La culpa

En la meva experiència com a terapeuta he observat que moltes persones viuen atrapades en la culpa, un sentiment que els impedeix de gaudir de la vida per privar-se d’experiències, de prendre decisions i d’assumir reptes.

La culpa és un sentiment tan poderós com complex, i com totes les emocions, pot jugar un paper adaptatiu la funció de la qual és reconèixer els errors i posar en marxa conductes d’ajustament i reparació. Ens pot prevenir de cometre errors que podrien tenir conseqüències greus.

Però també pot ser desadaptativa essent una font de dificultats i desordres emocionals. Parlem de culpa desadaptativa quan a partir d’un acte o de la seva omissió fem un judici de la nostra conducta o dels nostres pensaments i decidim que hem comès un error i ens mereixem un càstig.

En aquest procés de culpa influeix la nostra consciència moral, és a dir, aquelles normes i valors que hem construït des de la infància per diferenciar el que està bé del que està malament, i com més rígides són aquestes normes més fàcilment considerarem que hem sobrepassat els límits i apareixerà més fàcilment la culpa. En aquest procés també són decisius els nostres aspectes psicològics com la nostra personalitat, dificultats emocionals… Així, per exemple, una persona amb tendència perfeccionista se sentirà culpable quan no assoleixi un resultat excel·lent.

En aquest procés tenim un jutge sever amb tendència a declarar-nos culpables: nosaltres mateixos. Els judicis que fem sobre els nostres actes i que ens provoquen sentiment de culpa són idees i no tenen perquè ser reals. La culpa sorgeix d’un procés subjectiu determinat per la nostra interpretació i valoració dels fets.

culpa, psicologia, sentiment,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>