La felicitat és dins d’un mateix

El canvi d’estació ens brinda la possibilitat d’explorar com de canviants són les nostres emocions. De la mateixa manera que ho fan els dies de tardor, les nostres emocions poden fluctuar d’una forma poc comprensible. Els raigs de sol ens poden despertar un matí, unes poques hores més tard es pot posar a fer un xàfec inesperat i finalment, la posta de sol pot ser brillant per davall dels núvols.

Les emocions són processades per l’òrgan més complex del nostre cos, el cervell. Avui dia sabem quines àrees del cervell estan involucrades en les diferents accions fisiològiques i conductuals com la respiració, els moviments del cos, la vista, la capacitat de parlar, etc. El conjunt de parts que processa les emocions es coneix com el sistema límbic, que és qui s’encarrega també del comportament, la memòria a llarg termini i l’olfacte. Podríem dir que és la part més bàsica del cervell de tots els animals.

Les emocions, des del punt de vista biològic, són el resultat de l’evolució perquè ens permeten donar solucions a problemes que han anat tenint els nostres avantpassats. Però com sorgeixen les emocions? Som tan sols un cos físic processat per un cervell o tenim una ànima que viu dins d’un cos material transitori? És possible que existeixi un dualisme ment-cos? Hi ha encara més cosa? Tot són interrogants que no sabem ni possiblement podrem arribar a respondre.

Cadascú de nosaltres pot assolir la il·luminació espiritual si es té clar que el camí de la felicitat es troba dins d’un mateix.

Així, ens queda molt per conèixer del nostre cervell. Amb el que la ciència ha pogut saber fins ara podem afirmar que no en sabem pràcticament res, perquè tot el que queda per descobrir és immens i segurament les coses més importants restaran com un misteri ben guardat per la natura. L’impediment més gran per conèixer a fons els mecanismes del cervell és el nostre propi cervell.

Les cultures i les religions han intentat donar resposta a aquestes qüestions bàsiques des de temps antics. La ciència, com a forma de cultura, només pot explicar tot allò que ha pogut demostrar. Les religions també han tractat aquestes qüestions des d’una experiència que podríem dir que és més subjectiva i que encara suscita més interrogants. Però avui dia s’ha comprovat científicament en multitud d’estudis el poder que tècniques mil·lenàries com la meditació tenen sobre la nostra ment. Concretament, les religions budista i hinduista són les que més han aprofundit en el concepte filosòfic de la dualitat entre cos i ment.

Aquestes religions orientals expliquen la naturalesa del món que percebem amb el que es coneix com les tres característiques de l’existència, que podem resumir-les en les següents línies de les antigues escriptures budistes:

Tot el que és compost és impermanent (anicca),
tot el que és compost comporta sofriment (dukkha),
tot és no-entitat (anattā).

Aṅguttaranikāya 3. 134.

El budisme theravada reconeix una veritat innegable: tot és fugisser, transitori. A la imatge, monjos budistes principiants demanant almoina a trenc d’alba en un carrer de la ciutat laosiana de Luang Prabang.

El budisme theravada reconeix una veritat innegable: tot és fugisser, transitori. La seva filosofia afirma que el camí cap a l’alliberament del sofriment (nirvana) passa per dissoldre la ignorància mitjançant el coneixement directe (vipassana), associat a l’atenció plena i a la saviesa, i la concentració. El seu objectiu final és acabar amb el cicle de repeticions del sofriment (samsara) que suposa l’existència humana.

Tot això ho podríem resumir en paraules més planeres de la següent forma: podem educar-nos emocionalment per a ser més feliços. I per fer-ho, podem aprendre molt de l’experiència de les antigues religions nascudes a les valls de l’Indus i del Ganges. Tot comença per no jutjar les emocions i per practicar l’atenció plena i la meditació.

Igual que el temps variable de la tardor, les emocions, de forma natural, poden experimentar canvis sobtats que ens poden dur a estats transitoris de tristesa i alegria. Aquestes emocions poden ser agradables o desagradables i les experimentem de forma involuntària i a vegades sense un desencadenant clar. Quan l’emoció ens fa sentir bé, ens agrada i tot va bé. Però què fem quan sentim emocions que no ens agraden? La nostra ment intenta donar una explicació sobre per què ens sentim així. La que sigui. Però hem de ser conscients que la ment només està intentant donar una resposta i el que fa és tan sols una interpretació —sovint esbiaixada— de la realitat.

Si nosaltres ens identifiquem amb la nostra ment caiem en una tristesa perllongada que ens causa infelicitat. En canvi, si som conscients que tenim un jo més enllà de la ment i aprenem a fer-la servir quan sigui necessari, estarem més tranquils i viurem d’una forma més equilibrada aquests canvis en l’estat d’ànim. Cadascú de nosaltres pot assolir la il·luminació espiritual si es té clar que el camí de la felicitat es troba dins d’un mateix. O com va dir Buda en les seves darreres paraules: «Que cada u de vosaltres sigui la seva pròpia illa, cada u de vosaltres el seu propi refugi, sense cercar aixopluc enlloc més». (Dhammapada 16).

Segurament les coses més importants per conèixer del nostre cervell restaran com un misteri ben guardat per la natura.
budisme, canvi, emocions, estació,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>