Festa dels Elois i dinar a la font del Ros

En aquesta ocasió, una vegada més tenim el plaer que una ripollesa comparteixi amb tots nosaltres un dels seus records d’infantesa. Parlem avui amb l’Anna Maria Vilalta Torrents, de 80 anys, que ens explica el dinar a la font del Ros que s’organitzava amb motiu de la desapareguda Festa dels Elois celebrada antigament a Ripoll.

L’Anna Maria conta que, tot i que aquesta festa ja es feia antigament, es va recuperar pels voltants de l’any 1944, uns anys després de la guerra. Recorda que la festa se celebrava els dies 24 i 25 de juny i consistia de diferents activitats: missa, cercavila, cursa eqüestre, esmorzar al Portalet i un dinar conjunt a la font del Ros.

Quan la festa es va recuperar l’Anna Maria tenia tan sols quatre anys, però en recorda molt bé algun dels moments més importants. En primer lloc li ve a la memòria la il·lusió que sentia quan just abans de la festa posaven una carreta al ruc del seu cunyat i entre tots l’engalanaven. Amb el ruc anaven a la cercavila i a continuació el portaven a la cursa eqüestre que tenia lloc al passeig Ragull, on es donaven premis als guanyadors. Un altre dels assistents a la cursa eqüestre era Joan Casas Francàs, que podeu veure retratat a continuació.

Joan Casas Francàs. © Fotografia cedida per Joan Casas Francàs.

De tots els moments de la festa recorda molt bé quan arribaven al Portalet, a la carretera d’Olot, on tots els ripollesos que volien esmorzaven de coca i vi amb porró.

Per altra banda, un dels moments més destacats per a l’Anna són el dinar a la font del Ros, que l’havia gaudit molt. La font del Ros es trobava anant direcció a la carretera de les Llosses, prop de la riera. El cercavila amb els animals anava també fins aquesta font. A més d’anar-hi amb animals, molta gent hi anava a peu, aplegant així un gran nombre de ripollesos que gaudien de la festa per a dinar a l’aire lliure.

Participants de la cursa eqüestre de Sant Eloi. D’esquerra a dreta, Joan Casas, Josep Andreu i Agustí Arimany. © Fotografia cedida per Joan Casas Francàs.

A la font, l’Anna Maria ho passava molt bé. Recorda que per anar a cercar aigua a la font s’havia de fer molta cua per la gran quantitat de gent que hi havia.

També era complicat travessar la riera amb els animals i les carretes, però tot i la dificultat era un repte divertit d’aconseguir. Per a dinar no hi havia taules, sinó que se substituïen per les estovalles que portaven i sobre les quals paraven la taula.

Per a menjar tampoc tenien grans àpats, atès que estaven en temps de postguerra. Ja només pel dia, però, el menjar —que podia ser un conill o una senzilla amanida— es feia més especial.

Tornaboda a la font del Ros en el marc de la festa del Elois. Anys 1913-1918. © ACRI150-44-N-3382.

Per tal de refrescar el beure i la fruita els posaven a la riera. Tal com diu l’Anna Maria, no calia patir gens perquè ningú no tocava res, tothom ho deixava estar al seu lloc. En aquella època, malgrat la gana, hi havia confiança absoluta.

Un any recorda que el gelader —de qui ja hem parlat en alguna altra ocasió— va anar fins a la font del Ros a vendre gelats. Va portar un pot gros, a l’estil d’una lletera penjat a l’esquena amb gelat i qui volia li’n podia comprar. A l’Anna Maria aquesta li va semblar una anècdota divertida, perquè tot i que ja havia menjat gelat altres vegades, no n’havia tastat mai cap a la font.

Joan Casas Francàs amb el seu avi Joan Casas Verdaguer (principis dels anys 40). © Fotografia cedida per Joan Casas Francàs.

Un cop acabaven de dinar, recorda que la seva mare i la seva tia eren sempre les que començaven a ballar. Era tradició ballar sardanes i d’altres cançons divertides. L’Anna Maria recorda una de les lletres d’una cançó de l’època, que ballaven en rotllana: «punta y tacón se baila con un pie, se baila con un hombre que se llama José. José de mi vida y de mi corazón, enséñame a bailar la punta y tacón».

L’Anna Maria recorda la festa com una trobada molt divertida. De fet, ella és qui ha compartit els seus records amb nosaltres, però de ben segur que són molts els avis que recorden haver gaudit d’aquesta festa.

La Festa dels Elois va desaparèixer pels volts dels anys seixanta, ara ja fa gairebé seixanta anys. Pels qui ja no l’hem viscuda, podem deduir que es tractava d’una gran celebració per la forma en què els més grans de la nostra vila la recorden.

En la fotografia podem veure, d’esquerra a dreta en Vicens Reixach, l’Anna Maria Vilalta Torrent i la Lídia Reixach. Al davant, la Carme Reixach. Al darrere de la fotografia s’entreveu la carreta amb la que participaven del cercavila i anaven fins a la font del Ros. © Fotografia cedida per Anna Maria Vilalta Torrent.
festa dels elois, font del ros, ripoll, tornaboda,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>