En Josep Espelt i la Flor de Maig

En aquesta ocasió parlem amb Iolanda Pellicer —directora de la Societat Coral la Flor de Maig des de 2006— que ens farà un recorregut per la història de la coral. Ens aproparem també a la figura de Josep Espelt, un dels màxims representants de la Flor de Maig, que ha dedicat gran part de la seva vida i de la seva veu a l’agrupació.

Estendard de la societat coral Flor de Maig, projecte d’Antoni Coll i Fort. Any 1908. © Arxiu Comarcal del Ripollès.

Josep Espelt va començar a cantar a la Coral la Flor de Maig a l’edat de catorze anys. De fet, tot i que des de sempre li havia agradat el cant i la música, s’hi va animar gràcies a un membre del cor, Mateu Espinet, que era paleta i company seu de feina. En sentir-lo cantar a l’obra, el va convidar a anar-hi.

De bon principi va iniciar-se a la corda dels barítons, i ja de més grandet —pel canvi de veu— va formar part de la corda de baix, essent el més jove de la colla.

Aleshores la coral comptava amb més d’una vintena de cantaires, tot homes, dels quals el més jove n’era en Josep i assajaven al local social del Cafè de Can Pep a la plaça de la Llibertat de Ripoll, popularment anomenada plaça dels Porcs.

Actuació de la societat coral la Flor de Maig a la plaça de l’Ajuntament de Ripoll durant la Festa Major, en el segon aniversari de la seva fundació (1908). © Arxiu Comarcal del Ripollès.

La coral, que llavors era dirigida pel mestre Honorat Vilamanyà, es coneixia com a Amics del Cant. La Flor de Maig ja s’havia fundat l’any 1906, però durant la guerra es va dissoldre i un cop finalitzat el conflicte els antics membres retornaren l’activitat amb el nom d’Amics del Cant.

El repertori que cantaven eren peces del mestre Anselm Clavé, de concert, caramelles i d’altres com Les flors de maig, El toc d’oració a l’albada, La donzella de la costa, Els pescadors… Aquesta darrera van haver de menester tot un any per a aprendre-la. Cada peça tenia una durada d’uns set minuts i, per tant, els concerts i concursos en què participaven tan sols interpretaven entre dues i tres cançons.

Integrants de la Flor de Maig al pati del Monestir de Santa Maria de Ripoll. Anys 1915-1920. © Arxiu Comarcal del Ripollès.

L’any 1952 la batuta va passar a mans del mestre Narcís Maideu —conegut com en Siset— i fou en aquest moment en què també es decidí de recuperar de l’arxiu l’estendard i el nom de la Flor de Maig. També es formà la primera banda de música, de la qual en Josep també n’era membre i hi tocava la corneta. La banda també es va dissoldre, però en Josep, juntament amb altres cantaires, va iniciar projectes nous com un cor de pastors als Pastorets de Ripoll, que es representaven al teatre de la Lira.

Ja més tard, pels volts dels vuitanta, el director en fou Pere Parramon, moment en què es recuperà de nou la banda i en Josep hi seguí tocant la corneta. Es formà també el grup de majorets, que romangué en actiu fins l’any 1987. Aleshores, i concretament des de 1981, en Josep també va començar a ser el tresorer de la coral.

Recital de la Flor de Maig a la festa del barri del Ninot de 1987. © Arxiu Comarcal del Ripollès.

Ara per ara la banda ja no existeix. La coral ha deixat enrere el repertori de Clavé i ha seguit cantant caramelles, sardanes i alguna havanera. Per la manca de nous cantaires masculins s’hi introduïren poc a poc veus femenines, cosa que va significar un gran enriquiment de la coral. La primera dona cantaire fou Carmen Calvo, essent també en aquells moments la responsable del grup de majorets.

Els anys noranta, a causa de la delicada salut del senyor Parramon, va agafar la batuta el mestre Antoni Muñoz, membre la coral i músic del grup la Rondalla de Ripoll. Muñoz va estar-ne al capdavant fins els darrers dies de vida, l’any 1997, quan el seu alumne Miquel Fernández en va agafar el relleu.

