La història de Sant Eudald

A Ripoll, el culte a sant Eudald ha estat ininterromput i fervorós des que, segons la tradició hagiogràfica i en certa manera popular, els monjos del monestir van sostreure de l’església de sant Vicenç d’Acs les relíquies del sant llombard, arribant amb elles a Ripoll el 6 de novembre de 978.

Una sèrie de miracles i prodigis han aureolat des de temps immemorials la figura de sant Eudald. Havia fet brollar una font d’una pedra per a fer passar la set, havia salvat d’un part perillós de tres dies l’esposa d’un dels seus carcellers, i ressuscità el fill d’un amic seu i del president arrià que l’havia condemnat. Després del seu martiri definitiu, en què va haver de patir el suplici d’ésser-li clavats tres claus al cap i una espasa al cor, seguí obrant prodigis.

Uns monjos ripollesos van sostreure les relíquies del sant mercès al son profund dels guàrdies. La separació miraculosa de les nous escampades pel terra davant les relíquies per tal de poder sentir el soroll dels lladres al trepitjar-les; el pas del riu obrint les aigües davant dels monjos i tornant-se a tancar davant dels seus perseguidors; les fonts que brollaren pel camí per a refrescar els monjos i que sortien vora Campdevànol; la masia del Cornut, amb el mal part de tres dies que les relíquies tingueren; les campanes dels temples tocant soles al llarg del camí i els miracles que aquestes relíquies han fet al llarg dels anys; formen part de la llegenda hagiogràfica del sant a Ripoll.

Sant Eudald mostrà amb un miracle on volia que descansessin les seves relíquies. Es diu que un matí els monjos veieren que aquestes havien desaparegut del monestir: durant la nit havien passat a l’església de santa Oliva, on posteriorment s’edificaria l’església de Sant Eudald. El trasllat de les relíquies del monestir al nou temple, el de santa Oliva, té a més una justificació que sembla ésser històrica: el 1004, una sequera esfereïdora, la fam i la pesta s’havien centrat sobre Ripoll i Vallfogona, on fou el mal particularment horrible.

Conten les tradicions llegendària i escrita que un àngel amb una espasa feria les persones durant el dia, que morien quan arribava la nit. El 9 d’agost de 1004, l’abat Sunifred amb els monjos, capellans i la vila de Ripoll en conjunt, portaren en processó de precs el cos de sant Eudald a la capella de santa Oliva. Aquí se’ls uniren els de Vallfogona, i aquell dia s’obraren moltes curacions miraculoses, especialment mentre predicava l’abat, sobre un veí de Vallfogona tocat per l’espasa mortífera de l’àngel. Immediatament acabaren els morts, i la pluja va caure sobre els camps. En virtut de tal prodigi, Ripoll prengué el sant per patró, i va fer vot de celebrar solemnement la seva festivitat.

Missa de Sant Eudald al Monestir de Santa Maria de Ripoll.

En record d’aquests miracles, es celebrava antigament cada any una processó durant la festa major, l’11 de maig, dia del sant. De Vallfogona en venia una altra de molt nodrida que se sumava a la ripollesa a l’entrada de la vila. Sembla que l’antiga dansa anomenada Contrapàs dels Vallfogonins, que aquests ballaven a Ripoll, és un record de les danses que els de Vallfogona realitzaven en aquella processó.

A Ripoll, abans de la guerra espanyola del 1936, en temps de sequera extrema, es treia en processó l’urna de les relíquies coronada amb el bust del sant, cobert amb un vel negre, exposant-lo durant nou dies al monestir. D’altra banda, els veïns de Vallfogona anaven en processó, quan les mateixes circumstàncies ho requerien: agafaven la imatge del sant i la submergien al riu per a impetrar la pluja.

L’església de sant Eudald es construí en el lloc on hi havia hagut l’església de santa Oliva, i fou consagrada a sant Eudald i sant Maximí el dia 3 de febrer de 1054. El 1802 començaven les obres per a la construcció d’una nova església de majors proporcions que l’antiga, però foren interrompudes per la invasió francesa. La benedicció del nou temple tingué lloc el 10 de maig de 1822, i l’endemà mateix es traslladaren les relíquies des del monestir. L’any 1839, l’any de la primera guerra carlina, Ripoll patí una destrucció total per ordre del comte d’Espanya, i només l’església del sant, on es refugiaren ancians, dones i nens, quedà dempeus.

D’aleshores ençà, en quedar el monestir en ruïnes, fins el 20 de novembre de 1841, va ser parroquial. El 22 de març de 1873, en la última guerra carlina, l’església de sant Eudald patí, amb l’entrada dels carlins a Ripoll, una completa destrucció, essent restaurada el 1874. Finalment, el 20 de juliol de 1936 fou destruïda fins als fonaments, no quedant d’ella res més que el solar on s’aixecava. El lloc on hi havia l’església actualment s’anomena plaça de Sant Eudald, i hi ha marcat amb plaques de ferro el perímetre de l’antiga església.

Sant Eudald és el patró invocat contra la sequera, la pesta, la febre, els dolors, la sordesa, els terratrèmols, les plagues de llagosta i d’una manera especial, en els parts perillosos. S’acostumava a portar oli a les dues llànties que cremaven davant l’urna de les relíquies quan una dona estava a punt de donar a llum. Antigament, el dia del sant, l’11 de maig, es celebrava la festa major: hi havia l’anomenada Crida de les Festes de Sant Eudald, la processó amb el Contrapàs dels Vallfogonins, el sarau, el llevant de taula, els captiris…

El 6 de novembre era la festa de translació de les relíquies, i s’anomenava Festa petita de sant Eudald, festa de sant Eudald dels tres colons o sant Eudald petit.

11 de maig, festa major, festivitat, ripoll, sant eudald,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>