La comuna

En aquesta ocasió vull escriure sobre el record d’una part de casa nostra, essencial avui dia, però que si no anem gaire enfora ni existia com a estança ni era d’ús exclusiu per a una sola família. Tot i aquest nom eufemístic, ja us podeu imaginar que parlo de la cambra de bany, un espai que amb el temps ha anat evolucionant fins a convertir-se en una de les necessitats més indispensables de l’habitatge per a les nostres necessitats personals i d’higiene diària.

Antigament la gent disposava d’un espai en què poder fer les seves necessitats, un espai d’ús compartit per tota la gent d’un mateix edifici. Aquesta zona s’anomenava comuna i solia estar situat fora de l’escala per tal que tots els veïns hi tinguessin accés.

Per a poder parlar més detalladament del món de l’excusat, he volgut parlar amb la Pilar de ca l’Esperó de Vallfogona de Ripollès. La Pilar no va tenir el privilegi de l’ús de la comuna fins que no va fer els vint-i-dos anys, quan es va casar i va venir a viure a Ripoll l’any 1967.

En aquell temps a les cases de pagès no hi havia comunes, i la gent anava a fer les seves necessitats a la muntanya. Quan plovia, les feia al costat de les vaques, a la quadra. La Pilar comenta que quan la seva tia els anava a visitar mai no havia d’anar a fer les seves necessitats perquè al carrer no s’hi sentia gens còmoda.

L’espai destinat a fer les necessitats rebia noms eufemístics de tota mena: comuna, excusat, latrina, secreta o, fins i tot, can Felip. En aquesta fotografia, una comuna de l’època amb diferents forats per a membres de la família

Quan es van començar a instal·lar les primeres comunes a les cases de pagès se solien fer al costat de la paret mestra, a sobre del femer. D’aquesta manera, la porqueria ja desembocava allà mateix.

Les comunes moltes vegades tenien més d’un forat, com és el cas que veieu en aquesta fotografia. En algunes comunes hi havia un urinari destinat als homes, que era com una tassa penjada a la paret.

Amb el temps, les comunes van anar desapareixent de les escales i a molts de llocs es començaren a fer a fora de la galeria de cada pis, ara sí, per a poder-ne fer un ús més privat a nivell familiar.

Avui dia fem servir paper higiènic per a torcar-nos, però els qui tingueu una edat recordareu que antigament no era pas tan sedós i tou com ens expliquen els espots publicitaris de les marques comercials actuals. En aquell temps, a les comunes t’hi trobaves un ganxo que se sostenia de la paret i en què s’hi penjaven tot de fulls de paper de diari, o fins i tot, el paper del pastís del diumenge. Tot s’aprofitava, en aquell temps.

Molts de vosaltres recordareu que un dels primers papers de vàter que s’utilitzaren fou aquell paper de color marronós, per a tots coneguts com el de l’elefant.

Un rotlle de paper de vàter de l’elefant, molt popular a l’època

Les comunes anaren desapareixent, ara també de la galeria, i és quan es reservà una estança per a fer la cambra de bany que avui dia ens és tan imprescindible.

Comptat i debatut, el concepte de la comuna només serà recordat pels més grans de la casa. Sense anar més lluny, jo mateixa, que rondo els seixanta, ja he conviscut amb una cambra de bany a casa.

Una anècdota que recordo de petita és quan vam anar amb la família a visitar uns parents en una zona de pagès de Mosset, un petit poble del Conflent, al costat de Prada. La sorpresa de les tres nenes que hi anàvem fou quan ens van dir que havíem d’anar a fer les nostres necessitats al costat del cavall, a les quadres. En aquella zona encara no hi havia sales de bany, i per a nosaltres, que ja era un espai habitual, va ser una bona anècdota.

Aleshores, un altre recurs força útil, sobretot en aquells llocs que encara no disposaven de comuna o cambra de bany, era l’orinal —també conegut com a gibrelleta—, el qual la gent posava al costat del llit per si a la nit li sorgia alguna necessitat.

Espero que amb aquest escrit hàgim pogut reflexionar sobre la comoditat de les nostres estances actuals, en què a manca d’una cambra en moltes de llars n’hi ha dues i són molt utilitzades per tots els membres de la família. Hi ha, fins i tot, qui té un espai dedicat a les revistes a dins del bany per a poder fer les nostres necessitats més amenes i distretes. Potser és el lloc on hi llegiu latira?

cambra de bany, comuna, excusat, lavabo,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>