Ho mereixo

Si m’hagués de quedar amb una frase sobre el mereixement seria: ho mereixo perquè sé el que valc. Com més conec com funciono, més valoro el que faig i el que soc.

El mereixement o creure que tens dret a un èxit per haver complert una tasca, una norma o una fita, és d’una moral tan delicada com pensar que serem perfectes quan aconsegueixi tal cosa (estudis, feina, diners…).

El mereixement mal entès, com la perfecció, son els grans capitans de les nostres frustracions. Com si estiguéssim en aquesta vida per convertir-nos en emperadors que el món sencer hagués de venerar! Escolta’m, que si els astres et diuen que ho seràs, keep calm, que segur que hi arribes, de moment, parlem de mereixement.

T’has parat a pensar seriosament, punt per punt, quines son aquelles coses de les quals et sents mereixedor en el dia a dia? I estic pensant en aquelles coses que t’aporten benestar, pau, alegria o fins i tot empoderament.

Has hagut de desenvolupar alguna habilitat extra? Hi ha qui dirà que sí, hi ha qui dirà que no.

Per quina raó quan som petits ens diuen que ho mereixem tot i quan som grans sentim que han succeït coses que fan que desaparegui aquella sensació? Hem dipositat en les mans de terceres persones el que mereixem? El que sí que passa és que el sacrifici, la perseverança i la disciplina ens aporten resultats tan grossos que es reconeixen com a grans èxits de la vida. I que si els assoleixes et converteixes en una persona mereixedora d’èxit. I demano: i abans, que no ho era de mereixedor? Això és com el joc de l’ou i la gallina, te n’adones?

 

Què passa quan sentim merèixer o no una persona?

Reflexionem: parlem de la persona o de la idealització de dita persona? M’atreveixo a dir que el mereixement més elevat que podem associar a una persona és a nosaltres mateixos. Les altres persones simplement hi són, no per a tu, sinó per a què puguis saber què té aquella persona per ensenyar-te. Estàs prou obert per viure en clau d’aprenentatge?

La qüestió que et proposo és: em mereixo a mi mateix? Si la resposta és afirmativa, les accions que generaràs aniran lligades a cuidar-te i a donar-te sempre un valor, el que tu hagis decidit. Si la resposta és negativa, recorda que no hi haurà persona en el món que pugui omplir aquell teu got de valor sense que necessitis mantenir sempre l’aixeta oberta. I això és un desgast a tots els nivells. En aquest segon cas, també és molt més fàcil caure en el no ser suficient per a aquella persona que ha triat estar al teu costat, perquè no et sents mereixedor de la seva companyia o del que vulgui compartir amb tu. I això genera patiment.

Per tant, no és que mereixem o no a les persones, sinó que com més mereixedors ens sentim de nosaltres, més farem per vetllar per nosaltres i les nostres accions, veient que ens podem relacionar d’una manera més íntegre amb els altres, comunicant-nos des de la plenitud i no des de la carència. Agraint quan ho hem de fer i posant límits si s’han de posar.

Ara bé, mereixes l’amor de l’altre persona? Home, doncs si l’altre ha decidit donar-te’l, que menys que saber-lo acceptar. El que és incoherent és que et sentis amb l’autoritat de dir-li a l’altre què t’ha de regalar o què no, com ara el seu temps, l’oïda o l’atenció. La teva tasca se centra en saber rebre. I això només ho faràs si sents que ho mereixes per la vàlua que et dones a tu mateix.

M’explico: si et sents valuós per dins i honres el teu camí, pots veure en els ulls de l’altre també la seva vàlua com a ésser humà i què t’està entregant, des d’on ho fa. Com pots intuir, a més de saber-ho rebre, el mereixement no és una cosa d’un dia si i un dia no, sinó que es construeix des d’un lloc profund i a foc lent; per tant, sòlid i durador.

Saber rebre és igual d’important que saber donar. O dit d’una altra manera, saber ser mereixedor és igual d’important que saber ser excel·lent amb l’entorn. L’equilibri entre donar i rebre. La imatge de la integritat: soc, penso i actuo en coherència els 365 dies de l’any. Mereixo el que soc i el que penso de mi, per tant, actuo en conseqüència i obtinc els resultats alineats al mereixement, sense la necessitat trivial de mostrar-ho. I el que dono és la conseqüència del que em converteixo.

I això, que és més fàcil escriure-ho que fer-ho, és un moviment intern. Com moltes decisions. Tant en negatiu com en positiu, tot segueix el mateix mecanisme. Qui decideix amb què identificar-se ets tu mateix. I cada dia és una nova oportunitat per començar a identificar-te amb coses positives de tu.

Si arribat el cas creus que no ets mereixedor d’alguna cosa, el problema no està en el mereixement, sinó en la teva pròpia creença sobre l’èxit de qui ets, què has fet i per a què, que probablement s’hagi encallat en experiències concretes que han acabat tenyint la resta de les teves accions. Accions, de les que encara continues veient resultats no satisfactoris que reforcen el teu ja ho deia jo. I això no ets tu, sinó la imatge que fas de tu. I son aquestes creences, generadores d’aquests resultats, les que fan que visquis la realitat en la que vius, que, a sobre, continues creient que la mereixes per ser qui creus que ets.

Espòiler: et mereixes més del que tu CREUS que mereixes. Rectifico: et mereixes l’amor, la compassió, l’acceptació i el suport que en un temps sostingut et van mancar. I no pas perquè no t’ho volguessin donar, sinó perquè de qui ho esperaves tenia altres necessitats pròpies que cobrir actuant d’aquella manera. Però escolta’m, què passaria si ara et proposessis sentir que sí que mereixes aquell nou escenari? Què es diria una persona mereixedora d’amor que sí sap donar-se’l a si mateix? Ara ets gran, amb ferides de nen, amb l’avantatge que saps com escoltar-te quan t’hi poses, d’empoderar-te quan ho requereixes i a defensar-te i valorar-te com et mereixes. Dona’t el plaer de sentir-te mereixedor de viure amb el cor ple d’amor.

D’amor del bo. D’amor del teu. Donant i rebent en la mida en la que vols viure. Quin gran filtre per saber el que mereixem!

Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>