Diversos membres de la Societat Coral la Flor de Maig en diferents moments de la seva història.

En aquell temps el senyor Muñoz també va iniciar una escola de música dins la pròpia coral en què es podien formar els propis cantaires amb algun instrument, solfeig i harmonia, i també nous alumnes. Així s’assegurava la continuïtat de directors, músics i cantaires. Finalment, Miquel Fernández va seguir el seu llegat que donaria pas a la nova i actual directora Iolanda Pellicer.

En Josep guarda molt bon record de tots aquests anys a la coral, dels seus components i companys i dels seus directors, cada un amb el seu estil. També en recorda grans anècdotes i ens n’explica algunes: «recordo quan en una actuació que havíem d’anar cap a Barcelona, al vespre cap al tard, a mig camí a l’autocar, el director Parramon va pensar que era un bon moment per a fer un últim repàs al repertori… i va fer parar el vehicle i ens va fer baixar a cantar enmig d’un camp a clar de lluna.

Diversos membres de la Societat Coral la Flor de Maig en diferents moments de la seva història.

També em ve a la ment quan en una altra actuació a Barcelona, en un teatre amb totes les autoritats i patums d’aquell temps, el senyor Muñoz s’estrenava com a director tot cantant la sardana de lluïment Torroella Vila Vella, de Vicenç Bou. En el moment de començar a donar tons i entrades va començar a perdre la faixa, que llavors portaven d’uniforme, fins a perdre-la del tot. Lògicament es va posar nerviós i va donar uns tons tan avall que la corda de baix va acabar amb unes notes sota terra. Sempre més hem recordat aquesta sardana!».

Diversos membres de la Societat Coral la Flor de Maig en diferents moments de la seva història.

Els concerts arreu del país van donar força anècdotes: «al barri de Gràcia, a Barcelona, hi vam cantar una havanera en la qual en jo feia la part solista. Quan vam acabar el concert, que era ple de gom a gom, la gent del públic va començar a demanar-me que els firmés autògrafs com si fos el cantant més famós! També recordo una actuació de la banda i les majorets per Reis a Martorell que érem set bandes de diferents indrets. Ens van fer fer tantes voltes i vam passar tantes vegades pel mateix pont que estàvem congelats, però fèiem l’esforç de seguir tocant. Al final, de totes les bandes, la de Ripoll va ser l’única que va acabar fent el concert final».

La Societat Coral la Flor de Maig i les seves majorets a la plaça del Monestir. 30 de març de 1986. © Arxiu Comarcal del Ripollès.

En relació a aquesta darrera anècdota, en Josep confessa que li fa molta il·lusió que els darrers anys alguns membres de la coral hagin participat també a la cavalcada de Reis de Ripoll com a pastors.

Curiosament, en Josep —que veiem que té una bona memòria— ens explica que tot i que avui dia assagen al carrer de Macià Bonaplata, en un local propietat de la família Vaquer, no sempre havia estat així. Recorda tots els locals que han tingut al llarg de la seva història: al Centre Cívic, a la carretera de Sant Joan, al Cafè de Can Mateu, a Can Meix, en un magatzem del carrer de Mossèn Cinto Verdaguer, a la Cooperativa, a Can Nicolau… I reconeix que els trasllats no han estat gens fàcils, ja que per exemple un dels moments més complicats era quan havien de desmuntar el piano de fusta massissa i portar-lo a pes cap al local nou.

Actuació de les majorets a la plaça del Monestir. 30 de març de 1986. © Arxiu Comarcal del Ripollès.

Amb noranta anys, en Josep diu que mentre tingui força i veu continuarà cantant perquè és i sempre ha estat la seva passió, i que realment ha dedicat una gran part de la seva vida a la Societat Coral la Flor de Maig. Així que, Josep i Iolanda, moltes gràcies per explicar-nos la història de la coral i de les vivències d’en Josep. I, també, moltes gràcies per formar-ne part!

D’esquerra a dreta Iolanda Pellicer, Miquel Fernández (exdirector de la Flor de Maig) i el professor de música, acordió i direcció.
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>