i Vilaró. Poc abans d’arribar a Pardines entrem a la carretera de betó que puja d’aquests masos. Passat el cementiri no triguem a entrar al nucli urbà de Pardines on trobem el pal R131 d’Itinerànnia.

Arribada a Pardines.

Acabem a la plaça del Pedró passada la font de cal Ferrer i l’església de Sant Esteve.

Església de Sant Esteve de Pardines.
abella, cerverí, collada verda, pardines, serra cavallera, taga, vall de camprodon, vall de ribes, vilallonga de ter,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>